dimarts, 20 de novembre del 2012

25 – N ( 2 )

El sector de l’oci te un costat tan comercial, tan masegat i passat de voltes que és insuportable. En la música és important saber-ho diferenciar, per poder-ho resistir. De fet, preferiria dir-ne cultura i no pas oci. El mateix passa en la política. Hi ha un costat fosc, masegat i incomprensible de lo desagradable que arriba a ser. I s’ha de saber diferenciar.
 
Sota les mateixes sigles (la marca de l’empresa) van canviant la cara del comercial (el trepa), la de l’empresari no surt mai. Quan arriba temps d’eleccions, demanen el vot per poder fer el que prometen que faran. Però a partir de llavors, un cop els hi tornis a donar poder per uns quants anys més. Com que no ho fan, el conte torna a començar. Com el conte de l’enfadós
 
No els culpo de res. A mi mateixa em passa igual amb moltes coses. A partir de dilluns començo la dieta. I perquè no aquell mateix primer àpat que vingui? O, a partir de l’any que ve, deixaré el cotxe aparcat i caminaré més. I perquè no aquella mateixa tarda? Això igual, han tingut anys per demostrar-ho i resulta que no, que no ha valgut, però que la propera legislatura sí. 
 
Quins nassos!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada