PEDRO SANCHEZ, AL CARTELL DEL FIB

MENCIONS A PART

Ja no soc amant d’aquests xous organitzats pels guiris de borratxera amb l’excusa de la música, no m’acostumo a veure com es degraden les coses que hi tenen relació. Ahir divendres, en la segona jornada del FIB a Benicàssim, va tornar a fer la seva aparició el president del govern dels espanyols – el 2016 ja hi va treure el nas. En els titulars, els hi fa gràcia dir que és que li agraden els Killers. Diuen, que va aprofitar que tenia una entrevista amb el Ximo Puig i l’alcaldessa de Castelló Empar Marco, per anar al recinte, tot en aquest tarannà tan campexano que tenen a l'altiplà. 

Pedro Sánchez i Begoña Gómez dirigint-se a la grada VIP 

(fot. JoséJordán)

En l’actual situació política i social, aquests tipus a aquests espais no haurien ni de passar-hi per la carretera que bordeja el recinte, per por de provocar incidents, pacífics, sempre pacífics.

Ni una pancarta de persona non grata? No hi ha manera.

The Killers en acció ahir a l'escenari principal 

(fot. Domenech Castelló)

COSMOS

ESPAIS QUE RESISTEIXEN

RAMBLA, 34 – BARCELONA 

Els seus orígens diu que daten dels anys vint, però l’actual bar es va inaugurar el 1968. L’estètica és més dels setanta que dels seixanta, però sigui com sigui, el seu aspecte segueix sent fidel a la seva època, sense trair-nos reconvertint-se com tants i tants altres en vulgars espais destinats a les carretades de turistes ingenus, per únic benefici dels quatre senyorets de la ciutat i per desgràcia de la resta que anem aguantant als uns, i als altres.

Rajoles de terratzo, plaques “decoratives” de guix, la quilomètrica barra d’acer inoxidable, els emplafonats de fusta i mirall, i suposo que gràcies a tot aquest festival desentonat, com si d’un encanteri es tractés, el manté més o menys lliure d’aquests personatges dissonants vermells com titots.

Ja no hi ha els tamborets d’escai fixes i algunes neveres estan buides, com si a poc a poc s’anés buidant.

A la paret del fons es pot veure el “cosmos”

FESTIVAL INTERNACIONAL DE BENICÀSSIM 2012

Evidentment és una qüestió de prioritats. Val una pasta assistir-hi, no és només l’entrada. Si va o no, depenent de que disposis dels euros necessaris (no parlo d’anar al càmping i alimentar-te a base de galetes i pizza). Sigui com sigui, malgrat l’espanyolització i la turistada – que alguns resisteixen i altres, com el Primavera, no –aquest és el festival de tots els festivals que surten com bolets de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. El fet de mantenir-se fidel als criteris inicials de música, platja i bon menjar, fugint de protagonismes ridículs, el mostren tal com ha de ser un acte d’aquest tipus: un negoci.

Per què tota l’energia i diners que es dediquen a molts dels festivals i festivalets que proliferen com les festes majors, no es destinen a consolidar una escena de concerts estable i de nivell europeu al llarg de l’any... i així poder gaudir molt millor del que realment importa que és la música?

Amén.

CRUÏLLA BCN 2012

I aquest cap de setmana: un altre festival!

Això és patètic.

PRIMAVERA SOUND 2012 ( 7 )

En general, l’edició que donen per finalitzada, la considero normal a la baixa. Li dono un aprovat ben justet. Penso que, com qualsevol altre festival que la seva finalitat passi, potser no des dels seus orígens, però sí que n’ha anat derivant a poc a poc, passi com dic per la prioritat, legitima és clar, de que abans que altre cosa és un negoci, entra inevitablement en la baixada de qualitat i d’expectatives lògiques, com ho ha fet. El discurs gens crític que utilitzen i l’autobombo permanent n’és la prova. Per acabar-ho d’adobar, la patètica polèmica, amb intervenció inclosa de membres de l’excel·lentíssim ajuntament, generada per dues persones, que s’imaginen posseïdores de la veritat i que tant l'una com l’altre, considerant-se salvadores d’alguna cosa, només han fet que confirmar que el vaixell ja fa aigües. Així doncs, previsible i res fora del normal.

Sempre ens quedarà el Primavera Club, per sort ja en ple hivern. 

Més coses :

La “recuperació” de l’euro, ni que sigui per pagar les begudes als bars.

Això va bé.

Els stands amb les cubetes de discos.

Això és bo i molt sà.

  

Que cada vegada hi hagi més gent de la segona edat, llàstima que la majoria siguin guiris.

 Això, ni és bo ni és dolent. Hauria de ser normal.

La desagradable proliferació d’aquests mateixos guiris, masses d’ells amb excés d’alcohol a la sang. Sobre això no cal dir res.

En conseqüència, o ni això, el castellà com a primera llengua, seguida de molt a prop de l’anglès i de molt lluny del català. Sobre això ja estem acostumats.

Els mini-shorts com a peça estrella entre nosaltres.

Això és bo per moltes coses.

 

L’escenari ATP sens dubte com el millor en programació, ubicació i aire no pudorós.

Això és imprescindible.