NO JONES, NO STONES

EMBOLICA QUE FA FORT

Aquella concisa frase de Bill Wyman ha tornat a primera línia. En declaracions a Sky News, Barbara Marion, la seva filla des del 2002, diu que si no hagués sigut per ell, Mick Jagger seria un paio qualsevol, com un mortal més dels que prenem antidepressius. 

Serà per ràbia o no se jo, però el cas és que aprofitant el 50 aniversari de la mort del seu pare, està segura de que si la policia hagués fet bé la seva feina – cosa força complicada, a part de la investigació del 69, el cas ha sigut obert i tancat per dues vegades més – s’hauria provat que la mort de Brian Jones, esdevinguda dies després de que li ‘demanessin’ que abandonés la banda, en realitat va ser un assassinat. 

Barbara Marion diu: ‘M’agradaria que obrissin de nou el cas i donessin algunes respostes’ i de fonts de la policia asseguren que fa molta calor i de moment res de res que provoqui tal cosa. 

Aquest passat dimecres un bon grapat d’amics i seguidors del músic es van aplegar a la seva tomba de Cheltenham per retre-li homenatge. Això és maco.

“LA VACA” ENCARA NO SAP SI PODRÀ PASTAR

EMBOLICA QUE FA FORT

La reencarnació perilla. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha presentat una proposta de resolució que denega els permisos per a la celebració del Doctor Music  aquest juliol, que es celebrarà els dies 11, 12, 13 i 14, en principi. La darrera paraula es veu que la té la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i ara estan a l’espera de les al·legacions o... reformulacions del projecte. L’ACA diu que és zona inundable i per tant perillosa per a les persones que estiguin per allà en el moment d’uns possibles aiguats. Es veu que estan avisats des del novembre passat i encara i així insisteixen que volen presentar al·legacions i que per descomptat no contemplen ni ubicacions alternatives ni cap cancel·lació. Per la seva banda els ecologistes tampoc els hi agrada la festa, diuen que en aquella època les especies allà estan en període reproductiu i que el soroll i la gent passejant els tallaria el rotllo.

Des del festival van dir en el seu moment que ‘allà si hi hagués una inundació, que és molt difícil, seria una inundació lenta, d'aquelles que va pujant el nivell freàtic molt, molt poc a poc, i que podrien passar un dia, dos dies, tres dies perquè l'aigua suposés un perill. No pot haver una tromba d'aigua allà.’ Tampoc ajuden gaire.

Qui tenen totalment al seu favor son els pagesos del voltant que veuen que al final els hi poden aigualir la festa. I qui diu la festa, diu el negoci.

Quina és la veritat i quin son els interessos reals de tot això? Com no truquem a la Maruja Zorrilla i ens tiri les cartes...

COURTNEY LOVE ES REBOTA

EMBOLICA QUE FA FORT

Responent a una publicació de Bust Magazine on demanaven que Bikini Kill no toquessin només a Nova York i Los Angeles i ampliessin dates, Courtney Love explota: ‘Parla per tu només. Son l’engany més gran de la historia del rock’n’roll’. S’esplaia encara més i diu que ‘son unes amateurs, Hanna és un simple hype... Fan pudor. Això es tot!’

Courtney Love no deu poder dormir sinó és a base de Diazepans. Sembla ser que la teràpia que va haver de fer fa uns anys arrel ja d’un altre incident amb la líder Riot Grrrl no va servir de res. La mania que li continua tenint a Kathleen Hanna li estarà amargant la vida i... li està donant titulars que al final és el que compte. I si és per una baralla, ja ni t’explico. Llàstima que sigui tan lluny sinó encara acabaria fent parella amb la Rahola.

PETER GREENAWAY, DESENFRENAT

EMBOLICA QUE FA FORT

Sembla que amb això del Brexit, els anglesos hagin acabat de perdre la vergonya. Peter Greenaway, el director de The Draughtsman’s Contract (1982) i The Belly Of An Architect (1987), té al cap retre un homenatge al clàssic de la literatura nord-americana On The Road de Jack Kerouac, fent una instal·lació on ens preguntem on anirem a parar amb tanta autopista i automòbils que aniran sols. Diu – i aquí té raó – que portar un cotxe als anys cinquanta, seixanta i setanta, comportava l’emoció del propi fet de conduir-lo i que ara, sembla que només en serem simples tripulants, sense cap control sobre ell, com una cosa desapassionada.

La instal·lació està en fase de projecte. A causa del seu milionari cost, està pensant en fer-ho a Dubai, on diu que ja hi han mostrat un fort interès, abans no viatgi a Europa. Esperançat comenta que ‘a aquests potencials financers els hi fascina la idea’.

Tot està fatal.

primers esquetxos del propi Greenaway (fot.Peter Greenaway)

NICK CAVE ACABARÀ TENINT L’ESTATUA?

EMBOLICA QUE FA FORT

Es possible que el tema vagi agafant volada? El que va sorgir com una broma, comença a tenir números perquè acabi fent-se realitat. I és que ja se sap que algunes bromes porten aigua.

L’estàtua que l’escultor anglès Corin Johnson li té promesa en bronze dalt de cavall en actitud èpica, aviat tindrà una compte “crowdfunding” que traurà fum d’on esperen aconseguir la xifra pressupostada de 200.000$. L’emplaçament, Warracknabeal, el petit poble on va néixer Cave a l’estat de Victòria situat al sud-oest d’Austràlia, on uns ja es freguen les mans i uns altres tremolen. En el poster de la pel·lícula 20.000 Days On Earth (2014) es pot veure la mateixa escultura de mida reduïda al darrera seu a la dreta del cartell.

Hi ha diversitat d’opinions, els que es peten de riure, els emprenyats i els que no s’ho acaben de creure, que son els que més.

GIRADISCOS MARCA IKEA?

EMBOLICA QUE FA FORT

Cada dia fan més ràbia. Ara la multinacional d’origen suec, ha dit que d’aquí a un any aprox en els seus edificis-magatzems hi haurà el plat giradiscos Ikea. 

Serà en col·laboració amb Teenage Engineering i l’inclourà en la seva línia FREKVENS amb altres estris relacionats amb la música. 

Com explica Michael Nikolic, un dels directors creatius per dir-ho d’alguna manera: ‘Sabem que per la gent jove l’espontaneïtat és clau. Reunir-se amb els amics és una cosa que pot passar molt ràpidament, en minuts. I què necessites llavors a casa? O potser vols trobar-te en un altre lloc? Sense comentaris.

ELS EMOJIS CONVERTITS EN OBRES D’ART

EMBOLICA QUE FA FORT

L’altre dia m’explicaven com de ràpid ha canviat i està canviant el món de l’art. I ara ho entenc. Com que cada vegada ens comuniquem menys com les persones normals, en el disbarat del mon dels missatges, sort en tenim d’aquests ninotets per aclarir la intenció del que hem escrit a la pantalleta. Ara al MoMA ja no comprarà obres de Pollock o Calder, ho farà de Shigetaka Kurita, el dissenyador que fa 20 anys va dibuixar els primers 176 mentre esmorzava com aquell que juga amb les molles del croissant.

La directora del departament d’arquitectura i disseny del museu, Paola Antonelli, es justifica: ‘No hi ha res tan modern com un concepte atemporal. I conclou dient que ‘ja no és necessari que allò que s’adquireixi sigui un objecte físic’.

A veure qui és el primer en fer un badall ben artístic. Per no dir un altre cosa.