FLIPANT EN COLORS I EN UCRAÏNÈS

DISSENY

No és cap decorat surrealista per una sèrie de Netflix. Entre altres coses perquè les obres les van començar el 2008 i la multinacional de l’entreteniment per aquelles dates encara no ens atabalava

fot. Alex Ivanov i Andrey Avdeenko

És el resultat de la idea que van tenir l’estudi Archimatika format per Dmytro Vasyliev, Aleksandr Popov i Olga Alfiorova per uns habitatges de baix cost de l’etapa soviètica a la ciutat ucraïnesa de Kiev, convertint una zona industrial en el que es veu a les fotografies. Un complex residencial de nom Comfort Town, format per 180 blocs que, segons diuen, amb el canvi transmeten una sensació de benestar i de protecció destinat principalment a famílies joves i professionals amb vincles culturals amb l’Europa occidental.

(totes les imatges cortesia d’Archimatika)

L’obra va guanyar l’any passat el primer premi del World Achitecture Festival que es celebra a Amsterdam. Però això no ha evitat la polèmica. El país es troba en una situació econòmica delicada i hi ha qui no ho veu amb bons ulls. Per altre banda, al tenir aquest punt de inspiració més occidental, serveix de refugi a professionals arribats amb els canvis, com el cas del ciutadà de Zimbàbue, Neuro Lloyd, que va venir per estudiar medicina i ha sigut atacat en altres zones de la ciutat. Aquí a Comfort Town diu ‘no he tingut cap d’aquests problemes. Em sento molt més còmode i tranquil caminant aquí, especialment de nit’.

Com sigui, però s’ho han copiat del barri d’Oliveres de Santa Coloma de Gramenet. Aquells blocs que es veuen sortint per la C-58.

LINA DO BARDI ERA DE LES QUE DIBUIXAVA

FUNDACIO MIRÓ – BARCELONA

fins el 26 de maig

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

La tecnocràcia és una potent arma de doble fil. En nom d’una mal entesa evolució, estem perdent la capacitat creativa manual i l’aptitud sobre el més bàsic, la simplicitat i la complicitat respecte l’obra. Afortunadament, les modes en aquest cas bufen a favor i el DIY continua estant ben vist.

Aquests dies es pot veure i gaudir d’una petita mostra de la manera de treballar de l’arquitecte italo-brasilera Lina Do Bardi, a la Miró de Barcelona.

El text a la pàgina del museu hi diu: “Davant la pèrdua de protagonisme de l'habilitat en el dibuix a mà en les arts en general i en la pràctica arquitectònica en particular, els dibuixos de Lina Bo Bardi continuen essent una constatació sempre refrescant de la importància i el valor permanents del pensament lliure i autèntic i de les mans destres i educades.”

EXPO '67

ART - INSTAL·LACIONS - DISSENY

Un 27 d’abril com el que hem passat però de fa 50 anys, es va inaugurar la més coneguda de les exposicions universals, l’Expo’67 de Mont-real. Una exposició que per ubicar-se en un espai-temps com aquell, ha quedat, així en plan oficial, com un dels esdeveniments dels il·lustres 60’s.

Hi van participar 62 estats, la van visitar reconegudes persones del món de l’espectacle com la reina Isabel II, el president Lyndon B. Johnson, la princesa Grace, la vídua Jacqueline Kennedy o l’aleshores cap de l’estat francès De Gaulle que es va cobrir de glòria quan va finalitzar el seu discurs amb un: Vive le Québec Libre!. Aquests nacionalistes!

Com que érem on érem, hi van tocar músics com Thelonious Monk, Jefferson Airplane o els Grateful Dead en mig de les inevitables protestes contra la guerra del Vietnam i envoltats de tota l’escenografia del moment, tant estètica, com arquitectònica o cultural.

Els de ‘la reserva espiritual de occidente’ s’ho van perdre.

Els Dead

JA

FORMATGE A TUTTI COLORI

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

A la ciutat holandesa de Rotterdam des de fa un parell d’anys que gaudeixen d’aquest monumental edifici projectat per MVRDV i pensat per ubicar-hi el primer mercat cobert de la seva història en un país on la tradició d’aquests espais sota sostre és inexistent. O això diuen. La construcció, a banda de les 96 parades, botigues i restaurants, inclou 228 habitatges. A més de la seva espectacular forma, revestint l’arc que corona l’edifici s’ha instal·lat un mural gegant d’11.000 m2. dissenyat per Arno Coenen i Iris Roskam. 

Pop megalític.

1000 M2 DE DESIG

ARQUITECTURA I SEXUALITAT

CCCB - BARCELONA

fins el 19 de març

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

Pel nom, al principi despista. Avui dia en que la presumptuositat vinculada amb el consumisme més voraç és gairebé l’únic motor que fa que movem el cul, et pots pensar que l’espai modern de l’Ajuntament/Diputació ens vol colar un gol per aprendre a generar més desitjos inútils.

I no. Felicitar a Adélaïde de Caters i a Rosa Ferré, les comissàries de l’exposició, que amb aquest nom de 1.000m2 de desig, fan un repàs molt divertit i amè d’allò que justament, d’inútil no en té res.

Més 250 peces entre dibuixos, llibres, audiovisuals, objectes, maquetes, instal·lacions, cedides des de llocs com el MoMA, la Bibliothèque Nationale francesa o de col·leccions particulars (qui pogués accedir-hi) ens porten per un viatge pel temps:

els habitatges parisencs del XVIII, el terreny de les experimentacions, com la del pobre Wilhelm Reich amb l’orgón, artilugi ideat el 1940 per millorar la salut, entre elles la sexual i que Woody Allen va popularitzar amb el nom d’orgasmatrón a la seva pel·lícula del 1973 Sleeper (El Dormilega), o la de Nicolas Schöffer, cofundador del Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva, o també del grup Archigram, que reinventen la ciutat per als plaers, alimentada per la cultura més pop, o el projecte d’Ettore Sottsass per a un dispensador gegant d’encens, LSD, maria, opi o gas hilarant, fins arribar a terrenys més sofisticats com el de la casa que Adolf Loos va fer per a Josephine Baker o les mansions Play Boy, i acabant a les nostres sales X. Una gossada.

l’estudi pel dispensador d’Ettore Sottsass

el METAFolly d’ecoLogic Studio

collage del grup Archigram

Instant City In Bournemouth, Peter Cook - Archigram 

Play Boy Town House, 1962

LA CIUTAT DE LI HAN

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 

 

Interessant col·lecció de dibuixos de l’arquitecte Li Han, publicats en el llibre A Little Bit Of Beijing, durant la Beijing Design Week passada i que forma part de la campanya d’atenció al problema de la renovació urbana. Em sona això.

 

 

 

Aporten allò que el seu autor ha pretès. Històries que mostren gràficament mitjançant l’observació amb paciència i concentració, la relació entre  els projectes de reforma dels “hutongs” de Beijing i la seva gent, no només en termes d’espai i funcionalitat, sinó també de temps i emoció. 

 

Per deixar-se les pestanyes.

 

 

 

 

 

 

APOSTAR PER LA MÚSICA

MENCIONS APART

Mentre que a Espanya es reafirmen en la cultura més paleolítica, sense anar més lluny, desterrant la música al darrer esglaó de les assignatures educatives, en d’altres se la continua mimant. L’estudi Basalt Architecture s’ha encarregat de donar forma – sorprenentment diuen que de dins cap a fora, uns que ho han entès – al nou Conservatori Claude Debussy  parisenc. Era Plató que deia que la música és per formar l’ànima? 

 

Arquitectura al servei de la música, dansa i creativitat. El no va més.

 

 

 

(fot.Sergio Grazia)

 

 

CULTURAL CENTRE OF EUROPEAN SPACE TECHNOLOGIES

Fa uns mesos que es va inaugurar aquest espectacular edifici situat a la petitíssima ciutat eslovena de Vitanje – on pertany la família del que va ser el primer teòric de l’espai, en Herman Potocnik Noordung – i que és on s’ha ubicat el Cultural Centre Of European Space Technologies (KSEVT). El disseny i construcció pertanyen als equips Bevk Perovic, Dekleva Gregoric, OFIS and Sadar + Vuga i la inspiració els hi va venir de la primera estació espacial descrita en el llibre del 1929 escrit per Noordung, The Problem Of Space Travel. 

 

 

(fotografies de Tomaz Gregoric)

 

 

Penso que també hi ha alguna cosa de The Day The Earth Stood Still (a Espanya intel·ligentment traduïda com a Ultimátum A La Tierra). Em pregunto si el conserge saludarà als futurs visitants amb un definitiu Klaatu Barada Nikto?