HISTÒRICS DE LA FOTOGRAFIA QUE ENS DEIXEN

TRASPÀS UN i TRASPÀS DOS

Van plasmar en paper, trossos d’història que s’han convertit en aliment per a les ànimes perdudes entre tota la insubstancialitat que ens envolta.

Quan resulta que aquestes fotografies que has fet amb encara no 30 anys apareixen a les portades d’aquests discos que, amb el temps, es converteixen en unes de les imatges icòniques del pop, ja et pots morir tranquil. El seu autor, Robert Freeman es va agafar el seu temps, fins fa vuit dies. Tenia 82 anys.

Terry O’Neill ahir el va seguir, també quan tocava. El Swinging London el va enganxar de ple amb 25 anyets. Càmera en mà, va apretar el disparador fins que se li deuria fer una llaga al dit índex. Tenia 81 anys. La fotografia ha mort. Llarga vida a la fotografia! 

David Bailey cap el 1965 retratat per O’Neill

la pionera Jean Shrimtpom

O’Neill el 1962

TERRY O’NEILL AL BARRI XINO

EXPOSICIÓ

Ho té clar. Diu: ‘Vaig tenir molta sort. Era al lloc adequat en el moment precís: els seixanta a Londres’. Era el 1963 i ja retratava als Beatles al pati d’Abbey Road o als Stones, després van venir, Bowie, Elton John fins convertir-se en un dels fotògrafs més prestigiosos. 

Volia ser bateria de jazz i per això va pensar que el millor lloc per aconseguir-ho eren els Estats Units i per viatjar sense massa cost es va voler fer auxiliar de vol i com que no hi havia places – en aquell temps i mascle no m’estranya – va acabar fent fotografies per la companyia British Airways. I aquí va començar tot. 

David Bowie, Londres 1974

Kate Moss, Londres 1993

Encara queden uns dies per veure l’exposició que li dedica la Filmoteca.

Terry O’Neill amb 79 anys a Barcelona per presentar l'exposició