THE HEAVEN'S DOOR

XXVII FIRA DEL DISC DE BARCELONA

DINÀMIQUES DE MASSES

Fins demà, a l’estació del Nord hi ha instal·lades les portes del cel. Potser exagero. Estaria millor dir les portes de la sala d’espera. Nova ocasió per practicar l’esport que més ens agrada. Això sí, cal remenar i remenar i remenar i tornar a remenar per trobar.

L’avantatge és que la trobada ja comença a ser familiar, com els dinars de Nadal. Tan les que comprem com les que venen som les de sempre. Com les parentes. A no ser que hagi hagut alguna desgràcia Déu no ho vulgui. Totes juntes en una ala, es troben les cosines de França – cada vegada en son més o només m’ho sembla a mi? – en un altre costat de la taula les cosines de ses illes, més enllà les de la fira de Cotxeres, les nòrdiques al racó,... i així totes preparades per brindar a la salut de la bombolla del vinil. Però la culpa és de l'internet. Ah! I la familia Star, que darrerament estan a totes.

PER A FETITXISTES DE LES SIGNATURES

15.000 VINILS DE JORDI TARDÀ A SUBHASTA

D’ESQUITLLADA

Va per lots. També n’hi ha una gran quantitat de signats per l’autor o autors, que això dit en general, per algunes persones te un valor. Crec que aquí rau l’assumpta de la subhasta en qüestió. 

Els discos, també en la seva majoria, son discos que se'n van vendre milions. Hi ha varietat, de Miles Davis, Bowie, Undertones, John Martin, Ramones, i naturalment Stones, entre molts d’altres. Això sí, amb certificació de la vídua Tardà. Els dimecres, a partir d’aquest, a Setdart.com

1a. CONVENCIÓ DEL DISC DE MONTPELLER

diumenge 8 d'abril

de les 10:00 a les 18:00

Victoire 2, Domaine du Mas de Grille

2 rue Théophraste Renaudot

St. Jean de Védas – Montpellier

DINÀMIQUES DE MASSES

El proper diumenge a la localitat occitana de St.Jean de Vedas, a tocar de Montpeller, celebraran la seva primera fira de discos. 

És bo veure com van apareixen nous certàmens que reforcen el contacte personal i demostren que no només es funciona via internet, com aquest, organitzat per Courants d’Art, Head Records i Kicking Records i que conten ja amb més d’una cinquantena d’expositors disposats a fer pinya amb la consolidada de Perpinyà que es celebra a mitjans de setembre. Està clar que vivim una segona època d’or del vinil.

"A WONDERFUL WORLD"... DE VINIL

RELACIONATS

Comencem l’any amb bones perspectives. El 2017 ha sigut pletòric en producció de vinils. Que fins i tot hi va haver algun pic de demanda motivant que no es pogués complir amb algunes comandes. Que al llarg d’aquest any que ja hem deixat enrere, s’han obert noves plantes de premsat de vinils sorgint com bolets arreu del planeta: des de la petita illa de Prince Edward, davant la costa del Canadà, passant per una antiga presó utilitzada durant la segona gerra mundial a la localitat de Leeuwarden al nord d’Holanda o fins la primera planta a Corea del Sud després de més d’una dècada sense ni una posant-se així les piles davant l’anunci de la Sony que a principis de març inaugurarà una planta al Japó, la primera en trenta anys. O empreses que feien equilibris i s’han pogut estabilitzar com la jamaicana Tuff Gong un cop s’ha associat amb la consolidada SunPress de Florida.

Deepgrooves a Leeuwarden

els co-fundadors de Deepgrooves a Leeuwarden, Pascal Thulin i Chris Roorda

L’exitós simposi internacional “Making Vinyl Detroit-2017” celebrat el novembre amb representants de les principals plantes de premsat de discos del món (GZ Media, Optimal, MPO, URP, RTI, etc) ja va aixecar altes expectatives entre els futurs inversors, constatant que la cosa va en serio. 

Però alguna ho dubtava?

ON DEL MÓN HI HA MÉS BOTIGUES DE DISCOS?

RELACIONATS

A partir de les dades de que disposen, Discogs i VinylHub han donat a conèixer informació en relació a les botigues de discos i les ciutats i països del món que les gaudeixen. 

Per exemple, conclouen que la ciutat que més botigues de discos té és Tokio amb un total de 93, seguida de Berlín  amb 87 i Londres amb 79.

els guanyadors

Per països, qui s'emporta la palma, evidentment son els Estats Units amb 1.482, seguida del Regne Unit amb 537 i Alemanya amb 453. I del país guanyador, per ciutats, son Nova York amb 47, Chicago amb 30 i Los Angeles amb 29.

L’illa de Palau (Micronèsia, a l’Oceà Pacífic) amb una població de 21.186 persones – fa uns dies, ara potser ha variat – té tres botigues i passa a ser la numero u per densitat/habitants.

Barcelona figura la divuit amb 26 botigues. Catalunya, com que l’estratègia encara dura, no surt.

És curiós. Pots donar-hi un cop d’ull, aquí.

Ella Records – Kamimachi, Tokio

Flash Disc Ranch – Shimokitazawa, Tokio

Downtown Records – Toyocho, Tokio

UNA NOVA FIRA DEL DISC A COTXERES

XXII FIRADISC

de divendres a diumenge – COTXERES DE SANTS

DINÀMIQUES DE MASSES

El mercat virtual del vinil de segona mà, va sol. Internet mana. L’altre mercat de segona mà, el físic, s’ha fet un espai a la ciutat i ens hem posicionat en un bon lloc del rànquing europeu, i me’n alegro, i sembla assegurat. Sembla. Aquest, com tot el que suposa comunicació humana – contacte encara no – comporta un afegit que ho fa més càlid. Sobretot aquests dies que comença a fuma un fred que pela.

LES TEVES CENDRES EN UN VINIL

MENCIONS APART

Preocupada per què quan et moris quedaràs lluny de la teva col·lecció de vinils? La solució ha arribat!: Andvinyly (val la pena visitar l'enllaç) agafarà les teves cendres, les premsarà en un disc amb els temes que vulguis i podràs anar directa a la prestatgeria. Més a la vora, impossible. A més, podràs fer un meravellós regal recordatori als teus éssers estimats, fent-los d’obsequi d’una de les 30 còpies que t’entregaran. Bé, a tu no, a la que es quedi. Tot per només 3.500€.

Asseguren que les cendres queden prou premsades i no produiran cap crepitar amb el frec de l’agulla.

Finalment podrem descansar en pau.

CAP DE SETMANA DE FIRA

XXII FIRA INTERNACIONAL DEL DISC DE BARCELONA

DINÀMIQUES DE MASSES

Divendres, dissabte i diumenge per remenar entre milers de discos a la captura d’aquells vinils que em fan pessigolles a l’estomac.

És que sempre en falta algun.

WILLIAM EGGLESTON

NATIONAL PORTRAIT GALLERY – LONDRES

FOTOGRAFÍA

Les amants del vinil saben que una de les entrades al paradís son justament el que el protegeix, la portada. El seu art i disseny formen part indissoluble del que hi trobarem a dintre. O gairebé sempre.

Les fotografies de William Eggleston per a discos com Radio City (1974) de Big Star, Here Come The Snakes (1989) de Green On Red, Give Out But Don’t Give Up (1994), i els senzills Country Girl i Dolls (2006) dels Primal Scream o per l’estremidor Tanglewood Numbers (2005) de Silver Jews son un exemple de la importància que pot tenir una coberta.

Fins el 23 d’octubre es pot veure la més gran exposició d’aquest fotògraf mai organitzada, amb més de 100 obres que ha estat impulsada pel mateix museu de la capital anglesa.

THE TIMES THEY ARE CHANGING’... DEL TOT

BOTIGUES DE DISCOS I VERMUTS

 

 

RUMIAMENTES I BARRINADES

 

 

Malgrat la famosa i arxi-comentada recuperació del vinil, no ens enganyem i diguem-ho tot: anar a comprar discos a una botiga, és història i l’slogan “dona suport a la teva botiga de discos” és d’un romanticisme tan caduc com la insistent manera de fer que tenen els nostres polítics.

 

Hi va haver un temps, que entrar, perdre’s  i remenar per les cubetes de segona mà, a part de brut, era excitant en grau superlatiu. Mai sabies amb quina raresa et podies trobar i com que l’especulació encara no havia arribat a afectar-les, els preus eren assequibles.

 

 

 

 

Avui, res d’això passa, perquè aquestes rareses estan penjades a específics portals d’internet i amb preus de ‘mirem i no em toquis’, ja sigui pels seus propietaris primers, revenedors o les pròpies botigues. I això passa aquí, a Londres o a Bombai. 

 

Avui, a no ser que siguis un ionqui del vinil, que aquests – aquestes – queden disculpats, anar a comprar discos resulta lògic per, única i exclusivament, els recent editats. I encara, perquè el material a la venda és tan inabastable per un comerç, que el més còmode també és adquirir-lo per la xarxa.  

 

Conclusió: que serveixin vermut quan digui tres i l’anirem a fer mentre petem la xerradeta. Ja ho deia el mestre.

 

Un, dos... i tres!

 

 

 

 

CAP DE SETMANA

VIDES QUOTIDIANES

 

 

 

 

LA PERSISTENT RECUPERACIÓ DEL VINIL

A l’actual Regne Unit, la botiga de discos independent, està vivint una espectacular revifada gràcies a una imatge més contemporània i moderna, a iniciatives com la de donar suport a bandes emergents o a les edicions de vinils rars o limitades. D’aquesta manera, les vendes de discos continuen en augment. Tot això, segons Paul Quirk, president de l’Associació de Minoristes que assegura que s’està venent quatre vegades més vinils que fa 5 anys. Noticia publicada a The Guardian la setmana passada. 

 

Les 300 (!!!) botigues de discos que resisteixen a les illes britàniques van veure com les seves vendes augmentaven en gairebé un 50% en els primer semestre d’aquest any en comparació al de l’any passat. Curiosament, en el mercat general, de cada 250 àlbums que es venen 1 és en vinil, mentre que en aquestes botigues, és d’1 de cada 7. 

 

Estic emocionada.

 

Rough Trade

 

El futur és nostre. Exemple de botiga de discos: Pie & Vinyl a Portsmouth, petita població a 100 km. al sud de Londres.

 

Pie & Vinyl

 

 

EL PREU DELS DISCOS

Quin és el problema? Per què alguns han de tenir aquests preus? Qui ha decidit que el futur del vinil passi a ser objecte només del que té diners? Per què quan el mercat respon a un producte, els preus es disparen, cremant-lo ràpidament? Per aquest camí, és del tot normal i entenedor que les persones recorrin a descàrregues poc legals.

 

Si aquesta és la tan esbombada recuperació del format, no trigarà gaire a sentir-se pudor de fum.

 

 

SOBRE LA PUJADA DE L'IVA I LA HISTÈRIA AMB ELS COMUNICATS

És que no m’ho puc creure. De veritat algú es pensa que amb la pujada de l’IVA dels pebrots la gent deixarà d’anar al cine o al teatre? És que no recordem les pujades que els cines han anat patint al llarg dels anys i ningú obria boca? Tant si és la porqueria americana que no es cansen d’estrenar, com el poquet cinema alternatiu que ens van posant, deixarem d’anar a veure’l perquè pugen 1 euro el preu de l’entrada? Els impresentables que compren crispetes potser si que hi deixin d’anar – encara que dubto que tinguem la sort – i sinó que simplement no les comprin i anar al cine els hi sortirà encara més econòmic. Per no parlar de les ditxosetes ulleretes 3D. I el teatre, amb els preus ja caríssims des de fa molt temps, imports de 40 i 50 euros l’entrada. Algú es creu que perquè valguin 5 o 6 euros més, les que ja ho pagàvem – algunes de tant en tant – deixarem d’anar-hi? Sobre la música el mateix. De que es queixen? Però si la gent ja no compra música. I els CD crec que poden pujar 1 euro. Per no parlar del format vinil que aquests sempre ha estat pels núvols. I els concerts, si normalment els que es programen a les sales els omplen els guiris! O el cas que trobem del més normal, quan ve gent a tocar i ho fa al Liceu, al Palau o L’Auditori de marras, amb imports extraordinàriament alts i ningú tampoc diu res. Un cas divertit és el dels festivals. El “públic de festival” va per la festa, una persona que es deixa la quantitat de diners que es deixa als bars en beguda i menjar, a 3 i 4 euros el gotet d'un líquid que tenen el valor de dir-li cervesa, multiplicat pel nombre de gotets que es pot acabar bevent al llarg dels tres o quatre dies que dura, ara resulta que li vindrà del que pugi l’entrada? Que pensi que s’ha begut dues cerveses més i llestos.

 

És que la veritable indignació no hauria d’estar en la gent que li prenen el pis o està passant angunies per evitar-ho o pel fet de no veure a cap banquer entre reixes, per posar només un parell d’exemples? Realment el més greu és que el cines o els concerts pugin 2, 3 o 6 euros? Som una colla de burgesos impresentables. Els mateixos que es queixen per aquestes pujades son els que omplen les carreteres els caps de setmana – i el preu de la gasolina? – o les terrasses dels bars. L’estrany és que no es queixin de la pujada de preus de les entrades als museus. Patètic. Estic farta de tanta imbecil·litat.