ANIVERSARI
Està
clar que si ens fixem que entre els quatre membres més o menys originals que
queden sumen més de 300 anys, adonar-nos de que el mític logotip dels morros i
la llengua a fora compleix cinc decennis, no hauria de suscitar cap interjecció
del tipus: oh!
John
Pasche al seu jardí el 2010
El musicòleg
i escriptor Joobin Bekhrad ha parlat per telèfon amb John Pasche en motiu de l’aniversari
del mític disseny. En treu detalls que compartim. A començaments del 1970 John
Pasche, un estudiant de la Royal College
of Art de Londres, va ser l’escollit per recomanar-los a la banda. Estaven buscant
un dissenyador per fer el cartell de la gira europea en vistes. Després d’una
primera trobada de Mick Jagger i
Pasche, quan van tornar a quedar, la cosa no fluïa. La primera idea la va rebutjar
i quan Pasche ja ho donava per perdut, explicava anys després que Jagger li va dir: ‘Estic segur de que pots fer-ho millor, John’. Centenars d’esbossos
després i en una nova reunió, el cantant sembla que va ser més clar, volia ‘una imatge que pogués funcionar per sí sola...
com el logo de la Shell’. En una mena de brainstorming de l’època, Jagger
va posar sobre la taula per a que la veies, una imatge de Kali, la deessa hindú. Que si patatím, que si patatàm, però el cas
és que el dissenyador va rebre l’impacte de la boca oberta de Kali i la seva
llengua disparada. ‘No volen representar
els llavis del cantant, això forma part del mite. El que sí pretenia era manifestar
una simbologia de protesta’ explicava Pasche.
carta
de l’equip Stone
dirigida a Pasche
donant-li instruccions
Un
anys després, l’abril del 1971, es va estrenar. La seva primera aparició va ser
a l’Sticky Fingers, on se’l veu a la
contraportada, a la galeta i a l’insert. Explica que li van pagar 50£ i una
mena de bono de 200£ més. Especifica que va ser el 1976 que les coses es van
començar a posar a lloc al redactar-se un contracte entre ell i l’equip d’advocats
del grup, amb la participació del 10% dels ingressos nets de les vendes del merchandaising on surtis el logo, encara
que no va ser fins el 1982 quan va vendre els drets d’autor que va tocar alguna
cosa amb més cara i ulls. Pasche es parteix el cul recordant que ‘podria viure en un castell si els hagués conservat,
encara que en aquells temps les lleis respecta a les autories, tenien molts
buits’. Portaven ja la directe posada.
L’original,
propietat des del 2008 del V&A Museum,
s’havia d’exposar a finals d’aquest mes al Grande
Halle de la Villette de París en una exposició titulada Revolutions: Records and Rebels 1966-1970.
Hi haurà més ocasions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada