EL TIMO DE L’ESTAMPETA

COMET GAIN – “LETTERS TO ORDINARY OUTSIDERS”

NOU REGISTRE

Aquest és un àlbum ple de nostàlgia i no se n’amaguen. Diuen per quedar bé, que al final, també si pot veure un missatge d’esperança. Son molt educats.

Comet Gain treu el seu dotzè àlbum (sí, dotze). El darrer va ser Fireraisers Forever! que com aquest, els hi va editar Tapete Records. Es diu Letters To Ordinary Outsiders i va sortir la primera setmana d’aquest mes. Son dotze increïbles cançons de pop brillant. En uns dies en que només triomfa el narcisisme i l’hedonisme en una hipocresia que fa vomitar, ells tiren pel dret i sospiren pel  dies que hem deixat enrere.

Els records s’acumulen en elles per posar espelmes per uns temps que van ser millors, quan no estàvem tan exageradament alienats per les tecnologies i tot era força més fàcil. Quan solíem passejar pels nostres carrers sense ensopegar amb gent que t’ha fet fora de casa, sobre les il·lusions que poc importa si es van realitzar o no, sobre els amors i desamors amb els que les papallones campaven al seu aire, sobre els melancòlics de mena carregats d’una esperança que no va resultar, mentre ara tot se’n va a fer punyetes. Segurament és el que necessitem per començar de nou, segurament també en petits nuclis on la pau estigui present en cada petita ànima que l’habiti.

En aquest disc trobem a l’incombustible David ‘Feck’ Christian (veu, guitarra), Ben Phillipson (guitarra), James Hornsey de Clientele (baix), Anne Laure Guillain (teclats), Robin Christian (bateria) i Rachel Evans (veu) amb la contribució de Sean Read (veu, metalls, teclats). El fil conductor de l’àlbum és com una entrevista on Christian va responent a les preguntes que li fan. Obre el disc The Ballad Of The Lives We Led. ‘La cançó reflexa el meu estat d’ànim actual, agredolç, nostàlgic. Lamentablement, encara que se suposa que hem de “viure el present” i mirar endavant, la situació actual no ho permet fer. Quan el món s’ensorra, un tendeix a voler escapar al passat’ diu.

En la mateixa línia podem escoltar aquest Do You Remember ‘The Lites On The Water’ on l’entrevistador fa la intro dient: ‘Tots desapareixem i reapareixem en un altre lloc però la casa queda’ on Christian canta sobre un amic que encara viu a la mateixa casa on va créixer i recorda els temps en que es trobaven per llegir còmics i escoltaven cançons dels Fab Four.  ‘Son èpoques passades, però ara mateix no seria genial tornar a aquells dies on tot era més senzill?’ Ens han ben enredat.

                        

LA LLEGENDA CONTINUA

THE LOFT – “EVERYTHING CHANGES, EVERYTHING STAYS THE SAME”

NOU REGISTRE

N’hi ha que s’aventuren a dir que l’indie-pop està experimentant un retorn. Serà cosa de l’astuta intel·ligència postissa? D’una saturació algorítmica?

D’estranya carrera, una banda que va fer molt pel moviment va ser The Loft. Es va formar el 1980 i el seu single de debut Why Does The Rain, llançat el 1984, va ser un dels primers enregistraments de la mítica Creation Records. 

Després, la darrera nit de de la seva primera gira britànica, va ser també la última. Amb la separació van quedar un parell de singles i unes quantes gravacions de programes de ràdio i directes.

Mai hi va haver àlbum oficial. Fins ara, que gairebé 40 anys després, han decidit treure Everything Changes, Everything Stays The Same i per més mèrit, amb la formació original. Malgrat l’inevitable transformació energètica, el disc manté tota l’essència vital del quartet de Londres. Elegants melodies amb el toc just d’arrogància que Peter Astor no ha abandonat mai, ni en l’etapa posterior amb The Weather Prophets i que s’ha assegurat d’estacar. L’àlbum ha sortir fa un mes via Tapete Records. 

                

VA BÉ TREURE LES PENES

EX-VÖID – “IN LOVE AGAIN”

A LA VISTA

S’apropa una nova entrega d’aquests incansables de les tonades d’amors i desamors d’arrels  noise-pop.

La banda amb seu a Londres Ex-Vöid, liderada per Lan McArdle (Joanna Gruesome, Lanny) i Owen Williams (Joana Gruesome, The Tubs) han anunciat el llançament del seu segon àlbum, In Love Again, continuació de Bigger Than Before (Prefect Records – 2022) que sortirà a mitjans de gener via Tapete Records.

(fot Jody Evans)

Tant McArdle com Williams, capitanejen el grup a les veus, guitarres i composició. Amb ells estan Laurie Foster (baix) i George Rothman (bateria), els quatre plegats des de fa anys en els escenaris anglesos. Pel que expliquen - reafirmat en aquest Swansea, el primer tall compartit - en aquest nou disc, els hi ha vingut de gust inclinar-se cap al costat power-pop per deixar en stand-by el seu passat més accelerat.

La cançó pren el nom de la ciutat de la costa de Gal·les i t’enganxa des de la primera escolta amb les dues veus perfectament compassades i el ganxo de guitarra que rebota per l’habitació omplint-la d’aire càlid. Williams explica que ‘tracta sobre algú que està obsessionat amb tu i que et segueix fins a Gal·les i, malgrat l’amenaça que suposa, descobreixes que li sents llàstima en comptes de por’.

Les lletres del disc tenen una perspectiva una mica auto-biogràfica. Això és degut a que tant McArdle com Williams, mentre creaven el disc, van viure  processos de ruptura. ‘Òbviament, una ruptura super-catastròfica és útil’ diu McArdle. El patiment sempre ha estat una gran font d’inspiració.

           

L’ANTI-HEROI MÉS IL·LUSTRE

NOU REGISTRE

Eric Goulden és un dels que son a la ratlla de la llegenda

Circulant en braços de la new wave britànica, amb Wreckless Eric, inicialment en el poderós segell Stiff Records, o en d’altres bandes no menys interessants, la ratlla cada vegada es veu amb més nitidesa. Acaba de llançar aquesta setmana Leisureland, un brillant àlbum via Tapete Records. Quinze nous escrupolosos temes, que reflecteixen el seu estat d’ànim: renovat i reflexiu.

Per aquelles causalitats de la vida, durant el temps d’allò que és millor oblidar, va estar malalt i és clar, ingressat, li deien que d’allà en sortiria, com es diu a les pel·lícules de gánsters “amb els peus per davant”. A l’àlbum s’observa aquest estat de confusió, de recuperació psicològica i de descoberta.

Hi ha algunes cançons que semblen relacionades entre elles. Llocs imaginats, o no tant. Comenta: ‘Son pobles de costa – Brighton ( ? ) – sales de joc, desocupació. Gent que arriba en massa – això ens sona – que gasta diners, però els que hi viuen, no veuen un duro, sinó que son expulsats d’allà. Acaben a llocs com Brownfield Estate, amagats al supermercat als afores de la ciutat, on els nens juguen en deixalleries cobertes de gespa que filtren gas metà.’ Tot és imaginat. Encara que potser sí que tenen una semblança a la vida real.

NOISE i MELODIA BEN LLIGADES

NOUS REGISTRES

Un dels pocs músics actuals, capaç encara de cridar l’atenció, és Stephen Lawrie.

Ben instal·lat de fa uns quants anys en el seu campament psicotrònic, no deixa de treballar i experimentar per aconseguir autèntiques obres sorprenents. És l’únic membre que manté actiu The Telescopes, en marxa des de 1987. 

Fa tres mesos va treure Experimental Health, via l’enigmàtic segell Weisskalt Records. És un àlbum que demana introspecció. Realitzat per ell sol en una mena de refugi a West Yorkshire, sense guitarres, amb sintetitzadors barats, amb l’ajut de reproductors de 8 pistes, micròfons i altres objectes d’àudio fets malbé recollits del carrer, et provoca un estat de feliç atordiment, com si tot el que estem vivint no existís. 

 

Ara, fa tres setmanes, ha llançat un nou treball, el que fa quinze, aquest amb Tapete Records. Es diu Of Tomorrow i també ha estat realitzat sencer per Lawrie, en l’estudi que te a Shropshire. Aquest tan immediat nou àlbum, denota un major grau de sofisticació. 

Ritmes que t’empaiten en bucle i la veu del propi Lawrie que la utilitza ajustadament, a un ralentí impossible de copiar, reforçant cada un dels set temes que el componen. Dues obres que col·loquen al músic en un lloc destacat de l’experimentació més estimulant i suggestiva.

PETER ASTOR ENS CONVIDA A REFLEXIONAR

NOU REGISTRE

Una de les patums musiqueres angleses, és aquest discret professor de música de la Universitat de Westminster.

Va co-liderar dues bandes mítiques de la darrera incisiva escena britànica, The Loft i The Weather Prophets. Participa en altres projectes musicals i te el seu propi segell, Faux Lux, amb Ian Button. Explica Peter Astor: ‘He fet 11 àlbums de material nou des de 1987. Ara me n’adono que tot el que alguna vegada havia pensat que importava, està explicat en ells. Han passat gairebé 5 anys des del meu darrer treball amb noves cançons. En aquests últims anys, més que abans, ha hagut molt de temps per pensar i reflexionar. Com tot àlbum, Time On Earth és un intent per donar sentit a la vida fent coses al respecte’.

(fot Elena Ferreras)

En el disc, hi ha cançons de temàtiques que conviden, si es vol, a barrinar una mica: dedicades a pèrdues, al pas del temps, contemplatives. El nou disc l’ha confeccionat amb uns quants amics, el guitarrista Neil Scott (Everything But The Girl, Denim), el baixista Andy Lewis (Spearmint, Paul Weller) i el mateix Ian Button a la bateria (Wreckless Eric, Death In Vegas). El va enregistrar a Famous Times Studio amb Sean Read i ha sortit via Tapete Records.

Posades a reflexionar, fem-ho també sobre el dia d’avui, oficialment festiu, que commemora massacres, fatxenderia i estupidesa humana

THE CATENARY WIRES

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Fa unes setmanes que va sortir el segon disc del duet format per Rob Pursey i Amelia Fletcher (Talulah Gosh, Heavenly, Tender Trap) via Tapete Records, enregistrat induït per tot l’esperit afable de que van ser capaços.

Van crear The Catenary Wires el 2014 per deixar anar el costat més punxat i purista del vessant pop que els posseeix des que van veure la llum i amb aquest segon, ho han clavat. Per produir el fet, res millor que el comptat de Kent on viuen i fer participar a Fay Hallam o a Nick i Clare Sermon, veïns seus, i copsar així tota la sonoritat del lloc sense manies ni pretensions de cap mena. Els entesos els situen en algun punt entre els duets Nancy Sinatra/Lee Hazelwood i Courtney Barnett/Kurt Vile i afortunadament ho vam poder comprovar fa tres anys en el Minifestival. Estan donant concerts, però de moment passen de llarg. 

THE PROPER ORNAMENTS, LONDON EYES

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Els anglesos The Proper Ornaments, mantenen integra la seva entitat, patrimoni indissoluble de la millor historia del pop. Fet rollo lo-fi, els 10 temes que componen el disc 6 Lenins, editat de la mà de l’independent d’Hamburg Tapete Records, conserva el millor del pot petit. O sigui, James Hoare i Max Oscarnold, encara mantenen la química.