COMET GAIN – “LETTERS TO ORDINARY OUTSIDERS”
NOU REGISTRE
Aquest és un àlbum ple de nostàlgia i no se n’amaguen.
Diuen per quedar bé, que al final, també si pot veure un missatge d’esperança. Son
molt educats.
Comet Gain treu el seu dotzè àlbum (sí, dotze). El darrer
va ser Fireraisers Forever! que com
aquest, els hi va editar Tapete Records.
Es diu Letters To Ordinary Outsiders
i va sortir la primera setmana d’aquest mes. Son dotze increïbles cançons de
pop brillant. En uns dies en que només triomfa el narcisisme i l’hedonisme en
una hipocresia que fa vomitar, ells tiren pel dret i sospiren pel dies que hem deixat enrere.
Els records s’acumulen en
elles per posar espelmes per uns temps que van ser millors, quan no estàvem tan
exageradament alienats per les tecnologies i tot era força més fàcil. Quan solíem
passejar pels nostres carrers sense ensopegar amb gent que t’ha fet fora de
casa, sobre les il·lusions que poc importa si es van realitzar o no, sobre els
amors i desamors amb els que les papallones campaven al seu aire, sobre els
melancòlics de mena carregats d’una esperança que no va resultar, mentre ara
tot se’n va a fer punyetes. Segurament és el que necessitem per començar de nou,
segurament també en petits nuclis on la pau estigui present en cada petita
ànima que l’habiti.
En aquest disc trobem a l’incombustible
David ‘Feck’ Christian (veu,
guitarra), Ben Phillipson
(guitarra), James Hornsey de Clientele (baix), Anne Laure Guillain (teclats), Robin
Christian (bateria) i Rachel Evans
(veu) amb la contribució de Sean Read
(veu, metalls, teclats). El fil conductor de l’àlbum és com una entrevista on Christian va responent a les preguntes
que li fan. Obre el disc The Ballad Of
The Lives We Led. ‘La cançó reflexa
el meu estat d’ànim actual, agredolç, nostàlgic. Lamentablement, encara que se
suposa que hem de “viure el present” i mirar endavant, la situació actual no ho
permet fer. Quan el món s’ensorra, un tendeix a voler escapar al passat’
diu.
En la mateixa línia podem escoltar aquest Do You Remember ‘The Lites On The Water’ on l’entrevistador fa la intro dient: ‘Tots desapareixem i reapareixem en un altre lloc però la casa queda’ on Christian canta sobre un amic que encara viu a la mateixa casa on va créixer i recorda els temps en que es trobaven per llegir còmics i escoltaven cançons dels Fab Four. ‘Son èpoques passades, però ara mateix no seria genial tornar a aquells dies on tot era més senzill?’ Ens han ben enredat.
