Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eric Clapton. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eric Clapton. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de desembre del 2019

LIVE PEACE IN TORONTO 1969


RECUPERANT CLÀSSICS

Ara fa 50 anys que es va celebrar el famós concert Live Peace a Toronto. El show es va dur a terme el setembre editant-se el disc tres mesos després, pocs dies abans d’acabar l’any


La ufanor que es vivia, disposava els encontres per a que succeïssin manifestacions d’aquest to i intensitat. Experimentar amb gent a partir de la creativitat compartida, ens fa evolucionar. Aquell dia els operaris, apart dels mestres de cerimònies John Lennon i Yoko Ono, van ser Eric Clapton (post Bind Faith), Klaus Voormann i Alan White (pre-Yes) que amb el nom de Plastic Ono Band van parir una criatura més de la fèrtil dècada dels seixanta encara que fos a les darreries i per cesària.


La presentació del concert va anar a càrrec de Kim Fowley i originalment el disc va ser editat amb un calendari de tretze mesos a l’interior de la carpeta. Encara tenim molt per aprendre.

Dizzy Miss Lizzy  (Larry Williams)
Yer Blues (John Lennon/ Paul McCartney)
Cold Turkey (John Lennon)
Give Peace a Chance (John Lennon)
Don't Worry Kyoko (Mummy's Only Looking for Her Hand in the Snow) (Yoko Ono)
John, John (Let's Hope for Peace) (Yoko Ono)


divendres, 24 de març del 2017

LA FAMÍLIA CREAM

RELACIONATS


The Music Of Cream, el trio format per Malcolm Bruce – fill de Jack BruceKofi Baker – fill de Ginger Baker – i Will Johns – nebot d’Eric Clapton – estaran tocant aquests mesos de maig i juny  per Austràlia i Nova Zelanda per commemorar els 50 anys d’aquella increïble unió de talents que tan de mal va fer. Se’ls hi unirà Glenn Hugues, qui va ser per un temps baixista i cantant dels Deep Purple i el guitarra Robben Ford.


El terceto han estat tocant pels USA i per UK diverses vegades i ara diuen que tenen l’oportunitat de fer-ho una mica més seriosament. Ells mateixos ja expliquen que no pretenen fer cap homenatge ni concert tribut. 

Sigui com sigui, malgrat que està clar que són uns autèntics privilegiats, parlar de Cream i sobretot escoltar la seva música, és tan necessari com l’aire que respirem.