ARCADE FIRE A PSICOANÀLISI

SOCIETAT

La carrera de la banda del Quebec, ha estat com un conte de fades, com a mínim de portes en fora. Totes vam flipar amb aquell extraordinari Funeral (2004) per tirar milles i construir un camí amb discreció i sense masses presses.  I com que tot el que puja baixa, sembla ser que ara estan en la baixada. Han despatxat a Scott Rodger, el seu manager i el seu darrer treball, Everything Now (2017) no l’han comprat ni els seus amics.

Tant es nota que fins i tot l’inclassificable Bruce Springsteen els hi fa de ‘papa’ i els hi dona consells, tal com ho ha explicat el mateix Win Butler en una entrevista a un tal Kyle Meredith: 

"Bruce Springsteen ens va dir: 'només assegureu-vos de poder tocar sempre a Espanya, perquè hi haurà un moment en que al llarg d’una dècada la gent us maleirà. I així us podreu esfumar i tocar a Espanya, on la gent us adora. Estareu allà i podreu menjar de conya i 10 anys desprès la gent veurà que es va equivocar i que en realitat sou boníssims. Serà llavors que podreu tornar a Amèrica." I es va quedar tan ample. 

Veieu com els espanyols no son tan dolents? Que cadascuna tregui les seves conclusions.

THE REFLEKTOR TAPES – ARCADE FIRE

CINEMA

 

 

Hi ha bandes que amb 4 discos en tenen prou per passar a la història. De fet, aquests, amb el primer, aquell meravellós Funeral del 2004, en van tenir de sobres. Acompanyats d’un poderós directe, després en van venir tres més, tot plegat en nou anys. Talent o sort. O les dues coses. O senzillament que a algú a de fer d’Arcade Fire, com d’altres hem de fer el que podem.

 

Avui s’estrena al Toronto International Film Festival i després d’allà anirà desfilant. Va del procés d’enregistrament del darrer treball, l’editat el 2013 amb el mateix nom. Entrevistes, les inspiracions a l’illa de Jamaica, la feina a Mont-real, la famosa actuació improvisada en un hotel d’Haiti i alguna cosa inèdita per donar-hi color, tot dirigit per Kahlil Joseph.

 

 

 

 

 

Aquí, el passe, el 24 d’aquest mes i la llista de sales és aquesta:

 

Barcelona: Yelmo Icaria, Cinesa Diagonal, Cinesa Diagonal Mar, Maremagnum, Cinesa La Farga, Cinesa La Maquinista, Cines Renoir Floridablanca, Cinemes Girona, Boliche Cinemes, Grup Balaña
Castelldefells: Yelmo Castelldefells
Cornellà: Cines Full HD
Girona: Cinema Truffaut
Lleida: Funatic
Mataró: Cinesa Mataró
Terrassa: Cinema Catalunya
Tarragona: Yelmo Parc Central
Sant Cugat: Yelmo San Cugat

 

Mallorca: Cinesa Festival Park

 

Alacant: Kinépolis Alicante Plaza Mar 2, Yelmo Puerta Alicante
València: Kinépolis Valencia, La Rambleta, ABC Park, Yelmo Valencia

 

 

 

 

 

 

ARCADE FIRE ESTIMA DEBBIE HARRY

QUESTIONS COL·LATERALS

 

Una nova edició del Coachella, desfilada que dóna el tret de sortida a la temporada estiuenca de festivals, ha conclòs un primer cap de setmana. I no sense una certa polèmica a partir de les declaracions de Win Butler criticant el funcionament exclusiu de la zona VIP i la cada vegada més atenció al que passa al voltant del festival. Sembla que molta gent tan sols acut a Palm Spring per assistir a les festes privades que es fan en paral·lel com les de H&M o Harper’s Bazaar, desvirtuant òbviament l’assumpte. Es veia venir.

 

Emotivitat dalt l’escenari quan hi puja la cantant de Blondie per interpretar Heart Of Glass.

 

 

 

Entre mig dels incombustibles telèfons mòbils es pot veure la parella Régine Chassagne i Debbie Harry interpretant el famós tema.

 

 

 

 

SARAH NEUFELD – HERO BROTHER

NOVETAT DISCOGRÀFICA

 

 

Des de Mont-real, Sarah Neufeld, la que va ser violinista dels Arcade Fire, finalment ha pogut fer i editar el seu primer àlbum en solitari, Hero Brother. 

 

 

Immersa en diferents projectes musicals com The Luyas o la Bell Orchestre, li queda temps per donar classes de ioga i enregistrar un disc per diferents espais de Berlin, entre els que trobem una sala de cúpula geodèsica abandonada, un pàrquing o els Studio P4 de l’antiga RDA. El disc va sortir a mitjans d’any i va estar de gira per Alemanya, Holanda, Bèlgica, Anglaterra, França i prou, no fos cas que ens emocionéssim. 

 

Sarah Neufeld amb Colin Stetson – Toronto 2013 (fot. Adam Bernhardt)

 

Paris 2013 (fot. Paul Mouginot)

 

 

Ara que els seus ex, em refereixo als Arcade Fire, em comencen a avorrir, li dono la benvinguda. Un esplèndid treball, arriscat, bell i tremendament apassionat.

ARCADE FIRE JR.

Uns que marxen i uns altres que arriben. Régine Chassagne i Win Butler, caps visibles d’Arcade Fire, a part de fer la seva aportació musical a aquest món en forma de grans discos, un dia estaven animats i van decidir fer-ne una altra en forma de criatura. I heus aquí, va néixer el diumenge abans d’aquest Sant Jordi.  

 

                                                   (QMI Agency)