ON ÉS EL COMPROMÍS?

RUMIAMENTES I BARRINADES

Els anys seixanta i setanta, ser jove era sinònim d’activisme, anaven de la mà de la classe treballadora i la intel·lectualitat. Els representants d’aquelles inquietuds i que actuaven gairebé sempre com a portaveus, eren en la majoria de casos els musics i artistes que hi havia aleshores.

El feixisme continua avançant descaradament en tots els fronts, com sempre. No cal buscar massa, avui mateix i aquí, amb violència política i assalts contra la llibertat d’expressió, a Euskal Herria amb muntatges policials, al Pròxim Orient amb les continues massacres de l’estat d’Israel sobre Palestina.

Tret de casos aïllats, els musics i artistes, i ho eixamplo una mica a crítics i savis en general, un temps portaveus dels moviments de resistència, sembla que els hi doni igual. 

O algun dels festivals que tenim a tort i a dret: se n’ha fet, se’n fa o se’n farà ressò? Això sí, tots ben guapos i moderns. 

Por de no rebre la subvenció? Orxata a les venes.

PETRA KELLY, O QUE POC HAN CANVIAT LES COSES

ESTIMULANTS

Petra Kelly va ser una activista que el 1979 va acabar fundant el partit Die Grünen, els verds alemanys, des d’on va continuant fent activisme parlamentari, si és que es pot dir així, recollint d’alguna manera el costat pacifista del potent moviment revolucionari alemany dels setanta.

amb els companys de partit

Ella, juntament amb els seus companys de partit, l’any 1983, al Bundestag alemany, van ser els primers en lluir samarretes, jerseis de llana, barbes i cabells llargs – i algun test amb flors i tot hi van portar – en contrast amb la resta de diputats encorbatats. 

L’any 1992 va morir amb 44 anys mentre dormia, a causa d’un tret que li va disparar el seu marit, l’ex-general de la OTAN Gert Bastian de 69, qui després es va suïcidar. Els cossos es van descobrir el 19 d’octubre, vint dies després de la suposada data dels fets, tot això segons la policia de Bonn, o sigui que cuidado. Va ser enterrada a Würzburg, on va néixer.

La banda berlinesa de power-pop/punk Frau Suurbier li va dedicar un tema que va aparèixer al cassette Live Ballhaus Tiergarten enregistrat el desembre del 1984.

Frau Suurbier

A Barcelona, al viver municipal Tres Pins de Montjuïc, hi ha un petit jardí dedicat a ella que gairebé ningú coneix. Va ser inaugurat el 1993 i es va col·locar una petita esfera de bronze amb una figura femenina a la seva superfície al costat d’un cirerer, l’arbre favorit de l’activista. 

A finals d’aquest mes hauria fet 70 anys. 

DIMECRES 8 DE NOVEMBRE

VAGA GENERAL

 SUGGERIMENTS POP

DIMARTS 3 - O

SUGGERIMETS POP

MARTIN McGUINNESS

TRASPASSOS

Máirtín Mag Aonghusa, qui va ser membre de l’IRA i del SINN FÉIN, va traspassar aquest dimarts passat a Derry, la seva ciutat natal, amb 66 anys. Al voltant del 1970, en plena joventut, va entendre que el que passava al seu voltant no era el millor per ell ni per ningú i va decidir fer alguna cosa per canviar-ho. Per sort, encara no hi havia les xarxes socials perquè ja sabem com hauria acabat la cosa, penjant frases ajagut al sofà.

Fionnuala i Grainne McGuinness, 

filles de l’ex- comandant de l’IRA portant el taüt de son pare

els membres i líders del Sinn Féin Gerry Adams, Michelle O’Neill i Mary Lou McDonald 

l’ex-president dels USA Bill Clinton en la cerimònia, 

on va dir unes paraules d’elogi cap a McGuinness

(fotos de M¿Niall Carson i Charles McQuillan)

Un dels moments més calents del conflicte entre irlandesos i anglesos, va ser el 30 de gener del 1972 en el que es va dir Diumenge Sagnant (Bloody Sunday) on 13 persones, 6 d’elles menors (una catorzena moriria mesos més tard) van ser assassinades per l’exercit anglès. Dos dies després, l’ex-Beatle Paul McCartney enregistrava a Abbey Road, Give Ireland Back To The Irish, automàticament prohibida a les illes. A la República d’Irlanda es va enfilar al número u de vendes i curiosament a l’estat espanyol no tan sols no es va prohibir, sinó que també va ser número u en vendes.

ROTE FLORA BLEIBT

RUMIAMENTES

 

L’experiència que m’ha anat aportant llegir la premsa diària és la de prendre consciencia de qui són els bons. Normalment intenten passar de puntetes davant de fets que puguin estar relacionats amb causes alternatives i més si aquestes tenen aspectes que puguin generar efectes mirall. Però ahir, se’ls hi va col·lar una manifestació en defensa d’un casal popular que va acabar amb centenars de ferits, la majoria, evidentment, manifestants, però aquesta vegada un bon grapat de polis també se’n van anar calents cap a casa.

 

 

(fot. Asel Heimken - EFE)

 

 

L’experiència que vaig tenir a l’escoltar aquest disc per primera vegada, em va aportar una part important de la consciència musical per entendre el què en realitat és la música. Des de llavors, entenc que pot ser que en un lloc determinat i en un moment concret del temps, passin coses i aquestes deixin senyal. Gent com Klaus Dinger o Michael Rother van disposar de l’ocasió per fer-ho i enregistrar-ho. 

 

Totes dues experiències s’han produït a la ciutat alemanya d’Hamburg i en desembre. La primera es va desencadenar ahir, la segona el 1.971.

 

 

 

ESTÀ TOT FATAL

No sé pas quin any ens espera. Les manifestacions només les podem aprofitar per sortir al carrer a estirar les cames. Els aires esperançadors que corrien per canviar el món son història, no es mou ni una fulla. Les polítiques d’esquerres han desaparegut com diables amb la cua entrecames,. Certament, pitjor no pot anar.

 

Visca el capitalisme!

 

25 – N ( 2 )

El sector de l’oci te un costat tan comercial, tan masegat i passat de voltes que és insuportable. En la música és important saber-ho diferenciar, per poder-ho resistir. De fet, preferiria dir-ne cultura i no pas oci. El mateix passa en la política. Hi ha un costat fosc, masegat i incomprensible de lo desagradable que arriba a ser. I s’ha de saber diferenciar.

 

Sota les mateixes sigles (la marca de l’empresa) van canviant la cara del comercial (el trepa), la de l’empresari no surt mai. Quan arriba temps d’eleccions, demanen el vot per poder fer el que prometen que faran. Però a partir de llavors, un cop els hi tornis a donar poder per uns quants anys més. Com que no ho fan, el conte torna a començar. Com el conte de l’enfadós. 

 

No els culpo de res. A mi mateixa em passa igual amb moltes coses. A partir de dilluns començo la dieta. I perquè no aquell mateix primer àpat que vingui? O, a partir de l’any que ve, deixaré el cotxe aparcat i caminaré més. I perquè no aquella mateixa tarda? Això igual, han tingut anys per demostrar-ho i resulta que no, que no ha valgut, però que la propera legislatura sí. 

 

Quins nassos!

25 – N

ELECCIONS AL PARLAMENT

 

Aquest és un blog de música, per tant, he de posar alguna cosa que ho justifiqui.

  

   Pensava ella mentre s’anava prenent a sorbets el tercer cafè.

 

La música sempre ha tingut i ha de continuar tenint un estret lligam de compromís social. És cultura i popular. No pot quedar-ne al marge! Mare meva. Quin discurs més panfletari. Però hi ha hagut bandes i cantants que han estat molt involucrats amb tot el que passava al món, tant a la vora seu com si ha sigut més lluny. Cas dels Fugs o d’un Billy Bragg, per posar només dos exemples dels que més.

  

   No li agrada el què escriu. Ho troba massa indefinit i s’ha li ha refredat el cafè.

 

SUBVENCIONS? NO, GRÀCIES

Sembla ser que definitivament s’han acabat les subvencions.

Tornem a ser lliures!

 

PUSSY RIOT

Detingudes per cantar en una església, amb lletres irreverents, vestides irreverentment, contra una institució, l’ortodoxa, que dona suport a Putin. Quant temps porta aquest home fent i desfent al seu gust? Amnistia Internacional i noms propis del món del pop ja s’han involucrat en la seva llibertat.

Sovint, Rússia em recorda a Espanya un cop mort en Paquito. Les protestes coloristes, les barroeres detencions, etc. i aviat sorgeix l’escàndol.

Aquestes noies “sí passaran”, però a la història de la transició russa.

Nadezhda Tolokonnikova amb una curiosa samarreta

 

MONTJUÏC DE NIT

Hi eren tots: el Primavera, el Sónar, el Barnasants, el del Mil·leni, el Tradicionàrius, el de Blues, el Mas i Mas, el de Guitarra, l’Hipnòtik, ... l’In-Edit, tots. Un darrera l’altre. L’ajuntament, sempre, més tard o més d’hora, passa factura. El del Trias, el Fernándes, l’Hereu...

I ahir era dia de pagament.

ESFONDRAMENT

Llegeixo les queixes del Gendrau pel tancament de les revistes Sons de la Mediterrània i Jaç amb una pregunta que llença al buit (mai millor emprat): "¿Sabran les nostres institucions no malbaratar els somnis d’una generació que busca noves fronteres, ajustant per no malgastar i creant sinergies per garantir unes expectatives de progrés per a les empreses culturals i els mitjans de comunicació, que són absolutament estratègiques, en lloc de practicar la política de l'stand by o de l’atracament amb retallada?". 

Mare de Déu! Quina xerrameca.

Em sorprèn el llargues que son algunes persones. S’ha acabat les subvencions i s’han acabat les revistes. Per dir això, la gràcia que li posa.

(portada amb un optimista negre del darrer numero del vaixell insígnia de la colla)

CIMERA DE BANQUERS ( 2 )

M’arriba una fotografia dels Village People del segleXXI.

Es pot ser més 'xulo-piscines'?

CIMERA DE BANQUERS

Estat d’excepció.

 

Luke Haines – Baader Meinhof