IN-ÈDIT 2015

13èna EDICIÓ - BARCELONA

 

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

Aquesta setmana la marca In-Edit s’ha bellugat. S’apropa el moment de l’ara o mai per alguns treballs documentals, i cal començar a fer soroll. Per això, des dels llocs de comandament s’ha donat a conèixer part del material que es podrà veure del 29 d’octubre al 8 de novembre, suposadament als habituals cinemes Aribau de Barcelona. 

 

 

 

 

 

Cristian Pascual, el director del cotarro, ha declarat que ‘la intenció d’aquest any és prioritzar la qualitat abans que la quantitat’. Que amable. El convidat d’honor d’enguany serà el director anglès de 74 anys Tony Palmer, amb més d’un centenar de treballs que van des de l’Irish Tour’74 de Rory Gallagher fins els 200 Motels de Zappa i que inclourà una classe magistral que tindrà lloc al Palau de la Música. (Com diu?)

 

Entre mig del bulto, es divisen algunes perles com Everybody’s Cage, un interessant document de la mà de Francesco Tristano sobre el llegat de Cage, un sobre Jaco Pastorius, Lambert and Stamp els mànagers de The Who i The Possibilities Are Endless sobre Edwyn Collins i la seva recuperació.

 

Per Tots Sants, castanyes, moniatos i... documentals.

 

 

 

 

 

L' IN-ÈDIT 2014 PEL RECORD

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

El diumenge es va clausurar una edició més de l’In-Èdit versió catalana. Els premis ( ? ) han sigut per a American Interior, un documental ple de veritats i d’una gran bellesa plàstica – amb menció especial per a Pete & Toshi Get A Camera – i el ‘nacional’ per a Un Lloc On Caure Mort – amb menció també per a I Need A Dodge! Joe Strummer  On The Run. El del públic per a Pulp: A Film About Life, Death & Supermarkets, del tot previsible. 

 

Fent honor a la tradició dels festivals – diversificant-se a més cap a països punters com Colòmbia, Grècia i Polònia – molta gent en les sessions que s’hi havia de ser, com en el cas d’un cop vista, la sobrevalorada 20,000 Days On Earth i quatre gats en meravelles com Dexys: Nowhere Is Home. Esplèndid l’homenatge a Frank Scheffer. 

 

Les polèmiques són servides.

 

Gruff Rhys amb John Evans

 

 

 

THE POSSIBILITIES ARE ENDLESS

CINEMA

 

 

D’aquí una mica més d’un mes, just passat el Festival In-Edit dedicat justament als documentals musicals – una bona ocasió per veure’l que passa de llarg – s’estrena als cinemes anglesos el dedicat a la impressionant recuperació física i mental d’Edwyn Collins després de patir dues embòlies el 2005. Sens dubte un dels documentals de l’any. 

 

 

 

 

Dirigit per Edward Lovelace i James Hall, Collins ens mostra el dur viatge que va haver d’emprendre i que amb l’ajut de Grace, la seva dòna, va saber fer.

Edwyn Collins i Grace Maxwell l’abril passat a Londres

 

 

 

IN-EDIT 2014

BEEFEATER IN-EDIT 2014 – 12èna EDICIÓ

 

DINÀMIQUES DE MASSES

 

Divendres es va fer la presentació de l’In-Edit d’aquest any que es produirà del 23 d’octubre al 2 de novembre, coincidint estratègicament els darrers dies, per satisfacció dels afeccionats, amb el Primavera Club. Felicitats als organitzadors.

 

I que alguna cosa interessant es pot trobar entremig del pupurri. American Interior de Gruff Rhys – amb possible actuació del mateix músic – I Dream Of Wire, Taking The Dog For A Walk, Pulp: A Film About Life, Death And Supermarkets, Dexys: Nowhere Is Home, I Am Divine i el mig doumental mig film 20000 Days On Earth sobre Nick Cave, com també Beautiful Noise i My Secret World – The Story Of Sarah Records per a joia dels més indies.

 

Marxant un gin-tònic!

 

Pulp: A Film About Life, Death And Supermarkets

Dexys: Nowhere Is Home

  

 

BASICALLY, JOHNNY MOPED

IN–EDIT 2013

 

 

Banda de punk formada a Croydon el maig del 1.974 per la que van passar gent com Captain Sensible o Chrissie Hynde. Van ser dels primers en tocar en el mític club Roxy de Londres i el 1.978 van enregistrar Cycledelic, un extraordinari àlbum editat per Chiswick Records. Autèntic punk lluny del mainstream de grups com els Clash o els Pistols. 

 

Brillant. 

 

 

 

 

 

EL PEOR DIOS

IN-EDIT 2013

DOCUMENTAL SOBRE DESECHABLES

PUNK, ESPIRITUALITAT I BON ROTLLO

Retrobament sense cap nostàlgia d’ex-combatents i seguidors de la banda de Vallirana. Moltíssimes cares conegudes, un gran ambient en una sala que es va quedar petita i un magnífic descontrol total d’horari. Presentacions prèvies al pase per part dels directors i ronda de preguntes a la Tere i al Pei a l’acabar el documental. Somriures i llàgrimes a dojo, aplaudiments espontanis a mitja cinta i molta emoció descrivint moments tant per part dels protagonistes de la pantalla com dels de la platea. Gairebé tot en el documental està a lloc, actuacions d’aquí i de fora del país, com la mítica actuació a Lyon, imatges, entrevistes impagables com les del Marcelo, magnífiques declaracions de principis com les del Pei i és clar, el brillo de la Tere, que no s’apaga. Per fi un gran documental fet aquí.

 

Ahir es va saldar una petita part del deute amb la millor banda punk que hi ha hagut en aquest país.

 

 

Tere i Pei al centre de la imatge amb un dels directors

 

 

IN-EDIT 2013

Avui comença, oficialment, després de la inauguració d’ahir, el Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona. L’oferta és gran: A Life In The Death Of Joe Meek, Basically, Johnny Moped, Big Star: Nothing Can Hurt Me, Peaches Does Herself i així fins un llarg reguitzell de films, alguns d’ells imprescindibles.