M’expliquen
que hi va haver un temps en que anaven a un festival per gaudir de tot tipus d’experiències.
Hi assistien amb els porus de la pell oberts de bat a bat i segons com, ni un
duro a la butxaca. L’ambient era fraternal i es sentien lliures
com ocells. Gaudien de la música que, en general, encara significava alguna
cosa més que negoci i sortien d’allà plens d’energia. I tot rutllava.
Ara, si
tinc experiències, segur que son desagradables, tot és caríssim, em sento controlada
per tot arreu i la música, si ensopego amb algun artista novell, amb ganes, o amb
algun clàssic que no s’hagi venut per un plat de llenties, em considero molt afortunada.
I ja el
tenim aquí. Avui comença el primer dels dos caps de setmana del Coachella. La manifestació musical que
dona el tret de sortida a la carrera festivalera així que arriba el bon temps.
Doncs a
lluir tipet i fortuna.
(més
amunt i a sobre)
imatges
de Wight el 1970 i el de la petita
ciutat d’Indio l’any passat
