dissabte, 30 de juny del 2012

CASA USHER

CD Drome que tanca, Casa Usher que s’estan repensant massa si reobren o es traslladen o “que si, que si i serà que no”, en Matias, alies Edison’s, que es vol jubilar (diu que en té 67) i que l’home en tot el seu dret en demana una pasta. Tot plegat farà que a poc a poc, la ciutat es vagi quedant sense les seves botigues de discos més clàssiques i autèntiques. Les de la gent que de veritat estima el vinil.

Uns per no perdre la camisa, els altres perquè se’n van i els que queden no saben què fer, l’altre cansat de la vida darrera el mostrador...quin panorama.

Carrer Pujades - 29 de juny (12 del migdia)

divendres, 29 de juny del 2012

POPARB / FARADAY - 2012

Dos festivals alhora. Dues bandes que toquen en un i l’altre. Tot d’aquí o també d’allà. Mar i muntanya.

Dues maneres de passar el cap de setmana.


dimarts, 26 de juny del 2012

OLE HOYER – SCANDINAVIAN FILM THEMES / 1970 (EMI)

De ben jove tocava ja amb la seva pròpia orquestra pels restaurants més sofisticats de Copenhaguen, per aquella ciutat a punt de convertir-se en nucli jazzístic i d’emancipament popular pel que va brillar especialment. Actiu fins el moll de l’os, va participar en infinitat d’esdeveniments, com arranjador i director, i també al capdavant de diverses companyies discogràfiques. Als seixanta es va esplaiar posant la banda sonora d’un gran nombre de pel·lícules, especialment daneses, on flueixen els trets característics de l’època.




1967
(ClassicCopenhagen – Getty Images)

diumenge, 24 de juny del 2012

JULIA HOLTER

SIDECAR – BARCELONA
22 – 06 – 2012

Per veure-la de nou tornaria a passar per la desagradable estona que em va suposar baixar i creuar unes totalment desconegudes Rambles i plaça Reial. Flanquejada per un bateria i un cel·lista, que a la vegada li donaven acompanyament vocal, va desplegar tot l’art musical que aglutina aquesta noia de Los Angeles per oferir-nos un concert brillant com la seva camisa de lluentons. In The Same Room, Marienbad, Four Gardens, Our Sorrows o Moni Mon Ami son alguns dels temes seleccionats del nou disc que va interpretar al llarg de l’hora que va ser a l’entarimat del petit local del centre de la ciutat.

Per fi una proposta amb capacitat d’excitar-me les neurones.

dilluns, 18 de juny del 2012

ESFONDRAMENT

Llegeixo les queixes del Gendrau pel tancament de les revistes Sons de la Mediterrània i Jaç amb una pregunta que llença al buit (mai millor emprat): "¿Sabran les nostres institucions no malbaratar els somnis d’una generació que busca noves fronteres, ajustant per no malgastar i creant sinergies per garantir unes expectatives de progrés per a les empreses culturals i els mitjans de comunicació, que són absolutament estratègiques, en lloc de practicar la política de l'stand by o de l’atracament amb retallada?". 

Mare de Déu! Quina xerrameca.
Em sorprèn el llargues que son algunes persones. S’ha acabat les subvencions i s’han acabat les revistes. Per dir això, la gràcia que li posa.

(portada amb un optimista negre del darrer numero del vaixell insígnia de la colla)

dijous, 14 de juny del 2012

ELS CAPS DE CARTELL

Hi ha grups que s’han professionalitzat més encara: son els caps de cartell.  

M’he fixat que hi ha bandes que es dediquen a això: a ser caps de cartell dels diferents festivals que hi ha pel món i més o menys astutament cada dos anys, passen per la teva ciutat, o a prop, en un dels festivals que s’hi celebren.

Per a alguns molt, per a uns altres no res. Així son els caps de cartell.

( ? )
Foto / Kristy Sparow - Redferns

SONAR 2012

FORT IMPACTE A LA CIUTAT

Les "excel·lents expectatives" que segons el codirector Ricard Robles hi ha aquest any sobre el festival ja es reflecteixen a l'ocupació hotelera, que voreja el 90%, i en els apartaments turístics, que estan al 100%.

Segons dades del 2009, el Sónar va generar a Barcelona un impacte econòmic de 52 milions d'euros, per la qual cosa s'espera que la xifra d'aquesta edició sigui "semblant o superior".


Sense comentaris.


dimarts, 12 de juny del 2012

BOB WELCH

M’assabento que s’ha suïcidat. La banda amb qui va assolir l’accés al firmament pop va ser la Fleetwood Mac de Future Games, Bare Trees, Penguin, Mystery To Me i Heroes Are Hard To Find, tots àlbums del calibre hipersònic. Tenia 65 anys.

Bob Welch amb Stevie Nicks

dijous, 7 de juny del 2012

1er. BANKIA FESTIVAL ALTERNATIU

Dimarts passat es va organitzar el primer festival alternatiu en un local privat d’aquesta popular i generosa entitat, amb la intenció de promocionar aquest tipus d’actes, paral·lels a altres organitzats amb suport institucional.

La finalitat és demostrar que la vida és un continu xou.

dimarts, 5 de juny del 2012

SHARON VAN ETTEN

Adoro aquesta noia. Jo ja no hi era. Diuen que la cantant, que dissabte tocava a l’escenari gran, va dir que aquell era el lloc més lleig de tots els llocs on havia tocat. La gent, ràpidament, es va posar a criticar-la i un tal Nando Cruz, suposat periodista, la titlla fins i tot de borde
Suposant que ho digues, que l’espai del Fòrum te un aspecte apocalíptic i horripilant, que no és pas veritat?

Personalment, no la conec ni a ella ni al suposat periodista. Però puc deduir dues coses. La primera és que ella és sincera, el Fòrum és extremadament lleig i fa molta pudor. I la segona, que el suposat periodista, o que necessita ulleres (si no les porta) o que té por de que Gaby “Franco” Ruiz li retiri l’acreditació. 

Absolutament increïble on estem arribant.

Sharon Van Etten a l’escenari amb nom de cervesa aquest dissabte passat 
(foto Cory Smith)

PRIMAVERA SOUND 2012 ( 7 )

En general, l’edició que donen per finalitzada, la considero normal a la baixa. Li dono un aprovat ben justet. Penso que, com qualsevol altre festival que la seva finalitat passi, potser no des dels seus orígens, però sí que n’ha anat derivant a poc a poc, passi com dic per la prioritat, legitima és clar, de que abans que altre cosa és un negoci, entra inevitablement en la baixada de qualitat i d’expectatives lògiques, com ho ha fet. El discurs gens crític que utilitzen i l’autobombo permanent n’és la prova. Per acabar-ho d’adobar, la patètica polèmica, amb intervenció inclosa de membres de l’excel·lentíssim ajuntament, generada per dues persones, que s’imaginen posseïdores de la veritat i que tant l'una com l’altre, considerant-se salvadores d’alguna cosa, només han fet que confirmar que el vaixell ja fa aigües. Així doncs, previsible i res fora del normal.

Sempre ens quedarà el Primavera Club, per sort ja en ple hivern. 

Més coses :
La “recuperació” de l’euro, ni que sigui per pagar les begudes als bars.
Això va bé.

Els stands amb les cubetes de discos.
Això és bo i molt sà.
  
Que cada vegada hi hagi més gent de la segona edat, llàstima que la majoria siguin guiris.
 Això, ni és bo ni és dolent. Hauria de ser normal.

La desagradable proliferació d’aquests mateixos guiris, masses d’ells amb excés d’alcohol a la sang. Sobre això no cal dir res.

En conseqüència, o ni això, el castellà com a primera llengua, seguida de molt a prop de l’anglès i de molt lluny del català. Sobre això ja estem acostumats.

Els mini-shorts com a peça estrella entre nosaltres.
Això és bo per moltes coses.

 
L’escenari ATP sens dubte com el millor en programació, ubicació i aire no pudorós.
Això és imprescindible.

diumenge, 3 de juny del 2012

PRIMAVERA SOUND 2012 ( 6 )

Dissabte 02

Una fresca i sincera Sharon Van Etten, un per part meva incomprès Jeff Mangum, uns Real State sonant més China Crisis que mai, una inesperada i sorprenent Buffy Saint-Marie, uns infalibles The Olivia Tremor Control, interessant  final.

 (Ken Stringfellow i Mike Mills per l’esplanada del Fòrum)

dissabte, 2 de juny del 2012

PRIMAVERA SOUND 2012 ( 5 )

Divendres 01

El que segurament recordaré d'avui serà aquest September GirlBig Star's Third amb Norman Blake, Jeff Tweedy, Ira Kaplan i Georgia Habley, Mike Mills, Sharon Van Etten, Django Haskings, Joan Auer i Ken Stringfellow o Jody Stephens , el trosset que queda de la banda, entre molts altres, a l’escenari de l’Auditori.


 

divendres, 1 de juny del 2012

PRIMAVERA SOUND 2012 ( 4 )

Dijous 31


Archers Of Loaf a l’escenari Ray-Ban fent-me suar la cansalada. Unes hores abans que Mudhoney em fes passar el fred amb un corrosiuTouch Me I’m Sick a l'ATP.

ART POP

Instal·lació a l’aire lliure - Vallvidrera
Dates inici i finalització indeterminades.

(art pop d’última generació)