ELS EMOJIS CONVERTITS EN OBRES D’ART

EMBOLICA QUE FA FORT

L’altre dia m’explicaven com de ràpid ha canviat i està canviant el món de l’art. I ara ho entenc. Com que cada vegada ens comuniquem menys com les persones normals, en el disbarat del mon dels missatges, sort en tenim d’aquests ninotets per aclarir la intenció del que hem escrit a la pantalleta. Ara al MoMA ja no comprarà obres de Pollock o Calder, ho farà de Shigetaka Kurita, el dissenyador que fa 20 anys va dibuixar els primers 176 mentre esmorzava com aquell que juga amb les molles del croissant.

La directora del departament d’arquitectura i disseny del museu, Paola Antonelli, es justifica: ‘No hi ha res tan modern com un concepte atemporal. I conclou dient que ‘ja no és necessari que allò que s’adquireixi sigui un objecte físic’.

A veure qui és el primer en fer un badall ben artístic. Per no dir un altre cosa. 

MAKING MUSIC MODERN: DESIGN FOR EAR AND EYE

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

MoMA – fins el novembre del 2015 

 

La història de la música, va estretament lligada al disseny, ja sigui en relació a la presentació comercial d’aquesta com a la seva reproducció. 

 

 

 

Queda lluny, però és reconfortant veure que es mou alguna cosa encara que, doncs això, que sigui lluny. En les ganes per generar interès a partir d’exposicions curioses i oportunes, el MoMA ha obert una exposició que estarà present tot un any on fa un exhaustiu repàs d’aquesta trajectòria al llarg de tot el segle XX, l’auge de la ràdio dels anys 40 i 50, l’estàtica “cool” del jazz, la cultura de l’alta fidelitat fins arribar a la tecnologia actual tan lligada a la transformació de la societat.

 

 

 

 

D’aquesta manera es poden veure tot un gran catàleg de reproductors de discos, amplificadors, altaveus i del propi format gràfic, cartells, esbossos, vídeos i tot el que han cregut que hi podia estar relacionat. No s’han deixat res.

 

 

S’hi pot dir la teva mitjançant el hashtag #MakingMusicModern per respondre a la pregunta ‘What’s on Your Turntable?’

 

 

 

ANDY WARHOL EN DIGITAL

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 

L’Andy Warhol Museum en col·laboració amb el MoMA han començat a digitalitzar l’obra cinematogràfica de Warhol, per posar-la a l’abast del públic. Segons diu Patrick Moore, el que se’n cuida, els treballs duraran una mica més d’un any, hi ha més de 600 peces entre tot el material, de tot tipus de durada, i l’objectiu és donar-lis una empenta per a fer més coneguda aquesta faceta de l’artista eclipsada per la pictòrica.

 

 

al Festival de Cannes del 1967

 

 

L’any 2000 la Fundació Tàpies de Barcelona va organitzar un fantàstic cicle de cinema amb el nom d’’Andy Warhol: cinema, video i TV’ per a sucar-hi pà. Es van agrupar per temàtiques en diferents programes i amb aquests diferents noms: Minimal, Narracions Experimentals, Retrats, Situacions Ronald Tavel, Edie Sedgwick, Performance Films, Exploding Plastic Inevitable, Multiprojecció, Sexplotació i ****(Four Stars).

Així hi vem poder veure entre altres Eat, Empire, Blow Job, Vinyl, Poor Little Rich Girl, Kitchen, The Velvet Underground and Nico o The Loves Of Ondine. 

 

Un luxe babilònic.

 

portada del programa de mà del cicle ofert a la Tàpies

 

 

Kitchen (1965)

 

 

 

BJÖRK – RETROSPECTIVE

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 

 

Del 7 de març al 7 de juny de l’any que ve, al MoMA de Nova York prepara la que segur serà l’equivalent a la de David Bowie de l’any passat a Londres, però a l’altre costat de l’Atlàntic. Se’n comença a parlar i serà segur una de les exposicions de l’any si parlem en el llenguatge de la globalització.

 

 

 

portada del novembre del 1993

de la prestigiosa revista ja desapareguda The Face

 

 

Björk vol passar a la història com la més avançada de tots i tècnicament parlant, sens dubte que ho farà – també ha disposat dels cuartus per fer-ho. L’exposició repassarà els 20 anys de treballs mitjançant els seus set discos, art visual, objectes, vestits i actuacions. Klaus Biesenbach, director del MoMA, la considera una artista extraordinàriament  innovadora i la seva obra, en tots els camps, ha tingut un grandíssim impacte  en la seva generació a escala mundial. Encara que, com acostuma a passar, no s’esmenti la gestació real. 

 

amb Sugarcubes – 1988

 

Com el grup Sykurmolarnir (en anglès Sugarcubes) un dels col·lectius contraculturals que fomentaven el treball artístic dels joves islandesos i que són precisament imprescindibles i necessaris, precisament, per a què puguin sorgir persones com ella, que en va ser el cas.

 

amb Sugarcubes – 1988

 

amb Gling-Gló – 1990