I VAN SER FELIÇOS PER SEMPRE

DINÀMIQUES DE MASSES

Un anunci al metro de Barcelona d’una exposició d’objectes pop-art? Doncs no.

Cansada de veure anuncis d’escoles que ens venen l’oro i el moro, d’associacions que no saben allò de que ‘millor sola que mal acompanyada’, de trasters que ens volen fer creure que quants més anys fem, més espai necessitem, o que tots tenim un estúpid àngel que ens protegeix, o d’anuncis que ens diuen que anirem a l’infern i el món es destruirà per culpa nostra – por mi culpa, por mi culpa, por mi grandíssima culpa... – va i per fi un que si me’l crec.

LA BALENA POP

ART – DISSENY – INSTAL·LACIONS

Poden ser interessants les instal·lacions  de denuncia simbòliques. Interessants des del punt de vista plàstic – mai millor dit – tot i que, en aquest cas, al ser una iniciativa emmarcada en un esdeveniment cultural subvencionat, ensopeguem. Perquè aleshores, el missatge, tot i ser molt legítim, es converteix en inútil.

Aquesta divertida escultura, és de l’estudi de disseny de Brooklyn, StudioKCA, una balena que sorgeix d'un canal al costat de l’estàtua erigida al pintor flamenc Jan Van Eyck a Bruges i que han construït a base de plàstics recollits procedents dels oceans Pacífic i Atlàntic, cinc tones en total.

Això al parc-temàtic de la ciutat flamenca, diins de la segona edició de la Triennal d’Art i Arquitectura on fins a quinze artistes de diferents països, han escampat per la ciutat i fins setembre, les seves diferents obres amb la intenció totes de seduir-nos cap la reflexió. Son les accions conegudes com a netejadores-de-consciències. Si Van Eyck ho està veient, no entendrà res.

ROBERT INDIANA

1928 – 2018

TRASPÀS

Aquests dies ens ha deixat un altre dels representants més icònics del pop-art, en Robert Indiana, autor de l’arxipopular LOVE tamanyXXL.

l’escultura a Manhattan

La conegudíssima obra va ser creada el 1964, l’any següent i per encàrrec del Museu d’Art Modern de Nova York es va convertir en una targeta de Nadal i el 1970 en escultura representada en diferents espais al llarg dels anys. El mateix Indiana es va atrevir a dir del seu disseny que era ‘l’obra d’art més plagiada del segle.’ Va traspassar als 89 anys, el dissabte 19.

Robert Indiana al Whitney Museum

TASSES ALLIBERADES

O QUI MENJA SOPES...

SE LES PENSA TOTES

ART – INSTAL·LACONS – DISSENY

Imaginació i sort. ‘Fent broma un dia amb el meu novio va sorgir la idea. I n’hi vaig fer una per Nadal. Ho vaig publicar a Instagram i Facebook i la resta ja és història’ explica Emma Low, una noia de Leeds que darrera la marca Pot Yer Tits Away Luv està fent la primera pela.

Va fer quatre classes de ceràmica i va començar a fer les tasses ‘celebrant el fet que totes som meravelloses cadascuna en la seva singularitat... Sento que fins no fa massa, la nuesa en l’art podia tenir connotacions sexuals. Ara sento que estem arribant a un punt en el que les dones reclamem els nostres cossos i deixem que s’expressi, no per a les mirades masculines, sinó per al seu propi alliberament. Vull que la gent s’alliberi amb les “teteres” que faig’.

Diu que de moment s’han de mantenir allunyades de qualsevol líquid, perquè estan assecades amb la corrent d’aire que hi ha al seu estudi, no en el forn que encara no te. O sigui que només es poden utilitzar per fer bonic o posar-hi els llapis.

Així doncs, sembla que alguna vegada, la tonteria de ser emprenedor pot funcionar. Si més no, per pagar el lloguer d’un parell de mesos.

LA VALENTINA DE GUIDO CREPAX

POP ART  ITALIÀ

D’ESQUITLLADA

La companyia de murals en paper decoratiu amb seu a Milà, Wallpepper, li ret el seu propi homenatge llançant una sèrie de fons on la protagonista és l’heroïna del dibuixant de còmic. “Gràcies a Antonio, Caterina i Giacomo Crepas, vam tenir accés il·limitat a l’arxiu del seu pare”, explica Diego Locatelli, directori fundador de l’empresa. Crepax va traspassar el juliol del 2003 amb 70 anys.

A mitjans dels anys seixanta va aparèixer com a personatge secundari una Valentina Roselli que a poc a poc va anar agafant protagonisme fins acabar creant el seu propi món de fantasia de marcada estètica setentera, farcit de referències polítiques i socials amb les característiques pinzellades eròtiques de l’època.

Forza gli 70’s!

WARHOL, L'ART MECÀNIC

CaixaForum – BARCELONA

fins al 31 de desembre

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

No se jo la de voltes pel món que deu portar l’obra warholiana. La de museus que porta recorreguts. Penso que s’ha convertit ja en tot un clàssic de les exposicions museístiques. A l’espai de l’avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, s’aturen 350 d’aquestes peces fins a finals d’any, amb obres que van des dels seus primers dibuixos fins a les darreres abans no la dinyés l’any 1987 per negligència mèdica, o també la recreació – salvant les distancies – d’algunes peculiars instal·lacions com l’ ‘Exploding Plastic Inevitable’ on actuava la Velvet Underground and Nico.

La mostra, comissariada per José Lebrero, la coordina l’ Andy Warhol Museum de Pittsburgh, el MoMA, el Pompidou i la Tate  i que segons ha explicat Patrick Moore, director del museu de Pittsburgh en la conferència de presentació, la mostra presenta el procés de creació de l’artista, representat en totes les seves diferents etapes.

Cal revisar bé les activitats generades al voltant de l’exposició. Entre el que s’hi pot trobar annexat, hi ha un grapat de conferències com la del dimecres 4 d’octubre, on el factòtum Ignacio Julià entrevistarà, a Victor Bockris un dels seus col·laboradors a la revista Interview als anys 70.

DESAPAREIX JAMES ROSENQUIST

TRASPÀS

Aquest passat 31 de març, traspassava als 83 anys James Rosenquist, que juntament amb coetanis seus com Lichtenstein, Oldenburg o Wesselmann, formava part de l’avançada del pop-art. 

El 1962 es va estrenar en el món de les exposicions a la Green Gallery, venent tots els quadres que hi va penjar a les parets. Dos anys més tard, el 1964, pintava un dels més representatius de la seva obra, l' F-111. 

Enyorarem la incisió satírica sobre el context polític i social que imprimia en el seu treball.

F-111 (1964)

President Elect (1960-61/1964)

DAVID HOCKNEY

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

Hi ha esquitxos de disgust, com els que em faig jo a sobre del vestit i que acostumen a ser de vi negre, i n’hi ha de privilegiats, fets per mà educada, com la de David Hockney en el quadre A bigger splash.  Qui no ha fal·lucinat alguna vegada amb aquest quadre?

A partir d’aquest novembre – això sí, també per a butxaques privilegiades – es pot adquirir el llibre A Bigger Book, una monografia en tamany gegant (SUMO) editat per Taschen, on es fa un repàs dels més dels 60 anys de treball, des dels primers realitzats a la Bradford School ofArt, els de la seva etapa estel·lar en el Swinging London i les piscines de Los Angeles als setanta, fins les grans series de retrats de més cap aquí i els dibuixos fets amb iPads.

La sort és que el propi pintor ha estat al darrera de l’edició del llibre que inclou més de 450 obres. L’any que ve, que en farà 80, l’espera una exposició de gravats dels primers anys amb el nom de ‘David Hockney: The Complete Early Etchings 1961 – 1964’ a partir del 3 de febrer a la Hazlitt Holland- Hibbert de Londres i... a la Tate, una retrospectiva que es presenta com la més gran realitzada mai del pintor anglès i que anirà del 9 de febrer al 29 de maig.

Hockney a dojo.

amb Benedikt Taschen a l’estudi de Hockney

1000 M2 DE DESIG

ARQUITECTURA I SEXUALITAT

CCCB - BARCELONA

fins el 19 de març

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

Pel nom, al principi despista. Avui dia en que la presumptuositat vinculada amb el consumisme més voraç és gairebé l’únic motor que fa que movem el cul, et pots pensar que l’espai modern de l’Ajuntament/Diputació ens vol colar un gol per aprendre a generar més desitjos inútils.

I no. Felicitar a Adélaïde de Caters i a Rosa Ferré, les comissàries de l’exposició, que amb aquest nom de 1.000m2 de desig, fan un repàs molt divertit i amè d’allò que justament, d’inútil no en té res.

Més 250 peces entre dibuixos, llibres, audiovisuals, objectes, maquetes, instal·lacions, cedides des de llocs com el MoMA, la Bibliothèque Nationale francesa o de col·leccions particulars (qui pogués accedir-hi) ens porten per un viatge pel temps:

els habitatges parisencs del XVIII, el terreny de les experimentacions, com la del pobre Wilhelm Reich amb l’orgón, artilugi ideat el 1940 per millorar la salut, entre elles la sexual i que Woody Allen va popularitzar amb el nom d’orgasmatrón a la seva pel·lícula del 1973 Sleeper (El Dormilega), o la de Nicolas Schöffer, cofundador del Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva, o també del grup Archigram, que reinventen la ciutat per als plaers, alimentada per la cultura més pop, o el projecte d’Ettore Sottsass per a un dispensador gegant d’encens, LSD, maria, opi o gas hilarant, fins arribar a terrenys més sofisticats com el de la casa que Adolf Loos va fer per a Josephine Baker o les mansions Play Boy, i acabant a les nostres sales X. Una gossada.

l’estudi pel dispensador d’Ettore Sottsass

el METAFolly d’ecoLogic Studio

collage del grup Archigram

Instant City In Bournemouth, Peter Cook - Archigram 

Play Boy Town House, 1962

PETER BLAKE

HANG-UP GALLERY - LONDRES

7 SET – 27 OCT 2013

Exposició del gran mecenes del pop, creador, juntament amb la seva dona Jann Haworth, de la portada pel Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, una de les imatges més representatives de la música contemporània.

 

hanguppictures.com