I a punt d’acabar el festival petit, farem
figurar quatre coses que continuen sovintejant.
La primera, que és l’única ocasió de
veure algunes bandes en aquell moment de la seva carrera en que es troben en
ple rendiment. Cas de Jeff The
Brotherhood.
Una segona, és la de veure el nivell actual
del pop des del punt de vista de les companyies. I aquest és, de que ens
trobem en punt mort. És el cas d’uns Veronica
Falls.
La tercera, seria la manca de criteri que
demostra l’entrega incondicional d'una part del públic. Cas de Still Corners.
Per acabar, la capacitat d’adaptació a les
circumstàncies d’aquest mateix públic, tot i haver de dir que el treball de
l’organització és força impecable. És el cas de programar concerts en sales on,
vulguis o no, has de seure en una platea o, pitjor encara, en una llotja. Cas
de l’Aliança del Poblenou.
Dels concerts a l’Auditori no cal fer cap
comentari (a aquest pas, acabarem anant al Liceu i amb vestit llarg).
Ambient Apolo durant l’actuació de Jeff The
Broterhood
