DIRECTE A LA BUTXACA

ESTAFA

Això ja no té remei.

En una entrevista que escoltava aquest matí a una noia participant del Festival Keroxen de Santa Cruz de Tenerife, explicava que havia introduït a un ordinador no sé quines dades i que aquest ho havia transformat en unes cançons que ella, per suposat, portaria a l’escenari.

A una escala econòmica de molta més envergadura, també avui tots els mitjans de desinformació parlaven de la nova cançó dels quatre nois de Liverpool. McCartney diu que sí que son ells. Harrison, en el seu dia, va dir que era ‘una puta merda’ i va vetar la seva inclusió en cap antologia Beatle. Evidentment, el resultat es deu també a la ja "indispensable" intel·ligència artificial, que no és un altre cosa que un negoci més de les grans companyies. “Perdoneu, però algú ho havia de dir”.

"NOW AND THEN" 

NO ÉS NI UNA CANÇÓ, NI ÉS DELS BEATLES

NO ENS DEIXEM ENGANYAR

HISTÒRICS DE LA FOTOGRAFIA QUE ENS DEIXEN

TRASPÀS UN i TRASPÀS DOS

Van plasmar en paper, trossos d’història que s’han convertit en aliment per a les ànimes perdudes entre tota la insubstancialitat que ens envolta.

Quan resulta que aquestes fotografies que has fet amb encara no 30 anys apareixen a les portades d’aquests discos que, amb el temps, es converteixen en unes de les imatges icòniques del pop, ja et pots morir tranquil. El seu autor, Robert Freeman es va agafar el seu temps, fins fa vuit dies. Tenia 82 anys.

Terry O’Neill ahir el va seguir, també quan tocava. El Swinging London el va enganxar de ple amb 25 anyets. Càmera en mà, va apretar el disparador fins que se li deuria fer una llaga al dit índex. Tenia 81 anys. La fotografia ha mort. Llarga vida a la fotografia! 

David Bailey cap el 1965 retratat per O’Neill

la pionera Jean Shrimtpom

O’Neill el 1962

LES INTIMITATS DE YOKO ONO EN PLE “ÀLBUM BLANC”

SOCIETAT

Acaba de sortir a la llum una espècie de diari que Yoko Ono va enregistrar en un portàtil al mateix estudi on eren el quartet de Liverpool treballant en el ‘doble blanc’. La troballa és de l’estudiós ‘beatleiano’ Simon Wells, que bona part de la seva vida ja l’ha dedicada a editar llibres sobre els Beatles i d’altres bandes o personatges de l’època.

Ell mateix, un cop ho va tenir penjat a YouTube, explica que ‘durant els primers dies amb John Lennon, Yoko Ono dictaria els seus pensaments sobre la relació en aquesta gravadora personal, que segurament després li donaria a Lennon. La cinta la va gravar durant la sessió de Revolution 1 a l’estudi 3 d’EMI el 4 de juny de 1968 i part d’ella seria posteriorment utilitzada per al collage sonor de Revolution 9’.

Es poden escoltar els pensaments que tenia Yoko Ono en aquells dies: ‘Et trobo a faltar altre vegada. Et trobo a faltar moltíssim’ diu referint-se a Lennon. I els dubtes que tenia respecte d’ell al principi de la relació: ‘Em pregunto que si només son paranoies meves pensar que potser no m’entén’. I d’altres joies sonores.

L’àudio, lògicament, ha causat debat. Però en qualsevol cas, el document, històric, és per sucar-hi pa.

HELP!

ÀLBUM FAMILIAR

Mentre estava esperant que fossin les 2 de la tarda per agafar i anar-me’n cap a casa els pares a dinar, cavil·lava com els hi diria sense que em desheretessin que aquest any no contessin amb mi ni per Nadal, ni per lo de l’amic invisible. Que aquell dia m’hi tornaria del tot.

HERE COMES THE SUN

DROP NINETEENS         

VERSIONANT

Hi ha empreses especialment difícils, com la de fer versions. Com agafar un quadre, copiar-lo i que el resultat t’agradi tant com l’original? No sé si és comparable. El fet és, suposo, posar-lo cap per avall i si s’aguanta...

Here Comes The Sun suporta incomptables versions. Aquesta dels Drop Nineteens inclosa en el que és el seu àlbum inexistent Mayfield-Demos, previ al seu debut amb Delaware, la fa mereixedora del premi a ser escollida.  Encetem secció. 

THE BEATLES IN INDIA

DOCUMENTAL

Encara que totes sabem que la il·luminació no es troba a la Índia, el país sempre ha tingut el ganxo necessari per atraure als buscadors de tot el món. L’entorn i les suggestions sensorials ajuden, però la comprensió es troba molt més a prop. És en aquest context que els viatges espirituals a la Índia estan envoltats de cert misticisme i si a sobre és l’any 1968 i qui s’hi desplaça son els Beatles, l’assumpte agafa volada.

Hi ha prevista per a la tardor d’aquest any, l’estrena de The Beatles in India, el documental dirigit per Paul Saltzman, que explica la famosa i deformada estada que el quartet de Liverpool va fer a Rishikesh, al nord del país amb Maharishi Mahesh Yogi, acompanyats per tot un seguici on hi havia des de Donovan fins a Mike Love dels Beach Boys o Mia Farrow.

El productor del film Reynold D’Silva, ha explicat que ‘la idea la tenia al cap des de mitjans dels noranta’ ...’ i ha sigut per pura coincidència, o el destí, que tres persones diferents em van posar en contacte amb Paul a principis de l’any passat i va resultar que ell també havia estat pensant en el projecte’.

En el rerefons de la història hi figura el procés de creació del White Album que va ser llançat el 22 de novembre d’aquell mateix any.

Ara caldrà veure quan i de quina manera ens arriba a nosaltres.

PLANETA GO HOME

SUGGERIMENTS POP

Passant per davant del quiosc, en mig de tot l’escampall de cartrons amb fascicles, en vaig veure un amb el Rubber Soul. M’explica el quiosquer que son vint-i-tres entregues del quartet, disc i fascicle, i que van començar el setembre. Quan acabaran, difícil de saber, ja se sap com son de constants aquests llançaments, em diu posant cara de fàstic.

Ho editen els de Planeta, consorci del grup d’empreses que en cas d’independència marxaran del país. Conclusió: qui vulgui els discos dels Beatles ja no cal que comenci la col·lecció i vagi directa a qualsevol botiga de discos que li vendran sense ridícules amenaces. 

UN MAL PLA DE JUBILACIÓ

(TRISTES) VIDES QUOTIDIANES

No em sembla bé i espero que mai hagi de menjar-me aquestes paraules: col·leccionar discos per tenir una agradable jubilació és d’un mal gust extraordinari. No només els discos, sinó tot el que aquests t’han anat aportant al llarg dels anys, no és material que es pugui vendre. Sí, tindrà una pasta i podrà anar a Fuengirola a fer aquagym, però serà un traïdor. Dóna’ls, però no especulis.

Aquest paio, Jacques Volcouve, ha decidit treure’s de sobre els seus 15.000 articles entre discos i memorabilia dels Beatles que ha anat col·leccionant.  Ho farà el 18 de març en una subhasta de la casa Drouot de París. Diu aquest home: ‘Per a mi, la vida començarà als 60. Seguiré estimant als Beatles, però la col·lecció s’havia convertit en un pop que m’estava estrangulant amb els seus tentacles’. Sí, que m'ho cregui. Malament. Molt malament.

THE BEATLES: EIGHT DAYS A WEEK – THE TOURING YEARS

DOCUMENTAL

El tot-terreny John Howard, dirigeix l’enèsim documental dels Beatles que només estarà 8 dies en pantalla gran – encara que això de gran, ja és història.

Continuem en el temps del ‘no badis que ja te l’han tret de la cartellera’. I sinó, ja saps.

És que s’ho busquen, eh? 

POLYROCK – RAIN

MINUTS MUSICALS

  

La banda de Nova York Polyrock va editar un parell d’interessants discos d’avant-rock i de forta influència new wave, Polyrock (1980) i Changing Hearts (1981) d’on és aquest tema que tanca l’àlbum.

Com sonaria Rain traslladada del 1966 al 1981?