CRÉIXER
Sempre m’ha agradat això del
cow-punk. Ella n’era la reina
El 1985, amb 21 anys, va
editar el primer àlbum amb Lone Justice.
El 1989 va treure el primer disc amb el seu nom. Ara, després de gairebé 13 anys
sense gravar res, edita La Vita Nuova
via Fire Records, el que deseguida,
els que en saben, han catalogat com la culminació d’aquest temps i el què ha
passat.
El disc, ha patit varis impulsos
involuntàris, que han estat la mort del seu germanastre Brian McLean (dels imprescindibles Love), la dissolució del seu matrimoni de més de 20
anys i la relació amb una mare amb totes les complicacions del món. L’atmosfera de
les cançons és densa, la producció orquestral ajuda i les ombres del pop barroc
dels seus admirats Scott Walker
(inevitable pensar en ell), Kate Bush,
Nick Drake, John Cale i algun Bowie ho
remarquen. ‘Estava en un lloc realment
fosc, fosc i fosc, i sabia que l’única forma de sortir-ne era escrivint’,
diu McKee. Es va mudar a Londres i les
cançons van anar apareixent. ’Les sentia
grandioses i sentia que havien de ser treballades amb un suport d’arranjaments
orquestrals un punt dramàtics’ explica.
A l’igual que Dante, de qui
ha agafat el títol, McKee es va
trobar al mig del viatge de la vida, com en un bosc fosc i fora del camí. Mirar
enrere i observar les turbulentes passions del temps passat, pot ser dolorós però
també molt productiu. Serà sens dubte un dels discos de l’any. La reina ha
mort. Visca la nova reina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada