SALVEMOS LAS TIENDAS DE DISCOS

(que vol dir: SALVEM LES BOTIGUES DE DISCOS)

DINÀMIQUES DE MASSES

De què les hem de salvar? No serà que no estic preparada per aquestes convocatòries terapèutiques? 

Aquest dissabte 20 de juny, els que pensen, han organitzat un dia especial per a elles. Una espècie de Record Store Day però com de socors, producte del tifus que hem viscut. Avui escoltava que els empresaris turístics tenen apunt rebre una injecció d’uns quants milions d’euros. No se si parlaven que des del govern de la ciutat, la província, la regió, l’estat o l’europeu. Això se m’ha escapat. Que els hi desviïn un parell que no es notarà i tot arreglat.

I per què no comprem discos al llarg de tooooooooooot l’any i no caldrà avisar a Serveis Socials i així les botigues seran més INDEPENDENTS que mai?

LLARGA VIDA AL VINIL !

ESTIMULANTS

Valorada en casi 23.000 milions de dòlars, l’empresa sueca ha anunciat que està preparada i amb la documentació presentada a la Comissió de Valors per sortir a la borsa de Nova York. Creada el 2008, Spotify està funcionant en 61 països i compta amb 71 milions de subscriptors... de pago.

Aquesta és d’aquelles empreses que en els seus números de final d’any, sempre presenta pèrdues, però tot i així, els seus directius i un bon grapat d’inversors, es fan cada dia més rics.

Encara no es pot saber en quant es vendran les accions, això no serà fins el dia que surtin. El que si se sap son els candidats a veure créixer en uns quants zeros les seves comptes corrents. Gent com el mateix Daniel Ek, un dels fundadors de la firma, que només per posar un exemple, amb el seu 25%, prop de 47 milions d’accions, només que cotitzin a 20 dòlars, cosa del tot probable, les accions podrien valer al voltant d’uns 1.000 milions. Altres com ell son Tiger Global, un fons d’inversió, Tencent, gegant xinés d’internet o un fabricant també xinés de cotxes elèctrics, tot persones i companyies estretament vinculades a la creativitat artística i cultural. 

PLANETA GO HOME

SUGGERIMENTS POP

Passant per davant del quiosc, en mig de tot l’escampall de cartrons amb fascicles, en vaig veure un amb el Rubber Soul. M’explica el quiosquer que son vint-i-tres entregues del quartet, disc i fascicle, i que van començar el setembre. Quan acabaran, difícil de saber, ja se sap com son de constants aquests llançaments, em diu posant cara de fàstic.

Ho editen els de Planeta, consorci del grup d’empreses que en cas d’independència marxaran del país. Conclusió: qui vulgui els discos dels Beatles ja no cal que comenci la col·lecció i vagi directa a qualsevol botiga de discos que li vendran sense ridícules amenaces.