STRANGE PILGRIM – “TOO BRIGHT PLANET”
A LA VISTA
Son donant voltes a l’òrbita de Plutó. Allà, a
la quinta punyeta galàctica, es retroben amb les arrels de la psicodèlia relaxada de bandes de la
costa oest nord-americana.
L’estiu de 2022, la banda de
Portland, va debutar amb un àlbum homònim que ja ens va sucumbir en la misèria més
ben entesa. Strange Pilgrim et submergeix en les relaxants profunditats narcòtiques,
conduint-te a un estat de pau i amor en simbiosi amb tot el que t’envolta. O sigui,
que bé. A l’estar en tal estat, han necessitat el seu temps per confeccionar la
continuació del viatge. El tenen preparat per llançar a finals de setembre, en impassible
actitud, repetint amb el segell Royal
Oakie Records.
Es dirà Too Bright Planet i
la formació, liderada pel multi-instrumentista i compositor Josh Barnhart, es completa amb Elliott Kay al baix i Pat Spurgeon (Rogue Wave, Dandy Warhols)
a la bateria. El van enregistrar a Bocce
Recording, a Vancouver, WA, amb producció del propi Barnhart. Entre els convidats a l’arrossada, Maggie Morris (Sunbathe)
a les veus, Cory Gray (The Delines) als teclats i Caleb Nichols a les campanetes a One Day.
Preguntat per les
inspiracions, suggereix la poesia de Robert Hass, les pelis de Wenders i
Kurosawa i el genial pintor nascut a l’Alemanya de l’Est Gerhard Richter. A
partir d’aquí, ho podem comprovar amb els dos senzills que han compartit, Some Quiet Dream i aquest Late Light del que Barnhart explica: ‘Comença
com un retrat surrealista d’un esgotador torn nocturn, aquelles hores en les
que el temps sembla suspès i el final de la jornada laboral no
arriba mai, convidant a qui l’escolti a entrar en un espai on els límits del
mundà i l’oníric es fonen. La repetitiva progressió d’acords figura el ritme en
bucle del treball nocturn, en un suau descens en espiral’.
La portada presenta una pintura del seu avi, Dale Barnhart, un pintor que va apropar-se al cubisme: ‘El quadre està penjat a casa d’una de les meves germanes i sempre m’ha agradat. La seva atmosfera la sento profundament en sintonia amb el món que he volgut representar a l’àlbum. Va ser una de les primeres imatges que em van venir al cap per a la portada’. El primer pensament, acostuma a ser sempre el millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada