LA MÚSICA DE WILLIAM EGGLESTON

NOUS REGISTRES

“Music of wild joy with freedom and bright, vivid colors". Ho diu David Lynch després d’escoltar-lo. William Eggleston, el que alguns entesos consideren el fotògraf més important del segle XX, té previst aquest proper 20 d’octubre, editar, als 77 anys, Musik, el seu debut discogràfic de la mà de Secretly Canadian.

Explica que quan era un crio, a casa seva tenien el típic piano a la sala d’estar, i que ja aleshores se li va disparar la passió per la música, i que mai ha deixat de tocar. Quan va passar la barrera dels quaranta, va flipar al descobrir el Korg 01/W-FD, el teclat que li va obrir les portes a la composició d’improvisades peces que van anar quedant arxivades en 49 disquets i que contenen unes 60 hores de musica.

I aquí comença una nova etapa.

WILLIAM EGGLESTON

NATIONAL PORTRAIT GALLERY – LONDRES

FOTOGRAFÍA

Les amants del vinil saben que una de les entrades al paradís son justament el que el protegeix, la portada. El seu art i disseny formen part indissoluble del que hi trobarem a dintre. O gairebé sempre.

Les fotografies de William Eggleston per a discos com Radio City (1974) de Big Star, Here Come The Snakes (1989) de Green On Red, Give Out But Don’t Give Up (1994), i els senzills Country Girl i Dolls (2006) dels Primal Scream o per l’estremidor Tanglewood Numbers (2005) de Silver Jews son un exemple de la importància que pot tenir una coberta.

Fins el 23 d’octubre es pot veure la més gran exposició d’aquest fotògraf mai organitzada, amb més de 100 obres que ha estat impulsada pel mateix museu de la capital anglesa.