LLIBRES
Va sortir a finals del 2018 i
traduït a l'espanyol ho va fer a finals del passat any. L’ànima de les bandes Uncle Tupelo i Wilco, va escriure alguna cosa semblant a unes memòries que es
llegeixen molt fàcilment
Dintre, hi trobes paràgrafs que uns et ressonen més que altres.
Aquestes dues transcripcions m’han semblat de les sucoses. La primera, fa
referencia a aquella cosa tan típica d’obturar-se davant determinats estils de
música, habitual en el que es diu ser un baix de sostre. La segona, directament
a la supèrbia. Sense pels a la llengua, parla des del backstage amb relació als
seus companys de viatge i dels aspectes personals amb els que s’ha atrevit. Segur
que ha estat una bona teràpia.
... Pero cuando conocí a Jim (O’Rourke),
encontre a alguien con la misma pasión y emoción por escuchar a dos violines
tocando la misma nota durante media hora que por escuchar a Supertramp. ...
... Era todo lo contrario a muchas persones que
había conocido en mi vida con grandes col·lecciones de discos. Él sí quería compartirla. Yo estaba mas
acostumbrado al mundo patológico, posesivo y secretista de los empleados de las
tiendas de discos y su inclinación a acaparar los descubrimientos musicales
como si fueran preciosa información para invertir en bolsa. No quieren que lo
escuches, ni siquiera quieren que sepas que existe, porque – hasta unos
extremos poco saludables – es lo único sobre lo que cimentar su identidad, por
no mencionar una sensación enfermiza de seguridad laboral. ...
Jeff
Tweedy
fragments pàgines 190 i 191 de Vámonos [ para
poder volver ]
edició en espanyol editada per Sexto Piso – octubre 2019
(traducció Esther Villardón)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada