DIVENDRES 21 - PÇA. REIAL - BARCELONA
BARCELONA ACCIÓ MUSICAL
Estic cansada de veure com l’únic interès del
personal present a la plaça, és qualsevol menys escoltar el què passa a
l’escenari. Però en ocasions com aquesta, en que puc veure una de les bandes
més importants sorgides de la dècada dels vuitanta, t’hi has de posar bé i
aguantar les inclemències i no pas climatològiques. Així doncs, malgrat no ser
el lloc ni el públic apropiat – tret de contades excepcions – vaig aconseguir
l’objectiu.
Faltaven pocs minuts per a les onze que
travessava la cloaca en què s’ha convertit la Rambla i em plantava davant de
l’escenari. Puntuals, Howlin Rain. Encara
que amb una certa desmotivació latent, ofereixen un interessant devesall de
rock amb el regust característic d’aquella onada de bandes que van sorgir la
dècada passada a la Costa Oest dels Estats Units, amb grans influències dels
seus avantpassats més fumats. Després de 50 minuts de concert i de 40 d’espera
però igual de puntuals, a dos quarts de dotze de la nit, era el moment d’agafar
aire per contemplar a l’inspirat quartet de Los Angeles. No sé la causa real,
el cas és que en motiu del 30 aniversari del llançament de The Days Of Wine & Roses, han organitzat una mena de mini-gira
pel sud d’Europa que inclou tres actuacions als Països Catalans (Barcelona,
Palma i València), més una a Euskadi i una altre a Espanya. Per a l’ocasió, Steve Wynn tanca la formació amb Dennis Duck, Mark Walton (incorporat en
el segon àlbum) i Jason Victor el
guitarra que forma part de Miracle 3,
banda d’acompanyament del projecte de Wynn
en solitari.
Velvet, Television o el que és el mateix,
soroll, distorsió, acoblaments, malabarisme sonor, sublimació, catarsi... i amb
Halloween vaig perdre el món de
vista. Així doncs: objectiu aconseguit.
Howlin Rain
The Dream Syndicate
