Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Societat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Societat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de desembre del 2018

LES INTIMITATS DE YOKO ONO EN PLE “ÀLBUM BLANC”

SOCIETAT

Acaba de sortir a la llum una espècie de diari que Yoko Ono va enregistrar en un portàtil al mateix estudi on eren el quartet de Liverpool treballant en el ‘doble blanc’. La troballa és de l’estudiós ‘beatleiano’ Simon Wells, que bona part de la seva vida ja l’ha dedicada a editar llibres sobre els Beatles i d’altres bandes o personatges de l’època.


Ell mateix, un cop ho va tenir penjat a YouTube, explica que ‘durant els primers dies amb John Lennon, Yoko Ono dictaria els seus pensaments sobre la relació en aquesta gravadora personal, que segurament després li donaria a Lennon. La cinta la va gravar durant la sessió de Revolution 1 a l’estudi 3 d’EMI el 4 de juny de 1968 i part d’ella seria posteriorment utilitzada per al collage sonor de Revolution 9’.


Es poden escoltar els pensaments que tenia Yoko Ono en aquells dies: ‘Et trobo a faltar altre vegada. Et trobo a faltar moltíssim’ diu referint-se a Lennon. I els dubtes que tenia respecte d’ell al principi de la relació: ‘Em pregunto que si només son paranoies meves pensar que potser no m’entén’. I d’altres joies sonores.

L’àudio, lògicament, ha causat debat. Però en qualsevol cas, el document, històric, és per sucar-hi pa.



dimecres, 25 de juliol del 2018

ARCADE FIRE A PSICOANÀLISI


SOCIETAT


La carrera de la banda del Quebec, ha estat com un conte de fades, com a mínim de portes en fora. Totes vam flipar amb aquell extraordinari Funeral (2004) per tirar milles i construir un camí amb discreció i sense masses presses.  I com que tot el que puja baixa, sembla ser que ara estan en la baixada. Han despatxat a Scott Rodger, el seu manager i el seu darrer treball, Everything Now (2017) no l’han comprat ni els seus amics.

Tant es nota que fins i tot l’inclassificable Bruce Springsteen els hi fa de ‘papa’ i els hi dona consells, tal com ho ha explicat el mateix Win Butler en una entrevista a un tal Kyle Meredith: 

"Bruce Springsteen ens va dir: 'només assegureu-vos de poder tocar sempre a Espanya, perquè hi haurà un moment en que al llarg d’una dècada la gent us maleirà. I així us podreu esfumar i tocar a Espanya, on la gent us adora. Estareu allà i podreu menjar de conya i 10 anys desprès la gent veurà que es va equivocar i que en realitat sou boníssims. Serà llavors que podreu tornar a Amèrica." I es va quedar tan ample. 

Veieu com els espanyols no son tan dolents? Que cadascuna tregui les seves conclusions.




dimecres, 20 de setembre del 2017

divendres, 16 de desembre del 2016

EL TENDAL DEL CBGB PELS NÚVOLS

SOCIETAT


Qui va ser gerent del CBGB Drew Bushong, no té un pèl de tonto.
                                   
Segons explica: ‘era el meu dia lliure i estava com una cuba a la barra del Mart. Crec que va ser sobre el 2004. Em vaig apropar al local, per si hi veia algú, i hi vaig veure una caixa amuntegada amb les escombraries. La tenia vista del despatx d’en Hilly (Kristal). Recordo que vaig pensar: què fa això aquí? Quan em vaig despertar l’endemà era allà a sobre el llit amb mi. Més tard vaig saber que estava al despatx d’en Hilly perquè un dels treballadors se suposava que havia de posar-hi els segells per enviar-ho al Saló de la Fama de Cleveland i senzillament això mai va passar. Ho he tingut a sota el meu llit des de llavors



Aquest cap de setmana passat, aquest tendal que va recollir un dia borratxo de les escombraries, el va vendre a Sotheby's per 30.000$ en una subhasta de nom “A Rock & Roll Anthology: From Folk to Fury” amb altres objectes de memorabilia.

Aquest va ser el segon tendal – més o menys en actiu del 1988 a 2003 – i va ser substituït després d’haver estat malmès, per un tercer que aquest sí, està al Saló. Del primer no se’n sap res més que el què explica la llegenda de que va ser robat per la banda de harcore d’Arizona JFA (Jodie Foster’s Army).


dijous, 12 de maig del 2016

LA FAMILIA: ESA COSA TAN BONITA

RUMIAMENTES I BARRINADES

‘Si pogués formar part d’un grup que decideix tenir fills en comú, que els eduqui, sense individualitats, sentiments de pertinença, em satisfaria la idea’. Més o menys son paraules que expliquen una manera de pensar. Les de la persona d’Anna Gabriel.



D’altra banda, aquest pensament sempre ha format part de les filosofies progressives o revolucionaries. Altres propostes a la família tradicional, conservadora i encasellada, son sempre necessàries.

llibre de Josep Maria Carandell editat el 1972


Però tot aquest soroll que està havent i que ha provocat aquest esvalotament del galliner, no em sorprèn. Estem vivint un progressiu camí, lent però constant, cap a la criminalització de tot el que no sigui pensament únic i globalitzat.

Ni un pas enrere. 





la família tradicional, ben entesa, honrats, demòcrates de tota la vida.


divendres, 13 de desembre del 2013

JACK WHITE

DINÀMIQUES DE MASSES

Segons documents fets públics recentment, aquest 26 de novembre van signar els papers oficials del divorci. S’havien casat el 2005.
 
fot. Annie Leibovitz 

La custodia dels dos fills queda més o menys repartida i White conservarà tots els drets dels seus negocis relacionats amb la música. Karen Elson va demanar la separació l’any passat i a principis d’aquest, la mateixa Elson va presentar una sol·licitud d’allunyament acusant al marit d’amenaces. Ell ho va negar. 
 
Tan bé que quedaven a les fotos.
 
 

dimecres, 23 d’octubre del 2013

L7 – EVERGLADE

Lulu Kennedy, la fashionitis nº1, amb una samarreta de L7. Samarretes de luxe.

(fot. Rebecca Thomas) 
 
 
 
el grup de Los Angeles     
 

dimarts, 20 de novembre del 2012

25 – N ( 2 )

El sector de l’oci te un costat tan comercial, tan masegat i passat de voltes que és insuportable. En la música és important saber-ho diferenciar, per poder-ho resistir. De fet, preferiria dir-ne cultura i no pas oci. El mateix passa en la política. Hi ha un costat fosc, masegat i incomprensible de lo desagradable que arriba a ser. I s’ha de saber diferenciar.
 
Sota les mateixes sigles (la marca de l’empresa) van canviant la cara del comercial (el trepa), la de l’empresari no surt mai. Quan arriba temps d’eleccions, demanen el vot per poder fer el que prometen que faran. Però a partir de llavors, un cop els hi tornis a donar poder per uns quants anys més. Com que no ho fan, el conte torna a començar. Com el conte de l’enfadós
 
No els culpo de res. A mi mateixa em passa igual amb moltes coses. A partir de dilluns començo la dieta. I perquè no aquell mateix primer àpat que vingui? O, a partir de l’any que ve, deixaré el cotxe aparcat i caminaré més. I perquè no aquella mateixa tarda? Això igual, han tingut anys per demostrar-ho i resulta que no, que no ha valgut, però que la propera legislatura sí. 
 
Quins nassos!

diumenge, 11 de novembre del 2012

25 – N

ELECCIONS AL PARLAMENT
 
Aquest és un blog de música, per tant, he de posar alguna cosa que ho justifiqui.
  
   Pensava ella mentre s’anava prenent a sorbets el tercer cafè.
 
La música sempre ha tingut i ha de continuar tenint un estret lligam de compromís social. És cultura i popular. No pot quedar-ne al marge! Mare meva. Quin discurs més panfletari. Però hi ha hagut bandes i cantants que han estat molt involucrats amb tot el que passava al món, tant a la vora seu com si ha sigut més lluny. Cas dels Fugs o d’un Billy Bragg, per posar només dos exemples dels que més.
  
   No li agrada el què escriu. Ho troba massa indefinit i s’ha li ha refredat el cafè.
 

dissabte, 28 de juliol del 2012

PUSSY RIOT

Detingudes per cantar en una església, amb lletres irreverents, vestides irreverentment, contra una institució, l’ortodoxa, que dona suport a Putin. Quant temps porta aquest home fent i desfent al seu gust? Amnistia Internacional i noms propis del món del pop ja s’han involucrat en la seva llibertat.

Sovint, Rússia em recorda a Espanya un cop mort en Paquito. Les protestes coloristes, les barroeres detencions, etc. i aviat sorgeix l’escàndol.

Aquestes noies “sí passaran”, però a la història de la transició russa.

Nadezhda Tolokonnikova amb una curiosa samarreta

 

dijous, 5 de juliol del 2012

dijous, 14 de juny del 2012

SONAR 2012

FORT IMPACTE A LA CIUTAT

Les "excel·lents expectatives" que segons el codirector Ricard Robles hi ha aquest any sobre el festival ja es reflecteixen a l'ocupació hotelera, que voreja el 90%, i en els apartaments turístics, que estan al 100%.

Segons dades del 2009, el Sónar va generar a Barcelona un impacte econòmic de 52 milions d'euros, per la qual cosa s'espera que la xifra d'aquesta edició sigui "semblant o superior".


Sense comentaris.


dilluns, 28 de maig del 2012

PRIMAVERA SOUND 2012 ( 1 )

Cada any em passa el mateix. Busco a la xarxa comentaris i notícies en català sobre el festival i fora dels portals del règim (Vanguardias, Times Out, etc) no trobo res. Algun altre blog, que fa que la cosa sigui com més freaky i llestos. Per acabar-ho de reblar i anar-me’n a dormir encara més emprenyat entro, no sense una important repulsió, al “Diari musical digital català” (subtítol de la pàgina d'Enderrock i mitjà que viu totalment de subvenció governamental ) i què descobreixo?: que ni l’anomena!!

És que als catalans no ens agrada la música pop? Silenci. Com una travessia pel desert.

Bona nit.

dimecres, 16 de maig del 2012

LONEY DEAR

RAZZMATAZZ 3 – BARCELONA
15 – 05 – 2012

Arribo aviat i decideixo donar una volta pel barri. Carrers buits i sense una ànima, cases mortes amb les finestres tapiades, magatzems abandonats a la seva sort, solars esperant ser violats, benzineres ofegades per la tristesa de l’empleat que la guarda. I com volent negar-ho, hotels de luxe encalmats com cementiris i algun bar amb l’amo posant cara 'venussiana' preguntant-se si podrà resistir-ho. Se sent el soroll de la ciutat que l’ha abandonat, lluny. Finalment i amb ganes de vomitar, pujo les escales i em refugio al Razz desitjant que l’artesania pop del multi-intrumentista Loney Dear em desperti del mal son. 

Delicat pop, d’exquisit aroma i fina elaboració que he pogut, per fi, veure en directe. Es va presentar tot sol i amb l’ajut només de pedals de loop i de samplers, en va tenir prou per convertir-me la nit, en dia.

diumenge, 6 de maig del 2012

CIMERA DE BANQUERS ( 2 )

M’arriba una fotografia dels Village People del segleXXI.

Es pot ser més 'xulo-piscines'?

dimecres, 2 de maig del 2012