COURTNEY LOVE ES REBOTA

EMBOLICA QUE FA FORT

Responent a una publicació de Bust Magazine on demanaven que Bikini Kill no toquessin només a Nova York i Los Angeles i ampliessin dates, Courtney Love explota: ‘Parla per tu només. Son l’engany més gran de la historia del rock’n’roll’. S’esplaia encara més i diu que ‘son unes amateurs, Hanna és un simple hype... Fan pudor. Això es tot!’

Courtney Love no deu poder dormir sinó és a base de Diazepans. Sembla ser que la teràpia que va haver de fer fa uns anys arrel ja d’un altre incident amb la líder Riot Grrrl no va servir de res. La mania que li continua tenint a Kathleen Hanna li estarà amargant la vida i... li està donant titulars que al final és el que compte. I si és per una baralla, ja ni t’explico. Llàstima que sigui tan lluny sinó encara acabaria fent parella amb la Rahola.

TOCA DIVERTIR-SE, RES MÉS (DIUEN)

PRESENT MUSICAL

Totes sabem que el Japó és la font més bestia generant productes amb les idiosincràsies més diverses. La música no se'n escapa. Otoboke Beaver son quatre noies amb ganes de gresca, i fan allò tan clàssic de ‘con un seis y un cuatro, aquí tienes tu retrato’, és a dir, quatre acords destrossats en cançons de dos minuts i a tota llet. 

Alguns mitjans d’aquests insígnia, els associen al Riot Grrrl dels noranta. Accorinrin s’explica: ‘No cantem sobre els drets de les dones o els seu problemes, no ho hem fet mai. Ens sorprèn que se’ns hi relacioni. Acabo d’escriure sobre que estic enfadada amb el meu novio, sense cap més intenció’. Avui dijous toquen a la sala Scala de Londres, aquest cap de setmana repeteixen a Coachella i s’entornen cap a casa.

el seu darrer single (Damnably, 2018)

PUSSY WHIPPED – BIKINI KILL

HAPPY BIRTHDAY...  20 ANYS / OCTUBRE 1993 – 2013

 

 

Aquest àlbum va marcar un abans i un després en un moment en que regnaven mansament nenes maques, polides i de bona casa com la Estefan amb la insofrible Mi Tierra o la Whitney Houston i la vomitiva banda sonora de la no menys estovada pel·lícula El Guardaespatlles.  

 

L’aparició d’aquest disc va significar la recuperació de la dignitat pel nostre gènere. El moviment riot grrrl ja portava dos o tres anys que feia terrabastalls i despertava consciències i la banda de Washington definitivament marcava una pauta fent-se un lloc a primera línia al costat dels poderosos homes grunge, 

 

 

portada del nº 2 de la revista Factory (abril-juny 1994)