LIVE PEACE IN TORONTO 1969

RECUPERANT CLÀSSICS

Ara fa 50 anys que es va celebrar el famós concert Live Peace a Toronto. El show es va dur a terme el setembre editant-se el disc tres mesos després, pocs dies abans d’acabar l’any

La ufanor que es vivia, disposava els encontres per a que succeïssin manifestacions d’aquest to i intensitat. Experimentar amb gent a partir de la creativitat compartida, ens fa evolucionar. Aquell dia els operaris, apart dels mestres de cerimònies John Lennon i Yoko Ono, van ser Eric Clapton (post Bind Faith), Klaus Voormann i Alan White (pre-Yes) que amb el nom de Plastic Ono Band van parir una criatura més de la fèrtil dècada dels seixanta encara que fos a les darreries i per cesària.

La presentació del concert va anar a càrrec de Kim Fowley i originalment el disc va ser editat amb un calendari de tretze mesos a l’interior de la carpeta. Encara tenim molt per aprendre.

Blue Suede Shoes  (Carl Perkins)

Money (That's What I Want)  (Janie Bradford/Berry Gordy)

Dizzy Miss Lizzy  (Larry Williams)

Yer Blues (John Lennon/ Paul McCartney)

Cold Turkey (John Lennon)

Give Peace a Chance (John Lennon)

Don't Worry Kyoko (Mummy's Only Looking for Her Hand in the Snow) (Yoko Ono)

John, John (Let's Hope for Peace) (Yoko Ono)

LES INTIMITATS DE YOKO ONO EN PLE “ÀLBUM BLANC”

SOCIETAT

Acaba de sortir a la llum una espècie de diari que Yoko Ono va enregistrar en un portàtil al mateix estudi on eren el quartet de Liverpool treballant en el ‘doble blanc’. La troballa és de l’estudiós ‘beatleiano’ Simon Wells, que bona part de la seva vida ja l’ha dedicada a editar llibres sobre els Beatles i d’altres bandes o personatges de l’època.

Ell mateix, un cop ho va tenir penjat a YouTube, explica que ‘durant els primers dies amb John Lennon, Yoko Ono dictaria els seus pensaments sobre la relació en aquesta gravadora personal, que segurament després li donaria a Lennon. La cinta la va gravar durant la sessió de Revolution 1 a l’estudi 3 d’EMI el 4 de juny de 1968 i part d’ella seria posteriorment utilitzada per al collage sonor de Revolution 9’.

Es poden escoltar els pensaments que tenia Yoko Ono en aquells dies: ‘Et trobo a faltar altre vegada. Et trobo a faltar moltíssim’ diu referint-se a Lennon. I els dubtes que tenia respecte d’ell al principi de la relació: ‘Em pregunto que si només son paranoies meves pensar que potser no m’entén’. I d’altres joies sonores.

L’àudio, lògicament, ha causat debat. Però en qualsevol cas, el document, històric, és per sucar-hi pa.

AMORS QUE MATEN

DINÀMIQUES DE MASSES

Amor, amor, amor, amor, amor... el sentiment en format paraula que uns desaprensius salvatges i estúpids, han posat de moda aquests darrers dies. Fins que des dels alts comandaments ens facin saber la nova consigna.

Aquest amor compassiu i de temporada, no fa lliure a ningú. Ni ens protegeix. Com tampoc ho faran els de la boina, ni cap uniforme.

Així doncs, aquests dies que ens sentim generoses, aprofitem i petons i abraçades per a tothom.

ENLLITADES PEL QUE CALGUI

RUMIAMENTES I BARRINADES

Tony Blair torna a la càrrega. Ahir a La Vanguardia llegia que, referint-se al Brexit, opinava que sí, que 'la majoria va votar-hi a favor, però en democràcia no hi ha res escrit en sang’. Arribats aquí, no cal patir més.

Avui dia sortir al carrer a manifestar-se, a no ser que facis alguna cosa més que deixar-te la gola escridassant consignes, serveix de ben poca cosa més que agafar una mica de color. A partir d’ara, com John Lennon: a la taula i al llit, al primer crit.

Bed In – 1969

Protesta anat al llit – Amsterdam (Hotel Hilton) / Mont-real (Hotel The Queen Elizabeth)

a la foto, John Lennon, Yoko Ono, Timothy i Rosemary Leary, Tommy Smothers i altres amics

(fot. Stephen Sammons) 

75 ANIVERSARI DE JOHN LENNON

RELACIONATS

 

 

Yoko Ono, l’activista més imparable, està preparant pel 6 d’octubre, tres dies abans del 75 aniversari de John Lennon, una commemoració al Central Park de Nova York que consistirà en formar el més gran signe de la pau fet per persones. Per l’assumpte espera congregar mitjançant inscripció i donació prèvia a la pàgina d’Eventbrite – per al John Lennon Educational Tour Bus – entre 6.000 i 10.000 persones.

 

 

 

Poc després de l’anunci, va llençar aquest missatge: “You don't have to do much/ Power works in mysterious ways. Visualize the domino effect. And just start thinking PEACE".

 

 

 

 

YOKO ONO AL GUGGENHEIM DE BILBAO

HALF-A-WIND SHOW

 

 

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 

Curts com Freedom, formen part dels fonaments de tot un estil de vida o d’art – que hauria de ser el mateix – i que encara perdura amb tota la seva provocació i transcendència. La primera vegada que vaig veure el pla fixa a l’alçada dels pits de Yoko Ono lluitant per descordar-se els sostenidors acabant amb la incògnita de si ho aconseguiria o no, em va generar part de la consciència que tinc ara. Del curt fa 43 anys i avui, als seus 81 el Guggemheim de Bilbao presenta una retrospectiva de la seva obra on es poden veure gairebé un conjunt de 200 obres que van des dels seus inicis a mitjans dels cinquanta fins als darrers treballs. Entre ells, la famosa ‘escala’ exposada en el Londres de 1966 que va fer que John Lennon pugés i pel què hi va veure un cop dalt, volgués conèixer a l’artista. 

Malgrat el que representa la càrrega a efectes de popularitat, per ser la dona de qui va ser, l’art més contemporani no es podria entendre sense gent com ella.

 

 

 

 

 

 

GATS QUE SABEN

Me’n recordo quan vaig haver d’escriure quatre ratlles per la presentació d’un llibre sobre l’autoestima dels catalans. Asseguda davant del portàtil, em mirava lo tranquil·les que vivien – i que continuen vivint – les meves dues gates. L’observació d’aquesta simple actitud em va servir per fer l’escrit. Els gats no s’han de preocupar de res més que de ser gats. No es plantegen la possibilitat de ser res més, entre altres coses per què seria del tot absurd. A diferència dels gossos, son ben amos de la seva vida. I a partir d’aquí, em desfogava. 

 

És sabuda, des del seu vegetarianisme, la militància combativa de Morrissey en la defensa dels animals. La cancel·lació d’una gira pel Canadà, per recolzar el boicot contra els seus productes en protesta contra la caça de foques o marxar de l’escenari del Festival de Coachella per l’olor a carn a la brasa que impregnava a tot Déu, en son uns exemples. “Si t’agraden els animals, és obvi que no vulguis fer-los mal” ha comentat en més d’una ocasió. El 2006 va ser fortament criticat per donar suport explícit a Animal Rights Militia declarant que entén els seus mètodes contra grangers i científics, referint-se a la mateixa violència que ells apliquen com a l’únic mètode que entenen.

 

 

La Fanny i Morrissey es van fer amics de seguida que es van veure. És la gata del fotògraf Jake Walters, amic i col·laborador del músic que comenta que va ser un amor a primera vista. “Sembla com si portes allà al damunt del seu cap tota la vida i evidentment van ser tan sols uns segons. Te una expressió de dominar la situació i de que els demés som els que no entenem que trobo genial”. La foto la va prendre el 2010 i encara que originalment pertany a un encàrrec, posteriorment ha estat utilitzada per l’organització PETA (People For The Ethical Treatment Of Animals).

 

 

John Lennon

 

 

Michelle Phillips

 

Joey Ramone

 

Patti Smith

 

Kurt Cobain