AMB EL JUST ENTUSIASME

THE GOLDEN DREGS – “GODSPEED”

A LA VISTA

Una col·lecció de ganxos de colors que donen, des de diferents matisos, una càlida benvinguda per formar part d’aquesta alegria de viure que ens envolta.

Serà el quart disc de The Golden Dregs, es dirà Godspeed i sortirà via Joy Of Life International (el segell pròpi), End Of The Road Records i Rough Trade a finals de mes. L’assumpte en qüestió, posat en marxa pel music i productor Ben Woods, per aquest nou treball s’ha envoltat d’uns quants músics que aporten a l’àlbum un aire més suelto i col·laboratiu. Michael Clark (guitarra), Ted Mair (baix, violoncel, teclats), Matt Merriman (bateria) més les veus de Isabelle Armstrong, David Roderick, Lily Wolter (Penelope Isles) son part de la colla.

(fot Declan Haughian)

En un comunicat, descriuen el disc ‘com un àlbum que explora les contradiccions de la vida urbana, la soledat entre multituds, l’estranya comoditat de l’anonimat i els fugaços moments de connexió... Com la cresta d’una ona en una platja de Cornualles que, just quan comença a caure, es suavitza i es converteix en les que coneixem’ que afegeix ‘És un disc profundament personal, però m’agrada pensar que és personal però amb els braços oberts, en una experiència per compartir’.

Ha avançat un parell de pistes i ara aquesta Big Ideas. Una cançó de ritme suau on les veus de Woods i d’Armstrong es mesclen en una declaració de principis que fan a la tornada: #No em deus res / però sento que et desanimes / passant el ganivet per la meva galta / així que no et facis grans idees / no et facis grans idees#. Certament, no s’ha de ser pessimista, però és que de bones expectatives no n’hi ha gaires.

              

JARVIS COCKER ENS TORNA A CANTAR A L’ORELLA

A LA VISTA

Jarvis Cocker, per anar fent temps en aquests dies d’ensopiment total, dies en que si no fas el pi mentre vas dient improperis contra el rei, no surts ni a la tele 3, va decidint allargar l’aparició del seu projecte anomenat Jarv Is, a la pista central

La banda es va gestar a Islàndia el 2017 com la cosa més normal, i començant com un experiment, el resultat ha acabat en format disc. Es diu Beyond The Pale i la nova data és mitjans de juliol via Rough Trade Records/Everlasting Popstock. Son Jarvis Cocker (veu, guitarra i percussió), Serafina Steer (arpa, teclats i veu), Emma Smith (violí i guitarra), Andrew McKinney (baix i veu), Jason Buckle (sintetitzador i sorollets electrònics varis) i Adam Betts (bateria, percussió i veu). Els avançaments oficials House Music All Night Long, Must I Evolve? o aquest Save The Whale, prometen no decebre a les seguidores de la insondable veu. Cada dia s’assembla més a Leonard Cohen o només m’ho sembla a mi? El vídeo diuen que ha estat editat per ell mateix a casa seva durant aquests dies en que si sortíem ens deixaven anar els gossos. Pel què es veu, havia d’estar molt avorrit.

GRUFF RHYS SE’NS POSA REFLEXIU

AVANÇAMEN DISCOGRÀFIC 

Babelsberg – només a mi em sembla el nom d’una marca de cervesa? – serà el nom del cinquè treball del gal·lès Gruff Rhys, un disc que reivindica el pop amb arrengaments orquestrals, resolts de manera brillant per la National Orchestra of Wales de la BBC. 

Ha explicat que en ell ha volgut mostrar la seva preocupació per aquesta direcció sense sentit que manté la societat. Els deu temes es van enregistrar en tres dies a l’estudi que Ali Chant - qui ha exercit de productor - tenia a Bristol abans que l’edifici fos enderrocat per a construir-hi uns apartaments de luxe. Em pregunto si això és realment cert. 

Editat per Rough Trade, ha comptat amb Kliph Scurlock (Flaming Lips), Stephen Black (Sweet Baboo) i Osian Gwynedd i estarà al carrer la primera setmana de juny. 

Gruff Rhys, queda nomenat assignatura obligatòria del panorama pop actual.

STARCRAWLER, EL PRODUCTE PERFECTE?

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Quina mania en classificar a les bandes en un o altre estil musical. Aquest és un magnífic – i típic – àlbum de debut (via Rough Trade) que funcionarà de pebrots tot l’any i si hi ha substància o no es veurà aviat. Austin Smith (bateria) i Arrow de Wilde (veu) van començar a patir les hormones musicals l’estiu del 2015 i després de completar-ho (buscant bateria i baix) amb Henri Cash (guitarra i veu) i Tim Franco (baix) van buscar el lloc i l’hora oportuns per posar-hi la banya.

Starcrawler son una jove banda de rock’n’roll de Los Angeles que ha pujat com l’espuma, però que s’ha de veure si encara tenen pel o pluma allà on toca. Tenen l’actitud – molta –, la pose – moltíssima – i li foten als instruments. Tenen bones cançons i noia rossa al front. A sobre Ryan Adams els hi ha fet les funcions de productor. Els vam poder veure a Barcelona al ‘festival’ Club de l’any passat i els veurem de nou al ‘festival’ Sound d’aquesta primavera. Així doncs, de moment, pirulen a base de bé.

NOU DISC DE THE DECEMBERISTS

I’LL BE YOUR GIRL 

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Colin Melody: ‘Quan has sigut una banda al llarg de 17 anys, inevitablement hi ha hàbits en els que caus. Per això, aquesta vegada el nostre objectiu principal era sortir d’aquesta zona de confort. Això és també el que va fer que busquéssim un productor (John Congleton) i un estudi diferents. Volíem alliberar-nos dels vells patrons i permetre’ns la llibertat de provar coses noves’. El proper 16 de març, via Rough Trade, podrem escoltar el resultat d’aquesta emancipació a través del vuitè àlbum de la seva carrera.

The Decemberists és d’aquelles bandes que disposen d’un compacte grup de seguidores. La seva música, encaixada en un espai harmònic amb tot i tothom, ho fa possible fàcilment. Suposem que, malgrat les declaracions de Colin Melody, podrem seguir-hi.  Pel tema que han avançat, ho sembla.

GOAT GIRL

7" -  COUNTRY SLEAZE / SCUM

PRESENT MUSICAL

Les expectatives sobre aquesta banda del sud de Londres estan pels núvols. Guitarres afilades contra l’avorriment de les maleïdes eleccions ianquis. Tot és posar-s’hi.

ROUGH TRADE A NOVA YORK

“Segur que hi ha persones que prefereixen venir a Rough Trade – o a qualsevol altre botiga de discos, que afegeixo jo – un dissabte i gastar-se 10.99£ aquí que 8.99£ a l’Amazon” diu Nigel House un dels responsables de la cadena. L’assumpte és que obren un nou espai de 15.000 metres a Brooklyn que, segons diuen també, volen que sigui com un centre de cultura. “La gent no voldrà passar-se tota la vida davant de l’ordinador. És important passejar pel carrer i descobrir coses. Per això crec en aquests espais on la gent es trobi a vegades” aquestes son paraules de Geoff Travis, un dels fundadors. 

 

Tot son bones intencions i aquest ressorgiment, malgrat ser un mega espai amb tots els seus inconvenients i circumstàncies poc engrescadores per alguns sectors, és una bona notícia.

 

Encara recordo la Virgin al Passeig de Gràcia amb Gran Via, Déu la tingui al cel.

 

 

 

 

LA PERSISTENT RECUPERACIÓ DEL VINIL

A l’actual Regne Unit, la botiga de discos independent, està vivint una espectacular revifada gràcies a una imatge més contemporània i moderna, a iniciatives com la de donar suport a bandes emergents o a les edicions de vinils rars o limitades. D’aquesta manera, les vendes de discos continuen en augment. Tot això, segons Paul Quirk, president de l’Associació de Minoristes que assegura que s’està venent quatre vegades més vinils que fa 5 anys. Noticia publicada a The Guardian la setmana passada. 

 

Les 300 (!!!) botigues de discos que resisteixen a les illes britàniques van veure com les seves vendes augmentaven en gairebé un 50% en els primer semestre d’aquest any en comparació al de l’any passat. Curiosament, en el mercat general, de cada 250 àlbums que es venen 1 és en vinil, mentre que en aquestes botigues, és d’1 de cada 7. 

 

Estic emocionada.

 

Rough Trade

 

El futur és nostre. Exemple de botiga de discos: Pie & Vinyl a Portsmouth, petita població a 100 km. al sud de Londres.

 

Pie & Vinyl