ENTREVEURE

GRUFF RHYS – “DIM PROBS”

NOU REGISTRE

Amb Gruff Rhys s’experimenta el significat de llibertat. O si més no, s’entreveu.

Porta més de 30 anys experimentat amb la música, fent un pop mil·limètric: amb els Super Furry Animals, en nombroses col·laboracions o en treballs en solitari. 

Te una amplitud de mires que hauria de fer avergonyir a més d’un. També una inesgotable capacitat per provar i resoldre amb genialitat tot allò que li passa pel cap. Encara no fa una setmana, que acaba d’editar el seu novè àlbum com a Gruff Rhys, el quart totalment en gal·lès i el primer per a Rock Action Records (el segell fundat pels escocesos Mogwai).

El va gravar i mesclar amb producció d’Ali Chant (Yard Act, PJ Harvey) a l’estudi d’aquest a Bristol a finals de l’any passat. ‘Treballava les cançons, després conduïa o agafava un tren, creuava la frontera i es gravaven ràpidament. Volia conservar l’energia de la primera presa i no recarregar-les massa’ apunta Rhys. Músics com Kliph Scurlock, Osian Gwynedd, Huw V. Williams i Gavin Fitzjohn, membres de la seva banda de gira, apareixen en els temes del disc així com les també gal·leses Cate Le Bon i H. Hawkline que posen cors a Pan Ddaw'r Haul I Fore i Chwyn Chwyldroadol!

Aquest Dim Probs és un disc més subtil respecta de Sadness Set Me Free, el seu anterior. Se l’escolta més relaxat, cançons més personals amb uns delicats arranjaments, amb els que s’atreveix a parlar de les guerres,  mort i dels abismes que ens amenacen. ‘Dim Probs és el resultat de passar els darrers anys preparant un àlbum recopilatori de cassettes de música electrònica dels 80 en gal·lès’ diu Rhys. ‘Pot ser que aquesta compilació en sí mai arribi a sortir a la venda, però algunes de les textures son arrelades en aquest disc... contrarestades pel fet de que el vaig escriure tot amb la meva guitarra acústica sueca com a instrument principal’.

Sobre la portada comenta Rhys: ‘El vell gos que hi veieu, volant en una catifa màgica sobre les runes del planeta Terra, un planeta capitalista tardà, és un dibuix de Pete Fowler que molt amablement em va donar, és un dels més esquemàtics, potser com el mateix àlbum’. S’entra veu tot, especialment la genialitat d’un gal·lès extraordinari.

                         

TERÀPIES ALTERNATIVES

GRUFF RHYS – SEEKING NEW GODS

A LA VISTA

L’incombustible i imparable músic gal·lès Gruff Rhys, va per feina i ens anuncia el primer disc del proper any

Ve seguit de Seeking New Gods (Rough Trade Records – 2021) i de la banda sonora per la meravellosa pel·lícula dirigida per Celyn Jones i Tom Stern, The Aldmon and the Seahorse (2022). Es diu Sadness Sets Me Free i sortirà a finals de gener de 2024 via Rough Trade Records.

El van enregistrar en una parada estratègica de tres dies durant una tanda de concerts a principis de l’any passat, a La Frette Studios, un estudi instal·lat en una casa del segle XIX als afores de París, més tard la cantant folk Kate Stables (This Is The Kit) va afegir veus i cordes i finalment es va mesclar entre Marsella i Cardiff. (per cert, la cantant ha llançat un nou i brillant àlbum de folk alternatiu, que es diu Careful Of Your Keepers).

Gruff Rhys avança un primer tema, aquest Celestial Candyfloss, del que explica: ‘Vol ser un intent de simfonia de butxaca, sobre les distàncies còsmiques que algunes persones caminaran a la recerca de l’amor i l’acceptació. He volgut buscar en l’inesgotable font de inspiració relacionada amb abocar una mica de llum sobre la tristesa i la por en general a la soledat còsmica. Pel vídeo, Mark James, autor de la portada de l’anterior àlbum, em va ubicar perdut per l’espai en un contenidor, en mig de interferències televisives’.

IMARHAN + GRUFF RHYS, COL•LABORACIONS EN EL DESERT

ALTRES REGISTRES

La banda algeriana Imarhan, aporta les notes precises per endinsar-nos en els silencis del desert i a falta d’aquests, en les planures de La Segarra.

A principis d’any, van editar el seu tercer treball, Aboogi, via City Slang. Ara, en motiu d’alguns concerts europeus, acaben de compartir Tadalat / The Distance en col·laboració amb Gruff Rhys, aportant una mística que ni ell segurament s’esperava. Rhys ja va col·laborar en el darrer disc de la banda tuareg, en el tema que tancava l’àlbum, Adar Newlan.

 

El músic gal·lès va dir sobre l’experiència: ‘The Distance és la meva adaptació en anglès de la cançó Tadalat. La vam enregistrar en viu, per divertir-nos al final d’una sessió, en el estudi Aboogi que el grup te al desert. Sonorament, crec que canalitza be la desolació del desert: amb molt poc llenguatge tradicional més enllà de la música, la meva interpretació es va fonamentar més en el sentiment, que en un intent de traducció directe. The distance is long – the longing is longer’.

Per la seva banda, Imarhan puntualitzen: ‘Tadalat és una simple cançó d’amor. Des d’on et trobis veuràs el verd, arribarà el monsó i et capbussaràs en l’espera, aquí estàs, aquí està la capbussada anhelant...’. Però escoltant la cançó, poc que cal puntualitzar.

GRUFF RHYS, S’ESPLAIA CANTANT

ALTRES REGISTRES

El gal·lès agitador musico-social, Gruff Rhys, aporta un single que edita en cassette, on es desfoga de tot el xou, especialment el desplegat per Boris Johnson.

Després del seu darrer àlbum en solitari, l’esplèndid Seeking New Gods (Rough Trade – 2021), va llançar la segona setmana de març, aquests dos temes, People Are Pissed i Arogldarth, que la durada la tenen poc de single, el primer és de 7:48 i el segon de 8:15 minuts respectivament. ‘Bàsicament em vaig inspirar en la ràbia que hi havia en general, que jo i molta altra gent, vam sentir amb la incompetència i l’arrogància del règim de Johnson al llarg del tancament. Tampoc és que em senti diferent ara’ ha explicat exactament el músic. Suposem que sap que la situació ha sigut igual a tot arreu. Us en recordeu del Fernando? Sí home, el Simon. Segur que ara està gaudint d’unes merescudes vacances.

Tinc entès que ha fet una petita gira per ambdós costats dels Pirineus. El Gruff Rhys, no el Simón. En territori català, s’haurà aturat el dia 19, a Las Cigarreras, Alacant i el dia 20 al Loco Club, de Valencia. Potser torni. Li agrada tot això. 

 

GRUFF RHYS SE’NS POSA REFLEXIU

AVANÇAMEN DISCOGRÀFIC 

Babelsberg – només a mi em sembla el nom d’una marca de cervesa? – serà el nom del cinquè treball del gal·lès Gruff Rhys, un disc que reivindica el pop amb arrengaments orquestrals, resolts de manera brillant per la National Orchestra of Wales de la BBC. 

Ha explicat que en ell ha volgut mostrar la seva preocupació per aquesta direcció sense sentit que manté la societat. Els deu temes es van enregistrar en tres dies a l’estudi que Ali Chant - qui ha exercit de productor - tenia a Bristol abans que l’edifici fos enderrocat per a construir-hi uns apartaments de luxe. Em pregunto si això és realment cert. 

Editat per Rough Trade, ha comptat amb Kliph Scurlock (Flaming Lips), Stephen Black (Sweet Baboo) i Osian Gwynedd i estarà al carrer la primera setmana de juny. 

Gruff Rhys, queda nomenat assignatura obligatòria del panorama pop actual.

L' IN-ÈDIT 2014 PEL RECORD

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

El diumenge es va clausurar una edició més de l’In-Èdit versió catalana. Els premis ( ? ) han sigut per a American Interior, un documental ple de veritats i d’una gran bellesa plàstica – amb menció especial per a Pete & Toshi Get A Camera – i el ‘nacional’ per a Un Lloc On Caure Mort – amb menció també per a I Need A Dodge! Joe Strummer  On The Run. El del públic per a Pulp: A Film About Life, Death & Supermarkets, del tot previsible. 

 

Fent honor a la tradició dels festivals – diversificant-se a més cap a països punters com Colòmbia, Grècia i Polònia – molta gent en les sessions que s’hi havia de ser, com en el cas d’un cop vista, la sobrevalorada 20,000 Days On Earth i quatre gats en meravelles com Dexys: Nowhere Is Home. Esplèndid l’homenatge a Frank Scheffer. 

 

Les polèmiques són servides.

 

Gruff Rhys amb John Evans