MICHAEL ROTHER

MICHAEL ROTHER PLAYS NEU!

 

PLAÇA DELS ÀNGELS – BARCELONA

21 – 09 – 2015

CONCERT

 

 

Afortunadament, hi ha tantes opinions com barrets. La meva, que ni el Mike Oldfield dels primers vuitanta mostrava tant oblit de la seva carrera com Michael Rother va demostrar-me ahir nit. Fins i tot els fragments que originalment funcionaven amb una certa pausa, Rother acompanyat de Hans Lampe i Franz Bargamann, els interpretaven accelerats. Hallogallo, Negativland, tot sonava igual, amb una bateria sobre-sintetitzada i un so en general fred i excessivament metàl·lic. Per no mencionar l’eco infernal provocat per la paret de l’escola Vedruna, això, responsabilitat dels organitzadors, és clar. M’ho mereixo per pensar-me que les coses son com el 1972 i deixar-me portar per l’entusiasme d’una experiència passada. 

 

Totes ens equivoquem. El meu error d’ahir, quedar a la plaça dels Àngels per veure a Michael Rother amb el ganxo de ‘plays Neu!’ dins del poti-poti del BAM. 

 

Magistral krautrock convertit en simple new age.

 

 

Michael Rother

Hans Lampe

 

 

 

BAM

BARCELONA ACCIÓ MUSICAL 2015

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

Des d’avui i fins dimecres 23, torna el Barcelona Acció Musical, l’apartat musical ubicat dins dels actes de ‘la Mercè’. Son gratuïts, el que comporta que la visualització i escolta com Déu mana resultin complexos. Benvingudes actuacions, però caldrà pensar-s’ho dues vegades i escollir bé els concerts tenint en compte l’espai i l’hora. A partir d’aquí, que cadascuna faci el que pugui.

 

 

 

Hi ha coses: la nord-americana Julie Byrne i el seu compatriota Ryley Walker, dues propostes que pel seu contingut estan totalment predestinades a passar de puntetes, els anglesos Loop, els rebentatimpans Metz, les triomfants Mourn, els australians Blank Realm o l’imprescindible Michael Rother. 

 

 

Julie Byrne

 

 

Com a curiositat, el hype xinès Da Bang que practiquen un brillant i suggerent pop replet d’influències occidentals. Si Mao aixequés el cap...

 

 

 

BAM 2014

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

Ibibio Sound Machine, Aliment, Modern Baseball, Young Fathers, Postiljonen, Zhala, Desert, El Remolon + Vj Oviedo, Opendesktop, Viento Smith, Moodoïd, Protomartyr i El Último Vecino són les primeres bandes confirmades per al Barcelona Acció Musical, segons van informar ahir des d’un dels despatxos de l’ajuntament. 

 

Ah! i el grup ol’Green del programa de la TV3 ‘Oh Happy Day’. 

 

Del 19 al 23 de setembre escampat per diferents escenaris gratuïts, fanalet inclòs.

 

 

 

 

 

MERCÈ 2013 / 21è BAM

Ja s’han donat a conèixer bona part dels noms que posaran la banda sonora de les festes de La Mercè d’enguany entre el 20 i el 23 de setembre.
 

 

 

           

Al BAM, de moment figuren Sohn, Él Mató A Un Policia Motorizado, Fur Voice, The Coup, Dope D.O.D., Future Of The Left, Small Black, Pau Vallvé, Los Hermanos Cubero, Oso Leone, Pájaro, Orxata, Systema Solar, Lucy Love i Unicornibot. El dissabte 21, a l’escenari que la Damm paga trinco trinco, Miles Kane, El Petit de Cal Eril i The Free Fall Band. I escampats en diferents moments, l’habitual patxanga del tío Manolo, cortesia de gent com Peret (no m’ho puc creure), Los Manolos, Niño Josele & Cobla Sant Jordi, Sanjosex & Chicuelo i Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries. I això és tot.

 

Des de no se quina pàgina felicitaven a la gent del BAM i la marca de cervesa assegurant que l’havien encertat i finalitzaven l’article la mar de satisfets dient: “¡Y gratis! ¿Qué más podíamos pedir?” Doncs per exemple, que la cervesa que vendran al carrer Rosselló aquella nit, que és com faran el negoci, també ho fos de gratis. O algun nom com el de The Dream Syndicate de l’any passat. I posats a demanar, doncs una Mercè sense draps al mig coronant l’ajuntament. I ja està.

 

Com sempre dic, qui no es conforma és ben bé per què no vol.

 

cartell obra d’en Joan Fontcuberta

 

HOWLIN RAIN – THE DREAM SYNDICATE

DIVENDRES 21 - PÇA. REIAL - BARCELONA

BARCELONA ACCIÓ MUSICAL

 

Estic cansada de veure com l’únic interès del personal present a la plaça, és qualsevol menys escoltar el què passa a l’escenari. Però en ocasions com aquesta, en que puc veure una de les bandes més importants sorgides de la dècada dels vuitanta, t’hi has de posar bé i aguantar les inclemències i no pas climatològiques. Així doncs, malgrat no ser el lloc ni el públic apropiat – tret de contades excepcions – vaig aconseguir l’objectiu. 

 

Faltaven pocs minuts per a les onze que travessava la cloaca en què s’ha convertit la Rambla i em plantava davant de l’escenari. Puntuals, Howlin Rain. Encara que amb una certa desmotivació latent, ofereixen un interessant devesall de rock amb el regust característic d’aquella onada de bandes que van sorgir la dècada passada a la Costa Oest dels Estats Units, amb grans influències dels seus avantpassats més fumats. Després de 50 minuts de concert i de 40 d’espera però igual de puntuals, a dos quarts de dotze de la nit, era el moment d’agafar aire per contemplar a l’inspirat quartet de Los Angeles. No sé la causa real, el cas és que en motiu del 30 aniversari del llançament de The Days Of Wine & Roses, han organitzat una mena de mini-gira pel sud d’Europa que inclou tres actuacions als Països Catalans (Barcelona, Palma i València), més una a Euskadi i una altre a Espanya. Per a l’ocasió, Steve Wynn tanca la formació amb Dennis Duck, Mark Walton (incorporat en el segon àlbum) i Jason Victor el guitarra que forma part de Miracle 3, banda d’acompanyament del projecte de Wynn en solitari. 

 

Velvet, Television o el que és el mateix, soroll, distorsió, acoblaments, malabarisme sonor, sublimació, catarsi... i amb Halloween vaig perdre el món de vista. Així doncs: objectiu aconseguit.

 

Howlin Rain 

The Dream Syndicate

STEVE WYNN I PATTI SMITH

La vida és així. A vegades sintonitzes amb ella i altres no. Em refereixo a com funcionen i es desenvolupen determinades persones que segurament no son més que fruit de l’actuació i presumpcions de terceres.

Steve Wynn amb la mítica The Dream Syndicate, fa una gira d’aniversari pels 30 de l’extraordinari The Days Of Wine and Roses per Espanya, Euskadi i Catalunya. Al nostre país ho farà a València, com Déu mana, a la sala Wah Wah, però a Barcelona, per la Mercè al BAM, o sigui, gratuït, o sigui, amb gent que està només pendent de que no se li acabi la cervesa, de parlar ben alt i fer el ruc tot dient: son buenos estos, ¿como se llaman? Dos mesos després, el novembre, torna Patti Smith, de nou al Palau de la Música amb preus només per a rics (o al galliner que no veus una merda). 

Els afeccionats a la música hem vingut a aquest món a patir.

Steve Wynn i Linda Pitmon