JEFF TWEEDY, HO FUM

LLIBRES

Va sortir a finals del 2018 i traduït a l'espanyol ho va fer a finals del passat any. L’ànima de les bandes Uncle Tupelo i Wilco, va escriure alguna cosa semblant a unes memòries que es llegeixen molt fàcilment

Dintre, hi trobes paràgrafs que uns et ressonen més que altres. Aquestes dues transcripcions m’han semblat de les sucoses. La primera, fa referencia a aquella cosa tan típica d’obturar-se davant determinats estils de música, habitual en el que es diu ser un baix de sostre. La segona, directament a la supèrbia. Sense pels a la llengua, parla des del backstage amb relació als seus companys de viatge i dels aspectes personals amb els que s’ha atrevit. Segur que ha estat una bona teràpia.

... Pero cuando conocí a Jim (O’Rourke), encontre a alguien con la misma pasión y emoción por escuchar a dos violines tocando la misma nota durante media hora que por escuchar a Supertramp. ...

... Era todo lo contrario a muchas persones que había conocido en mi vida con grandes col·lecciones de discos. Él sí quería compartirla. Yo estaba mas acostumbrado al mundo patológico, posesivo y secretista de los empleados de las tiendas de discos y su inclinación a acaparar los descubrimientos musicales como si fueran preciosa información para invertir en bolsa. No quieren que lo escuches, ni siquiera quieren que sepas que existe, porque – hasta unos extremos poco saludables – es lo único sobre lo que cimentar su identidad, por no mencionar una sensación enfermiza de seguridad laboral. ...

Jeff Tweedy

fragments pàgines 190 i 191 de Vámonos [ para poder volver ]

edició en espanyol editada per Sexto Piso – octubre 2019

(traducció Esther Villardón)

NOU TREBALL DE WILCO A LA VISTA

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Després de treure un parell de discos, Warmer (2018) i Warm (2019) i editar una mena de memòries seves, Jeff Tweedy reuneix de nou a la banda per editar el que serà l’onzè treball dels nois de Chicago. 

‘Ha d’haver més amor que odi, no? Però no sempre tinc aquesta sensació. En qualsevol cas, estic començant a pensar que des de la comoditat que em transmet aquesta equació no em sento amb masses forces per a ser la millor versió de mi mateix’. I sobre la cançó que avança, diu ‘suposo que és una mena d’advertència cap a mi mateix, en quant a que SÍ, l’amor SÍ ESTÀ A TOT ARREU, però COMPTE! No puc deixar que aquest sentiment m’absolgui de la meva responsabilitat per a generar més amor’. Crec que ens vol liar. 

I sobre el disc en general, Tweedy reflexiona ‘d’alguna manera, és una oda sobre aquesta sensació cada vegada més forta d’autoritarisme, i una cosa per a la que val la pena lluitar, és la teva llibertat de continuar content encara que tot se n’estigui anant a la merda’. Aquí torna a entendre-ho. Es dirà Ode To Joy i sortirà aquest octubre via el seu propi segell, dBpm Records. 

THE SHAGGS, AL WILCO FESTIVAL 2017

DINÀMIQUES DE MASSES

Fa uns dies que Wilco han presentat el line-up sencer corresponent a la cinquena edició del Solid Sound, festival de música, art i teatre que organitza cada dos anys al recinte del MASS MoCa de Massachusetts – recinte industrial reconvertit en museu d’art contemporany – i que es produirà els dies 23, 24 i 25 de juny. Hi figuren gent com Television, Kurt Vile and the Violators, Kevin Morby, Big Thief, Robert Glasper Experiment, Daniel Bachman, Joan Shelley, The Nels Cline Four, el propi projecte ‘familiar’ Tweedy i el grup format per les germanes Wiggin, més conegudes com The Shaggs,

Es van crear a New Hampshire a partir de la dèria de son pare, sent Dorothy, Betty i Helen, substituïda aquesta per Rachel al traspassar el 2006, les figures de l’experiment patern. Com a resultat en va sortir una carrera oficial que va anar del 1968 al 1975, deixant Philosophy of the World (Third World Recordings-1969) com a únic LP – reeditat sense parar – i un single, així com diferents trobades posteriors puntuals commemoratives, celebracions i festejos varis.

Entre altres curiositats, doncs que Kurt Cobain va situar el disc dins de la llista dels seus 50 escollits. I a partir d’aquí...la glòria. 

Dot, Betty i Rachel de nou a la grenya

JEFF TWEEDY TASTA LA INTOLERÀNCIA

QÜESTIONS COL·LATERALS

Dissabte va assistir com un més a la marxa contra el seu nou president i va penjar algunes fotos al facebook, així com d’altres amb Barack Obama en el comiat d’aquest, i sembla que hi ha hagut gent – cosa estranya – que no els hi ha semblat bé.

Després d’aquests comentaris negatius, s’ha decidit a publicar una nota:

Dear fellow citizens who are being mean in our comments section,

I don’t know you so it’s hard for me to accurately guess how much time you spend on your devices commenting on and unfollowing “celebrities” and moderately well known music figures. My assumption is that it’s more than even you would care to admit. Since I don’t know you it’s extremely difficult for me to weigh the degree to which I should take you seriously. Still, it’s easier to infer things about you than it is to take on board your criticism of me. For example: When you say something about Bill Clinton it makes me realize that you’re old (or at least as old as I am) but it means nothing to me because I don’t care for the man and I don’t know where anyone would get the idea that I do.

Anyway, it occurred to me that being in the position I’m in – where people devote their time and energy to negatively comment and insult their Formerly Approved of Musician™ (F.A.M. – I think that’s going to really take off as a phrase in these upcoming years) for lending his support to things he and his band mates and all of our families have feelings about – I should take advantage of the opportunity to occupy your time and energy as often as possible to infiltrate your minds. Not because I have much hope of changing your opinions (again, I don’t know you, so I’m not sure what your bag is) but I mean, MAYBE our sincerity about the things that concern us can inspire some deeper investigation into those concerns. I suppose that’s why we share our opinions on Facebook, social media, etc., but I think it’s more often than not just a helpful reminder to like-minded people (our bubble?) not to despair and to try to remain hopeful. It’s a place for us to model some coping strategies that have made us feel better as citizens and to remind people to participate.

Speaking of bubbles…sure, we live in a bubble. I’d love for more of you to share our bubble though! It’s awesome! In our bubble I know cops and rappers and grocery store cashiers and artists and garbage collectors…so many decent people that don’t really care that much about people being different than they are. If you can trust a reality TV star billionaire when he says, “believe me,” surely you can believe me when I say you’re welcome in my bubble. I grew up in what I think might be something like your bubble. You should at least try this one! Come on in!

Or….maybe you just get off on getting people angry and it helps you blow off a little steam and feel a tiny bit more in control of your life. Good for you. Or…maybe you’re serious about all the hurtful things you’ve been saying. If you ARE serious, I would like to welcome you back to our little corner of the web to spit and foam anytime you like. I can take it. I’m not afraid of you. There are more of us here and there always will be. So please come back! We’ll keep laying out dishes of warm outrage for you to lap up in the form of our vision of a better world, causes we believe in, actions we’re taking, etc., and in turn we’ll have peace of mind in knowing that you aren’t out in the world acting on the anger so evident in your hastily typed and misspelled defenses of a man who has been elevated to a position of immense power but in whom I’ve yet to see any evidence of virtue. You’ll be here where we want you and the most vulnerable among us will have one less danger to encounter.

With love (seriously),

Jeff Tweedy