LIVE PEACE IN TORONTO 1969

RECUPERANT CLÀSSICS

Ara fa 50 anys que es va celebrar el famós concert Live Peace a Toronto. El show es va dur a terme el setembre editant-se el disc tres mesos després, pocs dies abans d’acabar l’any

La ufanor que es vivia, disposava els encontres per a que succeïssin manifestacions d’aquest to i intensitat. Experimentar amb gent a partir de la creativitat compartida, ens fa evolucionar. Aquell dia els operaris, apart dels mestres de cerimònies John Lennon i Yoko Ono, van ser Eric Clapton (post Bind Faith), Klaus Voormann i Alan White (pre-Yes) que amb el nom de Plastic Ono Band van parir una criatura més de la fèrtil dècada dels seixanta encara que fos a les darreries i per cesària.

La presentació del concert va anar a càrrec de Kim Fowley i originalment el disc va ser editat amb un calendari de tretze mesos a l’interior de la carpeta. Encara tenim molt per aprendre.

Blue Suede Shoes  (Carl Perkins)

Money (That's What I Want)  (Janie Bradford/Berry Gordy)

Dizzy Miss Lizzy  (Larry Williams)

Yer Blues (John Lennon/ Paul McCartney)

Cold Turkey (John Lennon)

Give Peace a Chance (John Lennon)

Don't Worry Kyoko (Mummy's Only Looking for Her Hand in the Snow) (Yoko Ono)

John, John (Let's Hope for Peace) (Yoko Ono)

LES INTIMITATS DE YOKO ONO EN PLE “ÀLBUM BLANC”

SOCIETAT

Acaba de sortir a la llum una espècie de diari que Yoko Ono va enregistrar en un portàtil al mateix estudi on eren el quartet de Liverpool treballant en el ‘doble blanc’. La troballa és de l’estudiós ‘beatleiano’ Simon Wells, que bona part de la seva vida ja l’ha dedicada a editar llibres sobre els Beatles i d’altres bandes o personatges de l’època.

Ell mateix, un cop ho va tenir penjat a YouTube, explica que ‘durant els primers dies amb John Lennon, Yoko Ono dictaria els seus pensaments sobre la relació en aquesta gravadora personal, que segurament després li donaria a Lennon. La cinta la va gravar durant la sessió de Revolution 1 a l’estudi 3 d’EMI el 4 de juny de 1968 i part d’ella seria posteriorment utilitzada per al collage sonor de Revolution 9’.

Es poden escoltar els pensaments que tenia Yoko Ono en aquells dies: ‘Et trobo a faltar altre vegada. Et trobo a faltar moltíssim’ diu referint-se a Lennon. I els dubtes que tenia respecte d’ell al principi de la relació: ‘Em pregunto que si només son paranoies meves pensar que potser no m’entén’. I d’altres joies sonores.

L’àudio, lògicament, ha causat debat. Però en qualsevol cas, el document, històric, és per sucar-hi pa.

YOKO ONO CONTINUA BRILLANT

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Yoko Ono ha fet saber que l’octubre traurà un nou treball que inclourà noves versions de temes inclosos en àlbums seus anteriors i de la cançó Imagine, que de fa ben poc ha estat reconeguda co-autora.

El mateix mes, sortirà també el llibre Imagine John Yoko, que ha estat editat per la pròpia Ono, amb gairebé tot de material gràfic inèdit incloent entrevistes a la major part del personal que va intervenir en el disc, enginyers, fotògrafs, els que duien els cafès, i material de la pròpia Yoko Ono.

Aquest primer tema que avança, forma part del disc Rising (1995 – Capitol Records) i cada dimarts fins el dia del llançament, penjarà una pista digitalment de les 13 que componen el disc a través de Chimera Music, el segell del seu fill Sean Lennon, que és qui l’edita. La senyora ha fet els 85 anys. Lliçó de vida malgrat qui no la sap veure sense qui va ser marit seu.

Cara A

Warzone

Hell In Paradise

Now Or Never

Where Do We Go From Here

Woman Power

It’s Gonna Rain

Cara B

Why

Children Power

I Love All Of Me

Teddy Bear

I’m Alive

I Love You Earth

Imagine

WISH TREE – L’ARBRE DELS DESITJOS

CONCERT YOKO ONO, WASHINGTON AND THE WORLD

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

No tot son privilegis pel fet de viure a Barcelona, i no a Londres o Berlin. Aquest passat diumenge, al pati del Hirshorn Museum de Washington es va fer un acte amb el nom de Concert Yoko Ono, Washington and the World, que es va convertir en un homenatge a Yoko Ono. Van intervenir Kim Gordon –que feia de directora escènica –, Lizzi Bougatsos de Gang Gang Dance i Moor Mother amb els seus paisatges sonors afro-futuristes.

Va obrir l’acte, la veu de Yoko Ono convidant a Imagine Peace. Pensem que la performance formava part de l’obra màxima d’Ono, una sèrie de peces que commemoren el desè aniversari de Wish Tree, l’arbre plantat al Jardí d’Escultures del museu com a regal d’ella l’any 2007. Wish Tree, s’activa com a obra interactiva durant els mesos d’estiu, quan els visitants poden deixar els seus desitjos manuscrits a les branques de l’arbre. Durant aquests deu anys, s’han recollit casi 80.000 d’aquests desitjos que son destinats a formar part de la Torre Imagine Peace of Ono a Islàndia.

A continuació, després de l’obertura protocol·lària, Moor Mother es va endinsar en Grapefruit, el llibre de instruccions per a l’art underground que va fer Ono el 1964. La va seguir, Bougatsos que es va llençar experimentant en temes de la discografia dels 70 com Yes, I’m Witch, Why o Do Not Worry Kyoko, amb la col·laboració del bateria de Fugazi, Brendan Canty i la guitarra de Dana Wachs, dels Vorhees.

Per la seva banda Gordon va recuperar les teories iniciàtiques de Sonic Youth, especialment amb Overtone Piece, també del llibre Grapefruit, fonent-se amb sons arrencats de la seva guitarra i udols i gemecs vocals que van ressonar per tot la ciutat.

L’afortunada premsa local, havia de perdre el món de vista.

Moor Mother

(fot. Josh Sisk for The Washington Post)

Lizzi Bougatsos

(fot. Josh Sisk for The Washington Post)

Kim Gordon

(fot. Josh Sisk for The Washington Post)

YOKO ONO FOREVER

ART – INSTAL·LACIONS - DISSENY

A mitjans de mes va quedar instal·lada la que és la primera escultura permanent de Yoko Ono en un espai públic. Es titula Skylanding i és a l’entrada del jardí del Fénix al Jackson Park de Chicago. Té forma de flor de loto en representació de l’esperança, renaixement i despertar espiritual. Ella insisteix.

assistida per l’alcalde de la ciutat, Rahm Emanuel

75 ANIVERSARI DE JOHN LENNON

RELACIONATS

 

 

Yoko Ono, l’activista més imparable, està preparant pel 6 d’octubre, tres dies abans del 75 aniversari de John Lennon, una commemoració al Central Park de Nova York que consistirà en formar el més gran signe de la pau fet per persones. Per l’assumpte espera congregar mitjançant inscripció i donació prèvia a la pàgina d’Eventbrite – per al John Lennon Educational Tour Bus – entre 6.000 i 10.000 persones.

 

 

 

Poc després de l’anunci, va llençar aquest missatge: “You don't have to do much/ Power works in mysterious ways. Visualize the domino effect. And just start thinking PEACE".

 

 

 

 

YOKO ONO

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

 

 

La meva adorada Yoko, fa uns dies va anunciar el llançament, previst pel gener de 2016, de la continuació de Yes, I’m A Witch (2007). Portarà per nom Yes, I’m A Witch Too – genial – i com en el primer, cada tema l’interpreta amb un convidat. La llista inclou gent com Death Cab For Cutie, Cibo Matto o els Sparks. També li tira un cable al seu fill Sean.

 

Yoko Ono, amb 82 anys, no sé que dimonis es pren per mantenir l’activitat que porta. Si algú arriba a parlar amb ella, sisplau que li pregunti.

 

 

 

La llista sencera és aquesta: 

Forgive Me My Love - Yoko Ono / Death Cab For Cutie
Mrs. Lennon - Yoko Ono / Peter, Bjorn and John
Move On Fast - Yoko Ono /Jack Douglas
Give Me Something - Yoko Ono / Sparks
She Gets Down on her Knees - Yoko Ono / Penguin Prison
Soul Got Out of the Box - Yoko Ono / Portugal the Man
Dogtown - Yoko Ono / Sean Ono Lennon
Warrior Woman - Yoko Ono / tUnE-yArDs
Catman - Yoko Ono / Miike Snow
Yes, I'm Your Angel - Yoko Ono / Cibo Matto
Wouldnit - Yoko Ono / Dave Audé
I Have A Woman Inside My Soul - Yoko Ono / John Palumbo
No Bed For Beatle John - Yoko Ono / Ebony Bones
Coffin Car - Yoko Ono / Automatique
Walking On Thin Ice - Yoko Ono / Danny Tenaglia
Approximately Infinite Universe - Yoko Ono / Blow Up

 

 

 

YOKO ONO AL GUGGENHEIM DE BILBAO

HALF-A-WIND SHOW

 

 

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 

Curts com Freedom, formen part dels fonaments de tot un estil de vida o d’art – que hauria de ser el mateix – i que encara perdura amb tota la seva provocació i transcendència. La primera vegada que vaig veure el pla fixa a l’alçada dels pits de Yoko Ono lluitant per descordar-se els sostenidors acabant amb la incògnita de si ho aconseguiria o no, em va generar part de la consciència que tinc ara. Del curt fa 43 anys i avui, als seus 81 el Guggemheim de Bilbao presenta una retrospectiva de la seva obra on es poden veure gairebé un conjunt de 200 obres que van des dels seus inicis a mitjans dels cinquanta fins als darrers treballs. Entre ells, la famosa ‘escala’ exposada en el Londres de 1966 que va fer que John Lennon pugés i pel què hi va veure un cop dalt, volgués conèixer a l’artista. 

Malgrat el que representa la càrrega a efectes de popularitat, per ser la dona de qui va ser, l’art més contemporani no es podria entendre sense gent com ella.

 

 

 

 

 

 

YOKO ONO

PUBLICACIONS

Va treure Take Me To The Land Of Hell el setembre, un disc interessant d’una de les poques dones interessants que queden, o hauria de dir que hi ha? Pel numero de desembre/gener, Interview li va dedicar la portada.

 

(fot.Craig McDean)

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 46)

 

 

 

YOKO ONO / PLASTIC ONO BAND – Bad Dancer

Dirigit per: Ben Dickinson

 

TAKE ME TO THE LAND OF HELL

2013 – CHIMERA MUSIC

 

yopob.com