PER A TOTS ELS GUSTOS

CURIOSITATS

Circulant per la ciutat, em va cridar l’atenció un cartell que hi havia enganxat en un dels pocs pirulís de publicitat que queden. Era de la discoteca, perdó, del club Pacha, mític apel·latiu del mon del bailoteo. Hi deia Barcelona Off Week i en ell s’incloïa un llistat inacabable i difícil de llegir tan per la quantitat de nomenats, com per la mida de la lletra o per entendre on s’acaba un nom i comença l’altre.

Vaig entendre però, que si mai em torno a quedar a l’atur, sempre puc acabar posant música. 

Francesca Lombardo, una de les participants

COM UN MAL SON

MENCIONS APART

No fa cap gràcia. Coincideix l’inici de l’Eurocopa de futbol i el de la campanya de les eleccions espanyoles. Les coses sempre poden anar a pitjor. Aquests dies, veure un servei de noticies per la televisió pot ser de tirar-se per la finestra.

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO

BLONDE REDHEAD – Dripping

Dirigit per: Eric Wareheim

BARRAGÁN

2014 – ASA WA KURU RECORDS (Blonde Redhead)

facebook.com/blonderedheadofficial

FOTOS DE LA PRIMAVERA

ÀLBUM FAMILIAR

ERA EL MILLOR

ICONES

Dylan va escriure ahir a la seva pàgina oficial de internet que era el més valent, el més amable i el millor home sobre la terra. Obama també va dir que era el més gran i que va sacsejar el món i gràcies a això el món és millor, i de retruc tots som millors. Vinga! Son algunes paraules de les que se li han dedicat a Muhammad Ali després de la seva mort aquest divendres.

Sempre he pensat que morir-se és una de les coses més avorrides que podem fer. Si a sobre es fa servir el manual de frases boniques, es gratuït i de llepaculs. Per què no t’ho diuen en vida?

I que consti que adoro a Bob Dylan i a Muhammad Ali. No cal dir-ho. De l’Obama no opinaré per no ferir sensibilitats.

DESMEMORIATS

PER AQUESTS MONS DE 10

PIXIE GELDOF

QUESTIONS COL·LATERALS

Una de les actuals starlettes angleses fa saber que no ha abandonat gens ni mica el món de la música. I per demostrar que no va de broma, avança un parell de temes del que serà el seu debut en solitari previst en forma d’àlbum per aquest setembre amb el nom de I’m Yours.

La filla de Bob Geldof i Paula Yates, de 25 anys, és cert que va fer els seus primers passos, en la música, ara fa quatre anys amb una banda de nom Violet que més o menys liderava, i amb la que va arribar a treure un single, però ara desitja encetar un camí on poder mostrar una faceta més intima, diu. 

Editarà Stranger Records. Té el seu punt. Dels dos, aquest és el que més m’ha agradat...

QUADROPHENIA 2

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

S’ha anunciat l’inici del rodatge de la seqüela de Quadrophenia (1979) que preveuen estrenar l’estiu de l’any que ve. Es dirà To Be Someone i estarà basada en la novel·la del mateix nom escrita per Peter Meadows inspirada en Jimmy (Phil Daniels) i Monkey (Toyah Willcox) que es reinterpretaran explicant com els hi han anat les coses des d’aquells gloriosos dies.

Mira que soc una total incondicional del disc i de la pel·lícula, però allò de ‘qui la copia, la caga’ (és el que he trobat com l’equivalent al ‘nunca segundas partes fueron buenas’) em pesa, poques vegades la saviesa popular la caga precisament.

MOURN

MOURN - HA HA HE

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Demà surt el disc de la veritat d’aquestes punks de Barcelona. El segon sempre és aquell que mostra si les coses van pel bon camí o resulta que el camí no era més que un miratge. Estem acostumades a que a partir del segon, no es superi el llistó de les contractacions en festes majors i amb el tercer ja vas a parar directament als programes de tarda de la TV3.

No m’he de deixar portar pel pànic abans d’hora. Els avançaments prometen.

KEITH EMERSON TRIBUTE CONCERT

GUEST ARTIST

Aquest dissabte hi va haver l’obligat concert d’homenatge al músic desaparegut a causa del tret al cap que es va fuma el passat 10 de març.

Too late.

Emerson amb la seva dona danesa Elinor

WILLIAM S. BURROUGHS

RELACIONATS

Material. Naked Lunch de William S. Burroughs tindrà el seu disc. Amb el titol de Let Me Hang You, constarà de tretze temes que combinaran música i les paraules recitades del mateix... escriptor.

La cosa va començar fa uns vint anys, quan li van demanar d’enregistrar alguns dels seus fragments favorits en audio. Hal Willner i James Grauerholz van ser els encarregats de produir les sessions amb uns quants músics com Bill Frisell i Wayne Horvitz i, l’any passat, Willner es va atrevir a reenganxar l’assumpte amb l’ajut del músic King Khan qui, a la seva vegada, va avisar al també music i compositor M Lamar i a la banda australiana The Frowning Clouds, especialitzada en sixties-garage-punk-sound. Ràpida i inevitablement va anar agafant color.

Hi ha treballs que t’emocionen només d’imaginar-te el procés. Si els condiments son els apropiats, el resultat no permet dubtes.

La  sortida, prevista pel 15 de juliol en formats vinil (clap, clap, clap), CD i digital, via Khannibalism.