Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bars. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bars. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de setembre del 2013

EL TRENTA-TRES

Per citar-ne un. No existia Ikea ni en feia cap falta i allà asseguda podies escoltar coses com Everything But The Girl, Laurie Anderson, Tuxedemoon, Durruti Column, Lloyd Cole And The Commotions, Smiths, Violent Femmes, Echo And The Bunnymen, Felt o Style Council, per citar-ne alguns. 
 
I per què avui per escoltar música més o menys interessant i prendre alguna cosa a la vegada, has d’anar carregada de bitllets? Crec que estem recuperant les trobades casolanes.
 
 
 
 
 

dilluns, 29 d’abril del 2013

BARS ANYS 80

La pàgina digital de la revista italiana d’art i disseny Domus, recupera un article publicat l’any 83 sobre la tendència emergent en aquella dècada, de muntar espais no tan sols amb la finalitat d’escoltar música, sinó de viure experiències mitjançant el treball dels dissenyadors d’interiors amb els calés dels pijos disposats a fer història.
 
En aquells mateixos dies, a Barcelona hi va haver un moviment molt important de sales i bars que se’n deien de disseny, definició ara poc recorrent, però aleshores dissenyar era un altra activitat nova que s’incorporava a la quotidianitat més normal. Alguns d’aquests locals eren el 33, l’Universal, el Zig-Zag, el KGB, el Si Si Si, el Seltz, el Nick Havanna, l’Standard, el Yabadabaclub, on a part d’escoltar la música predominant i assistir a algun concert memorable com el d’Anne Clark a l’Otto Zutz, et permetia sentir que formaves part de tota aquella novetat. 
 
I ho deixaré aquí.
 
Otto Zutz
  
Zig-Zag
 
 
 
Portada de la revista italiana, dissenyada per Bigas Luna inspirada en “Le violon d’Ingres” de Man Ray i amb l’actriu Valeria Marini fotografiada per Francesco Escalar pel número de març del 1996
 
 
Un altre portada, aquesta dissenyada pel músic David Byrne, pel número de desembre del mateix any
 
 

dijous, 5 de juliol del 2012

dimarts, 5 de juny del 2012

PRIMAVERA SOUND 2012 ( 7 )

En general, l’edició que donen per finalitzada, la considero normal a la baixa. Li dono un aprovat ben justet. Penso que, com qualsevol altre festival que la seva finalitat passi, potser no des dels seus orígens, però sí que n’ha anat derivant a poc a poc, passi com dic per la prioritat, legitima és clar, de que abans que altre cosa és un negoci, entra inevitablement en la baixada de qualitat i d’expectatives lògiques, com ho ha fet. El discurs gens crític que utilitzen i l’autobombo permanent n’és la prova. Per acabar-ho d’adobar, la patètica polèmica, amb intervenció inclosa de membres de l’excel·lentíssim ajuntament, generada per dues persones, que s’imaginen posseïdores de la veritat i que tant l'una com l’altre, considerant-se salvadores d’alguna cosa, només han fet que confirmar que el vaixell ja fa aigües. Així doncs, previsible i res fora del normal.

Sempre ens quedarà el Primavera Club, per sort ja en ple hivern. 

Més coses :
La “recuperació” de l’euro, ni que sigui per pagar les begudes als bars.
Això va bé.

Els stands amb les cubetes de discos.
Això és bo i molt sà.
  
Que cada vegada hi hagi més gent de la segona edat, llàstima que la majoria siguin guiris.
 Això, ni és bo ni és dolent. Hauria de ser normal.

La desagradable proliferació d’aquests mateixos guiris, masses d’ells amb excés d’alcohol a la sang. Sobre això no cal dir res.

En conseqüència, o ni això, el castellà com a primera llengua, seguida de molt a prop de l’anglès i de molt lluny del català. Sobre això ja estem acostumats.

Els mini-shorts com a peça estrella entre nosaltres.
Això és bo per moltes coses.

 
L’escenari ATP sens dubte com el millor en programació, ubicació i aire no pudorós.
Això és imprescindible.