MICK JAGGER ESTÀ EMPIOCAT

INDEFINIT

Amb aquesta cara m’he quedat – com la que posava la Faithfull a Lucifer Rising – quan llegeixo que els Stones han hagut de suspendre la gira per Amèrica del Nord degut a que Mick Jagger no es troba bé. 

Els metges li han recomanat que es cuidi i que no surti de gira en aquests moments ni en el seu estat, tot i que esperen que es recuperi totalment per així poder atendre els seus compromisos. Jagger, dirigit als seus seguidors, ha penjat a twitter: ‘Odio decepcionar-vos d’aquesta manera’. Esperem que només sigui un cop d’aire, encara que a certes edats, 75, ja se sap que un simple refredat te mal arreglo.

AGNÈS VARDA

TRASPÀS

Agnès Varda, pionera del Cinéma Vérité ha mort avui a París amb 90 anys. De jove va començar fent fotografia, però ben aviat es va passar al cinema, on va fer una carrera vertiginosa. 

El salt a la fama, si és que en el seu cas es pot dir així, el va fer amb aquest mitjà, sempre tractant temes socialment compromesos, amb documentals com Loin du Vietnam (1967) o Black Panthers (1968) i a partir de llargmetratges com Cléo de 5 à 7 (1962) Lions Love (1969) on apareixia la super-star de Warhol, Viva, L’une chante, l’autre pas (1977) o la immensa Sans toit ni loi (1985) amb la que va guanyar el Lleó d’Or a Venècia. 

amb Sandrine Bonnaire durant el rodatge de Sans toit ni loi

Els darrers anys seguia en actiu, amb incursions en el mon de l’art, però potser el fer-se gran i convertir-se en una senyora velleta i encantadora, mimada per tots els mitjans inclosos els més conservadors, donava una imatge una pèl desconcertant.

ELS ZOMBIS D'EN JARMUSCH

CINEMA

M’arriba la noticia de la vesprada. La que és la nova pel·lícula de Jim Jarmusch, The Dead Don’t Die, va de zombis i entre el munt d’actors i actrius que hi surten hi ha gent com Iggy Pop, Tom Waits, Chloë Sevigny, Tilda Swinton, Adam Driver, Steve Buscemi o Bill Murray que ha dit al respecte, que és el guió més divertit que l’autor de Coffee and Cigarettes o Down by Law ha escrit. S’estrenarà aquest Cannes que s’apropa.

el director jugant amb Adam Driver

THE JASMINE MINKS, NOUS TEMES

NOVETAT DISCOGRÀFICA EN 7”

TRACK LIST

1) Step by Step
2) Gravity

Malgrat algunes aparicions esporàdiques, els Jasmine Minks no s’han deixat veure tot el que hauríem volgut. Ara hi ha posat remei editant un 7” que ha vist la llum via Turntable Friend Records en vinil de color. Mantenen gairebé la formació inicial, Jim Shepherd, Martin Keena, Walter “Wattie” Duncan, Tom Reid i l’ex-teclista dels Television Personalities, Dave Musker. 

Es van fundar a Aberdeen el 1983 i van ser de les primeres bandes de l’escuderia Creation Records. El que no sabia jo era que els Manic Street Preachers van escollir-se el nom a partir del seu disc de debut One Two Three Four Five Six Seven, All Good Preachers Go To Heaven (1984). No t’acostaràs sin saber una cosa más.

PETER PERRETT, LADIES AND GENTLEMANS

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Fa un parell d’anys ens va deixar amb el caramel a la boca amb aquell increïble How The West Was Won i ara ens fa saber que aviat podrem assaborir-ne un de nou. El músic i compositor ex-Only Ones, ens diu que el proper juny llançarà, de nou via Domino Records, el seu segon àlbum de la renovada etapa, que es dirà Humanworld i compta amb els seu fills Jamie i Peter Jr a la guitarra i al baix, el bateria Jake Woodward, Lauren Moon als teclats i Jenny Maxwell a la viola i teclats 

El propi Perrett comenta que ‘aquest disc te més pressa i las cançons son més concises’. El que tu vulguis, mestre. Per anar fent boca aquest I Want Your Dreams.

LLIBRE DE BLIXA BARGELD

LLIBRES

'Yo ya me había hecho bastantes anàlisis, los resultados no indicaban nada fuera de lo normal. Mi idea original era ir a París a recoger un premio al “trabajo de toda una vida”, y de allí a Reims – echar un vistazo a la catedral – y hasta Luxemburgo, donde empieza la gira.'

Així comença el llibre recentment editat aquí per Hurtado & Ortega Editores, Europa Una letanía, de Blixa Bargeld. Aquests dies ha estat entre nosaltres per la seva participació en el programa del Kosmopolis al CCCB. El llibre el va escriure durant la gira d’Einstürzende Neubauten de 2008, es llegeix com un diari, gairebé d’una tirada, de tornada de tot: 

Estoy convencido de que un u otro mentecato nos volverá a soltar la preguntita de marras: “¿Cómo os llamáis? ¿Qué tipo de música hacéis?Hemos acordado las respuestas: “Boy / Pop.”

ÀLBUM FAMILIAR

AGRAÏDES

La gent que viu, de moment, en el que es coneix com els Tres Turons a Horta/Guinardó ja s’ho veu a venir, però de tan a prop, que ja han fet tard, també. Un grup de veïnes han creat una plataforma, per intentar protegir-se i veure que en poden salvar. Som davant d’un nou ‘barricidi’.

Riuades de guiris inunden a tota hora els carrers dels voltant de les esplanades on eren els bunkers, es fan selfies, criden, munten pícnics, s’hi pixen i el que els hi ve de gust. Mai els hi estarem prou agraïdes davant de tota la riquesa que ens aporten. 

JAPÓ 80's

JAPANESE CITY POP

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Hi va haver un temps en que Las Vegas podia ser considerada la meca del pop, entès com el súmmum de l’enlluernament i el diner fàcil. A passet de formiga però implacable, la ciutat de Tokio l’ha fet a un costat i s’ha obert pas com a centre indiscutible de la cultura pop més potinejada. En aquest afany de consum, no paren de treure compilacions de tot tipus relacionades amb la música que van estar fent els seus feliços vuitanta i noranta i que mai va arribar a fer masses kilòmetres més enllà del famós Mont Fuji. És el conegut com a City Pop, o la banda sonora de la nit japonesa dels 80.

Pacific Breeze: Japanese City Pop, AOR & Boogie 1976 – 1986 és la nova col·lecció, aquesta compilada per Andy Cabic, Zach Cowie i Mark ‘Frosty’ McNeillun que recull tota una sèrie de temes de pop suau, sedós, alguna cosa més atrevida i tot el contrari. Ja no caldrà buscar entre milions de discos que en el seu moment van ser casi per fer bonic, si ens conformem amb aquest tast i altres que ja han sigut editats amb altres etiquetes.

Hi ha noms com Hiroshi Sato, Taeko Ohnuki, Minako Yoshida o Hitomi Tohyama, que com a mínim ens servirà per fer un bon exercici de memòria. Crec que va ser Michael K. Bourdaghs que va descriure aquest tipus de música en el seu llibre Sayonara Amerika, Sayonara Nippon (2012), dient que va anar ‘desconstruint la línia entre la imitació i l’autenticitat’. Per primera vegada fora del Japó, Light In The Attic la llançarà a partir del 3 de maig. Un dels formats en vinil, a més, inclou una tovallola de platja. 

Hitomi “Penny” Tohyama

MICHAEL ROTHER, NOU BOX SET

REEDICIÓ DISCOGRÀFICA

Fa uns dies ha sortit editat per a les més necessitades de bon saber i per a les que no ens cansem de sentir-lo, Solo, via Grönland Records, en el format que es coneix com a box set, recopilant un trosset de la important i extensa obra de Michael Rother (Neu! / Harmonia). 

Inclou els quatre primers àlbums en solitari, Flammende Herzen (1977), Sterntaler (1978), Katzenmusik (1979) i Fernwärme (1982) a demés de les bandes sonores de Houston, una producció alemanya del 2012 i Die Räuber, film luxemburguès del 2015 així com algunes remescles i enregistraments en viu en l’edició en vinil, que n’inclou dues que va fer per a Around Te Lake de Paul Weller i per a All Your Love Is Gone de Boxed In, així com dues versions en viu de Groove 139 i Drone Schlager amb la formació Hallogallo 2010 format amb Steve Shelley (Sonic Youth) i Aaron Mullan (Talls Firs). 

LOST TAPES, NOU GÈNERE

GUEST ARTIST

Pau Roca (La Habitación Roja) i RJ Sinclair (Tokio Sex Destruction), per a satisfer a les més cobdicioses i com aquell que no vol la cosa, van publicant petites gemes pop. En edicions limitades han editat en diferents formats The Bill, un EP en vinil de 7” via Kocliko Records (EU) i en cassette via Shiny Happy Records (Asia) a part de la digital. En una elegant portada i vídeo obra d’Adrià Martínez Roda, el retrobament no podia ser millor.

ÀLBUM FAMILIAR

ANTIDEPRESSIUS

Mentre espero a l’Elisenda no puc fer altre cosa que fumar i donar-hi voltes. Ja miro de no molestar a ningú amb el fum, però és que ara diuen que el dels cotxes mata també a no se quanta gent al cap de l’any. Com si només fossin els cotxes. I el tabac, i el menjar carn, i el beure massa, per no dir si ets de les que no camina, o de les que no tiren la bossa de plàstic en el contenidor que toca, llavors ja morirem totes!

Tot és culpa nostre. I després també es queixen de que som un dels països que més antidepressius prenem. Quins paios, tu!

EARACHE S'INCORPOREN

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Earache son de Canberra i Melbourne, es diuen Gemma Nourse i David Fenderson, l’octubre de l’any passat van treure el cassette Voices b/w Parasite i aquest febrer s’han llençat a la piscina amb aquest Last, el debut de vuit talls editat en 12” via Lackluster Records i Blackwire Records, les dues cases de per allà. Saben crear atmosferes slowcore, melodies fosques a vegades a vessar de reverberació a vegades tot el contrari, però tant en uns casos com en els altres, acollits per nebuloses amb cara i ulls. Deixem-nos mirar.

KOSMOPOLIS 2019

X FESTA DE LA LITERATURA AMPLIFICADA

CCCB – BARCELONA

del 20 al 24 de març

RELACIONATS

En el marc de la nova edició del Kosmópolis, hi haurà molta paraula, segurament massa. Som en el moment de la història d'aquest món, en què més es parla per a ni dir gran cosa, ni per a què serveixi de res. Per això de totes les activitats programades de pago, tan sols una, la de dissabte al vespre del music Blixa Bargeld, té totes les entrades anticipades exhaurides. El vocalista d’Einstürzende Neubauten i activista musical berlinès, presentarà una de les seves performances a partir dels sons que explorarà amb la veu i amb el que tingui  a mà.

A part d’ell, hi ha un grapat de trobades d’escriptors, filòsofs, pensadors i contertulians que participaran en les xerrades programades de literatura, física quàntica o feminisme. En la varietat rau l’èxit

fot. Viktor Richardsson

LINA DO BARDI ERA DE LES QUE DIBUIXAVA

FUNDACIO MIRÓ – BARCELONA

fins el 26 de maig

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

La tecnocràcia és una potent arma de doble fil. En nom d’una mal entesa evolució, estem perdent la capacitat creativa manual i l’aptitud sobre el més bàsic, la simplicitat i la complicitat respecte l’obra. Afortunadament, les modes en aquest cas bufen a favor i el DIY continua estant ben vist.

Aquests dies es pot veure i gaudir d’una petita mostra de la manera de treballar de l’arquitecte italo-brasilera Lina Do Bardi, a la Miró de Barcelona.

El text a la pàgina del museu hi diu: “Davant la pèrdua de protagonisme de l'habilitat en el dibuix a mà en les arts en general i en la pràctica arquitectònica en particular, els dibuixos de Lina Bo Bardi continuen essent una constatació sempre refrescant de la importància i el valor permanents del pensament lliure i autèntic i de les mans destres i educades.”

CAMPI QUI PUGUI!

PER APRETAR A CÒRRER

Al final sembla seriosa l’amenaça d’una segona part de Bohemian Rhapsody. No tenint-ne prou amb la primera, haurem de patir el tsunami d’una nova entrega del serial. Segons fonts que no han volgut ser reconegudes, els rumors  d'una segona part del biopic sobre Freddie Mercury agafen cada vegada més força al no estar, tot Déu que hi ha participat, prou satisfet amb els 1.000 milions de dòlars recaptats. És que m’ho temia.

ESNOBISME INDIE

DINÀMIQUES DE MASSES

No ho vull arxivar a la carpeta de decepcions, respecto en excés la música com per pensar d’una manera desmesuradament simple que al darrera de tot això no hi ha una bona intenció i que l’esdeveniment programat no és més que fruit de la ignorància.

Vivim uns temps que a nivell social estan sent molt complicats, amb la perspectiva real de que la diferencia entre els que tenen molt i els que tenen molt poc augmenta vertiginosament, temps en que a nivell mediambiental es requereix un cert compromís, molt especialment al Mediterrani, temps en que es requereix una certa sensibilitat en temes com la massificació turística.

Commemorar no sé quants anys del Bowlie Weekender, el festival que va arrencar a Sussex - i es va reconvertir en l’ATP - fent un creuer del 8 al 12 d’agost amb sortida i tornada des de Barcelona, arribant fins a Càller, en italià Cagliari, és la meravellosa idea que han tingut els Belle & Sebastian, organitzadors d’aquell primer esdeveniment. Em qüestiono com és que no se’ls ha acudit una altre forma de celebrar-ho, no tan capritxosa. La web, solament en anglès i els imports en moneda britànica, partir de 1000£ cap amunt. Encara sort, no anuncien paella i sangria gratis. Que facin el que vulguin, però sensibilitat: 0,00

SARA ROMWEBER ENS DIU ADÉU AMB LA MÀ

TRASPÀS

Totes sabem que en el pot petit hi ha la bona confitura, per això res seria el mateix ni res tindria sentit sense aquelles bandes que tot i no ser reconegudes pel gruix del poble, son en aquest pot petit. Per això lamentem especialment les baixes de membres que en formen part.

Demà farà una setmana del traspàs de Sara Romweber, la bateria de Let’s Active que el 1981 amb 17 anys es va ajuntar amb Mitch Easter i Faye Hunter – que es va suïcidar el 2013 amb 59 – per crear el grup i es va convertir en activista de la música, editant de la mà de I.R.S.Records discos com Cypress (1984) amb el que ràpidament van fer-se un lloc entre les bandes alternatives d’aquella dècada. Tenia 55 anys.

PARSON RED HEADS S’ATUREN A LLEIDA

THE PARSON RED HEADS +  KACY & CLAYTON 

CAFÈ DEL TEATRE – LLEIDA

08 – 03 – 2019

DIRECTE

Es van aturar també a València, i a Lleida ho van fer en el cabàs del MUD, la tanda de concerts que converteixen per quatre dies a la ciutat de l’oest del país en ciutat visible – i audible – per a alguns melòmans, i aquest divendres a fe de Déu que va brillar per damunt de tota boira.

Passava gairebé un quart de les nou del vespre que pujaven a l’escenari del Cafè del Teatre ubicat a l’antic escorxador municipal, els joves Kacy & Clayton, cosins i residents al Canadà, per demostrar perquè estan sent venerats a mig món. Practiquen un exquisit i brillant folk de influència 100% britànic sense perdre de vista les seves arrels nord-americanes, i presentaven el seu darrer treball, The Siren’s Song (New West Record - 2017) que ha estat produït per Jeff Tweedy.

A la segona part, el llistó no es va moure de lloc. La psicodèlia-folk dels Parson Red Heads va omplir tots i cadascun dels racons del cafè amb les seves cançons lluents, perfectament perfilades per dues guitarres i una base rítmica comandada per Brette Marie Way. L’esperit dels Byrds va sobrevolar per tota la sala de la mà dels temes del seu darrer àlbum Blurred Harmony (Fluff And Gravy Records/You Are The Cosmos – 2017) i el bon grapat d’espectaculars singles de que poden presumir, molts d’ells editats en el brillant recopilatori In A Hazy Dream: Retrospective (2004-2014) (You Are The Cosmos – 2015).

 

SEGUINT THE DREAM SYNDICATE

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Pas mal. Aquest Black Light manté el llistó alt. Dream Syndicate, un dels eslavons contemporanis que han ajudat a fer el trajecte sense prendre mal, fan saber que volen continuar sent-ho. És l’avançament de These Times, el seu nou disc que sortirà a primers de maig via Anti-Records i que ha sigut enregistrat a Montrose Studios on es veu que es troben a gust. Des d’aquell inoblidable The Days Of Wine And Roses (Ruby Records - 1982) que no hem deixat de seguir tots els senyals.

fot. Linda Pitmon

SHE SIR, GRAVETAT ZERO

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Ways A Season, el nou llançament de la banda d’Austin, i que serà en format EP, anuncia un retorn als orígens, amb les melòdiques guitarres lleugerament desdoblades, teclats propensos a dur-nos cap a profunds precipicis i veus que ens xiuxiuegen mentre ens enfonsem com en el sofà de casa. Ho farà a mitjans de març via Austin Townhall Records i l’avançament en format Torment Operator, m’ha fet apretar el replay no sé quantes vegades.