GENESIS BREYER P-ORRIDGE ABANDONA EL COS

RETROBAMENT

Bé, de fet des del 2017 que es va fer saber que la patia, sabíem que podia passar amb més o menys rapidesa. A pesar d’això, i de que tan sols ha deixat el cos, avui recordarem el dia amb tristesa

Enamorat de la vida, mestre de cerimònies en tantes i tantes iniciatives, des de la creació de COUM Transmissions, aquell pertorbador col·lectiu format el 1969, passant pels deliciosos Throbbing Gristle i després amb un estil més hyperdèlic amb Psychic TV, la seva energia seguirà entre nosaltres.

En un comunicat, les filles de P-Orridge, Caresse i Genesse, compartit amb Ryan Martin, cofundador de Dais Records, ho han expressat així: ‘És amb molta pena que anunciem el traspàs del nostre estimat pare, Genesis Breyer P-Orridge. Ell/Ella ha estat lluitant contra la leucèmia durant dos anys i mig i ha deixat caure el seu cos a primera hora d’aquest matí, dissabte 14 de març de 2020. Ell/Ella descansarà al costat de l’altre meitat, Jaqueline “Lady Jaye” Breyer que ens va deixar el 2007, on es re-uniran’.

RIP Genesis P-Orridge.

This statement was released by Gen's daughters and was posted to Facebook about 15 minutes ago. pic.twitter.com/pQ7Iu31UHY

— Richard Metzger (@RichardMetzger) March 14, 2020

A TRIBUTE TO GENESIS BREYER P–ORRIDGE

VARIOUS ARTISTS COMPILATION – CD

CAMPANYA

A partir de la noticia de la malaltia diagnosticada a Genesis P_Orridge i el posterior inici d’un costos tractament, diverses iniciatives es van posar en marxa per ajudar econòmicament. I algunes ja comencen a ser realitat. Des del segell francès Unknown Pleasures Records, han posat al carrer aquest CD amb la participació de diferents artistes, del que, els beneficis que se’n treguin, seran entregats per costejar la cura.

El disc es pot adquirir en aquesta bandcamp amb covers de Throbbing Gristle i Psychic TV interpretats per gent com Peaches (que fa el Convincing People de TG), Esplendor Geométrico, Maman Küsters, Vortex o Black Egg.

En paraules dels propis editors ‘GEN has always been for us a musical model, philosophical and espiritual, we’ll to pay tribute to her/him and help her/him now!’

CHRIS CARTER ÀLBUM

CHEMISTRY LESSONS VOLUME ONE (MUTE)

Limited Coloured 2xLP

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Chris Carter, una de les bases del paisatge musical d’avantguarda, treu nou disc després de 17 anys d’estar per altres coses no menys interessants. El disc ha sigut enregistrat al seu propi estudi a Norfolk, al nord-est de Londres, i tot el grafisme és també responsabilitat seva. 

Segons fonts afortunades d’haver-lo pogut escoltar, manté el segell amb les pautes experimentals i noves aportacions electròniques com ‘les veus esbiaixades que es poden escoltar producte d’una mena de cant artificial a partir de la meva propia veu i d'altres persones d'un treball que vaig fer amb l'Sleazy (Chris "Sleazy" Christopherson) i las he tallat i he fet tot tipus de coses estranyes amb elles' diu.

Estarà disponible a partir del 30 de març i per anar fent boca avança aquest Blitssters.

DESITJOS D’UNA RÀPIDA RECUPERACIÓ

NOTÍCIES

Aquesta persona creativa, plena d’energia, lluminosa i que durants molts anys ens ha estat alimentant, en aquests moments li cal tot el nostre suport espiritual. A Genesis P-Orridge aquest estiu passat li van detectar una leucèmia quan va ser hospitalitzat després de mesos de no trobar-se bé i ara li toca passar per un tractament de quimio per tal de mirar de solucionar-ho.

Mitjançant facebook, va fer saber que ahir dilluns li començaven a fer el tractament més agressiu, així com també lamentava informar de la cancel·lació de tota la gira de Psychic TV que havia d’arrencar demà dimecres 25 a Hamburg passant per diverses ciutats europees, havent de quedar-se a Nova York pel tractament. 

Per Barcelona, com que no hi ha cap festival, passava de llarg, es clar.

POSTPUNK – ROMPER TODO Y EMPEZAR DE NUEVO

SIMON REYNOLDS

 

Editat per: CAJA NEGRA EDITORA

LLIBRES

 

Continuem amb la ‘bombolla editorial' i, la veritat, no estic acostumada a que s’editin tants llibres cosa que fa que el pressupost del mes, tot i ser el més curt de l’any,  estigui fent figa. Aquest és un exemplar que encara que es concreti en una època força masegada, ho fa però des del seu costat intel·lectual. Escrit pel conegut periodista Simon Reynolds, expert precisament en analítiques musicals, va ser editat originalment el 2006, i ara fa uns mesos, set anys després de veure la llum, surt publicat en espanyol per una editorial argentina.

 

 

Simon Reynolds

 

Com es pot llegir en la contraportada, inspirats en moviments d’avantguarda pictòrica com el dadaisme, cas de Cabaret Voltaire, el teatre obscur d’Artaud cas de The Pop Group o Contortions, estimulats per Godard o Brecht, cas de Gang Of Four o per les excentricitats de l’autor francès Alfred Jarry, cas de Pere Ubu, moltes de les bandes que van existir entre finals dels setantes i els primers vuitantes no existirien tal i com les coneixem si no hagués sigut per tots ells. Al purisme estrident del punk, el postpunk li va oposar eclecticisme i hibridesa. La majoria d’elles, dins de l’estatus de bandes de culte, s’ha hagut de conformar en haver influenciat a bandes que han tingut l’èxit que elles no van tenir o alimentar a l’actual febre de neo-postpunk com la mateixa LCD Soundsystem, Franz Ferdinand o Interpol. 

 

El cert és que moltes de les bandes que apareixen en aquest llibre com Throbbing Gristle, Liquid Liquid o The Fall per citar-ne només tres, formen part, sens cap mena de dubte, d’una de les darreres avantguardes generades a través de la música. 

 

 

 

 

 

MUR DE BERLÍN

13 AGOST 1961 – 9 NOVEMBRE 1989 

 

Un dia com avui de fa 23 anys, va ser el primer sense el mur que separava els dos mons. Per uns, era el Mur de la Vergonya, per altres el Mur de Protecció Antifeixista. O sigui, que podies pertànyer als bons, tan si estaves en un costat, com en l’altre. El mur va ser una imatge clàssica d’una època. D’una forma de viure, de pensar, de morir.

Hi ha clàssics del cinema dels que estic penjada i que conformen molta part de l’estètica del lloc i el moment. De One, Two, Three de Wilder o de tota la sèrie dels Harry Palmer, per exemple. També hi ha músics que han sigut molt marcats per la ciutat dividida. Per les diferents influències de totes les forces estrangeres ocupants fins la posterior explosió progressiva o el punk més sofisticat de la mà de bandes locals o del món anglosaxó al llarg dels setanta. Una vistosa “babilònia” musical.

 

Com molta gent, tinc la teoria que el punt on ens trobem ara com a societat, és el resultat d’aquest esfondrament. Ja no hi ha bons i dolents. Tots som dolents.

 

One, Two Three de Billy Wilder – 1961

 

Michael Caine a Funeral In Berlin de Guy Hamilton – 1966

 

Throbbing Gristle a Berlín (CheckPoint Charlie) – 1980

 

Berlín unificat - 1991