WIGHT SPIRIT, 1968-1970

1970 - 2020 

50 ANYS DEL FESTIVAL DE L’ILLA DE WIGHT

EXPOSICIÓ - ANIVERSARI

del 27 de juliol al 5 de setembre 2020

MASTERPIECE ART – 3 Norland Place, LONDRES

Del 26 al 31 d'agost del 1970, a l'esplanada d'Afton Down de l'illa de Wight, es va celebrar, sinó el més important, sí el festival que va congregar més gent. Es parla d’entre 600.000 i 800.000 persones. Parlo en passat perquè, no ens equivoquéssim, els nostres contemporanis no hi tenen res a veure

Aquests dies se’n commemora el 50 aniversari i una de les activitats que ho recordaran s’obrirà demà dilluns 27 al públic. Serà una exposició de fotografies, algunes d'elles inèdites, de Charles Everest (1929-2015), l’afortunat fotògraf que va disposar d’accés lliure a totes les àrees del festival. Li han posat per nom Wight Spirit 1968-1970 – el festival es va començar a fer el 68 encara que el 70 va ser el que va donar la campanada – i la galeria és Masterpiece Art, situada a Notting Hill. Entre altres meravelles hi van tocar The Who, Free, Joni Mitchell, The Doors, Leonard Cohen, Miles Davis i Jimi Hendrix, que tan sols 18 dies després va dir passi-ho bé. El dia 19 de setembre a la mateixa galeria se li dedicarà un petit record. En el transcurs de l'exposició es presentarà el mosaic que l’escultor Guy Portelli ha realitzat inspirat en el festival. Afegir que per assistir-hi, a l'illa s'hi va desplaçar una representació dels hippies catalans de pasta de l'època. Val més això que res.

A 56 METRES DEL TERRA DE LA DIAGONAL DE BCN

DEL 04 DE DESEMBRE AL 26 DE GENER DE 2019

ART – DISSENY – INSTAL·LACIONS

Un dels edificis catalogat més recentment per l’ajuntament, L’Illa – Diagonal, projectat per Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales, aquests dies s’ha convertit en el suport d’una de les escultures d'Edoardo Tresoldi, una estructura de 5,50 metres d’alçada que se les han vist i desitjat per enfilar-la al terrat de l’edifici.

Es titula Limes i representa sis cares, alternades amb formes geomètriques, que observen la panoràmica. Limes és l’horitzó comú del vianant, el teatre de les interaccions humanes, segons les idees de l’escultor. S’ha instal·lat en ocasió dels 25 anys de l’edifici comercial. El 27 de gener es desmuntarà, es descompondrà i es reubicarà en diferents espais de l’interior de l’edifici.

“Il linguaggio della trasparenza porta con sé la capacità di tessere nello spazio qualcosa che non c’è, rende plastica la negazione della materia e rivela il risultato di una mancanza, quindi l’astrazione della realtà e la sua identità visiva senza riferimenti nel tempo”.

Edoardo Tresoldi, La Materia Assente

(fot. Roberto Conte)

FLIPAR DE FORMA NATURAL

ART – DISSENY – INSTAL·LACIONS

Les escultures que fa aquest nen, enllacen més amb el ram de la construcció que cap altre cosa. Alex Chinneck, de 34 anys, és expert en fer realitat el que a vegades somiem. Parets que s’obren, torres elèctriques del revés o façanes que s’escorren avall. La darrera la va fer en una nit, com el “pont del diable” i es titula Open to the Public, realitzada en una antiga fàbrica de pells a Ashford, al districte de Kent, i consisteix en dues cremalleres gegants que sembla que obren l’interior de l’edifici abandonat i a punt d’anar a terra. 

Chinneck ho descriu com a teatral i surrealista i explica que va trigar dos mesos per concebre-ho i produir-ho i que les seves obres les considera lúdiques, ‘per a què tothom les pugui experimentar i gaudir, convertint cada dia en alguna cosa extraordinària’. Ja és això, ja.

ESCULTURA DE CHRISTO A HYDE PARK

ART – DISSENY – INSTAL·LACIONS

Les obres de Christo Vladimirov Javacheff, a vegades, algunes d’elles amb criteris de dubtosa integritat, no deixen de ser espectaculars. Fins no se quin dia de setembre es pot veure al mig de The Serpentine, el llac de Hyde Park la darrera. Porta el nom de La Mastaba, i consisteix en 7.506 barrils de petroli un a sobre l’altre configurant una piràmide truncada – està inspirada en les antigues tombes egípcies – de 20  metres d’alt, 30 d’ample i 40 de llarg.

Hi ha dos precedents, de molta menys envergadura, una el 1986 a Colònia i un altre a la Fundacio Maeght de Saint-Paul-de-Vence. També està treballant en una de permanent a prop d’Abu Dhabi. Aquesta, com totes les seves obres, es finança sola amb la venta d’esbossos i fotografies, sense patrocinadors ni diner públic. En això, “chapeau”.

ROBERT INDIANA

1928 – 2018

TRASPÀS

Aquests dies ens ha deixat un altre dels representants més icònics del pop-art, en Robert Indiana, autor de l’arxipopular LOVE tamanyXXL.

l’escultura a Manhattan

La conegudíssima obra va ser creada el 1964, l’any següent i per encàrrec del Museu d’Art Modern de Nova York es va convertir en una targeta de Nadal i el 1970 en escultura representada en diferents espais al llarg dels anys. El mateix Indiana es va atrevir a dir del seu disseny que era ‘l’obra d’art més plagiada del segle.’ Va traspassar als 89 anys, el dissabte 19.

Robert Indiana al Whitney Museum

L'ARTISTA DAMIEN HIRST, FA DE MODEL

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

Damien Hirst Looking for Sharks, és la instal·lació dels artistes Danger Dave i Christian Rager plantada a la platja de Cottesloe de la ciutat australiana de Perth en el marc de l’Sculpture by the Sea i que fa referencia a la rupturista instal·lació de Hirst del 1991 The Physical Impossibility of Death in the Mind of Someone Living, aquella amb un tauró tigre de 4 metres submergit en una vitrina amb formol.

Damien Hirst Looking for Sharks, Danger Dave i Christian Rager, 2018

En el certamen hi participen fins a 73 escultors de tot el món, en una bona manera d’utilitzar la platja no només per posar-se com una gamba.

Hamish McMillan, Converge, 2018

RE – PENJAT

INDEFINIT

‘L’art públic s’imposa al públic en major mesura que l’art presentat en institucions publiques. Mentre que els visitants dels museus entren voluntàriament en la institució – seduïts, això sí, per la promesa de bellesa i millora – els espectadors de l’art públic son uns espectadors captius. En la mesura en que els espais on es situen les obres s’han d’utilitzar, el seu públic no pot escollir si es relaciona amb elles.’

Andrea Fraser

De la crítica institucional a la institución de la crítica

(extret del volum publicat amb motiu de l’exposició Andrea Fraser, l’1% cést moi realitzada al MACBA el 2016)

PEJAC DESAFIA LA GRAVETAT A LONDRES

ART – INSTAL·LACONS – DISSENY

L’artista càntabre Silvestre Pejac, ha realitzat la seva primera intervenció pública a Londres amb una sèrie de quatre escultures relacionades amb el llenguatge dels shoefitis, popularment conegut com les sabates penjades. Ho planteja assegurant que ‘aquesta acció és per aquells que permetin que la seva imaginació jugui amb el concepte gravetat o més possiblement per tots aquells que han oblidat de fer-ho.’

YOKO ONO FOREVER

ART – INSTAL·LACIONS - DISSENY

A mitjans de mes va quedar instal·lada la que és la primera escultura permanent de Yoko Ono en un espai públic. Es titula Skylanding i és a l’entrada del jardí del Fénix al Jackson Park de Chicago. Té forma de flor de loto en representació de l’esperança, renaixement i despertar espiritual. Ella insisteix.

assistida per l’alcalde de la ciutat, Rahm Emanuel