COACHELLA ARTÍSTIC

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

Aquests dies de Coachella, a part de les actuacions musicals o més o menys, les obres d’art van tornar a aparèixer a l'esplanada de la localitat de Indio encara que en menor nombre. Altrament no per això menys poc curioses.

Per fer-ne un tast:

Un coet cap per avall l’Hazardus Interstellar Perfessional Operations – HIPO – de la parella d’artistes Dedo Vabo. Els Colossal Cacti de l’estudi Kovacs de Los Angeles, escalonada per a què la gent hi segui i no es punxi. De l’estudi Poetic Kinetics també de Los Angeles, Overview Effect, en que l’astronauta gegant torna després de 5 anys amb el vestit gastat. La pintora local Sofía Enriquez ha recorregut a la figuració ‘paisley’ per les seves estructures de fusta, de colors brillants en contrast amb el desert. O les dotze torres de l’arquitecte amb despatx a Berlin Diébédo Francis Kéré que es va inspirar en el baobab de la seva ciutat natal a Burkina Faso, bàsicament per donar ombra. Un festival.

VERITATS DE L’ALÇADA D’UN CAMPANAR

RUMIAMENTES I BARRINADES

En una entrevista publicada a la revista  The Beat, Bobby Gillespie es deixa anar una mica i, entre altres repassades, fa afirmacions que en unes altres circumstàncies podrien ofendre molt, però que actualment entren per una orella i surten per l’altra.

Situats en el context de que en aquest moment de la historia del pop, ningú critica el sistema, o ben pocs, que algú et digui que tens orxata a les venes i serradures al cap pel fet d’escoltar a la Rihanna o Kanye o anar a festivals pensant-te que és la cosa més güai del món, participant així del mercat musical infectat pel neoliberalisme i el capital financer, no hauria de fer-te gràcia.

                                                                                             

I què?... es deuen preguntar algunes persones.

Ni putu cas.

Coachella – sense comentaris

ARCADE FIRE ESTIMA DEBBIE HARRY

QUESTIONS COL·LATERALS

 

Una nova edició del Coachella, desfilada que dóna el tret de sortida a la temporada estiuenca de festivals, ha conclòs un primer cap de setmana. I no sense una certa polèmica a partir de les declaracions de Win Butler criticant el funcionament exclusiu de la zona VIP i la cada vegada més atenció al que passa al voltant del festival. Sembla que molta gent tan sols acut a Palm Spring per assistir a les festes privades que es fan en paral·lel com les de H&M o Harper’s Bazaar, desvirtuant òbviament l’assumpte. Es veia venir.

 

Emotivitat dalt l’escenari quan hi puja la cantant de Blondie per interpretar Heart Of Glass.

 

 

 

Entre mig dels incombustibles telèfons mòbils es pot veure la parella Régine Chassagne i Debbie Harry interpretant el famós tema.

 

 

 

 

COACHELLA 2014

FESTIVALS

 

(fot. Oliver Correa - 2012)

Aquesta setmana s’ha donat a conèixer el cartell del festival que més se’n parla, a part del Primavera, of course, que es celebrarà en dos caps de setmana seguits, el de l’11 al 13 i el del 18 al 20 d’abril. Com se sap, serveix per entreveure la tendència i noms que figuraran en alguns festivals europeus i com no,  també en el cartell del festival de l’esplanada del Fòrum, allà on, depèn del dia, fa una catipén per apretar a córrer. 

 

Però la imatge que em dona és clara, cada vegada més electrònica i – ara és el que toca – eigthies sound. No em ve de gust ni destacar cap nom, a part dels Replacements i Ty Segall, és clar.

 

 

COACHELLA – 2013

M’expliquen que hi va haver un temps en que anaven a un festival per gaudir de tot tipus d’experiències. Hi assistien amb els porus de la pell oberts de bat a bat i segons com, ni un duro a la butxaca. L’ambient era fraternal i es sentien lliures com ocells. Gaudien de la música que, en general, encara significava alguna cosa més que negoci i sortien d’allà plens d’energia. I tot rutllava.

 

 

Ara, si tinc experiències, segur que son desagradables, tot és caríssim, em sento controlada per tot arreu i la música, si ensopego amb algun artista novell, amb ganes, o amb algun clàssic que no s’hagi venut per un plat de llenties, em considero molt afortunada.

 

I ja el tenim aquí. Avui comença el primer dels dos caps de setmana del Coachella. La manifestació musical que dona el tret de sortida a la carrera festivalera així que arriba el bon temps.

 

Doncs a lluir tipet i fortuna.

 

(més amunt i a sobre)

 imatges de Wight el 1970 i el de la petita ciutat d’Indio l’any passat

COACHELLA VALLEY MUSIC & ARTS FESTIVAL 2013

Ahir es va presentar el cartell d’un dels festivals més “in” dels que es fan i es desfan, i que es celebrarà un mes i pocs dies abans que el Primavera. Casi presenten el cartell el mateix dia. I com es pot veure per les coincidències de noms, muntar un festival no és més que un tema de contractació. 

 

Així, com en aquell joc que jugava de petita, em puc entretenir una estona:

 

BUSCA LES (SET) DIFERÈNCIES ENTRE AQUESTS DOS DIBUIXOS

 

o el que és el mateix:

 

BUSCA LES (X) DIFERÈNCIES ENTRE ELS DOS FESTIVALS.