KYLIE MINOGUE VS COPPERTONE

PUBLICACIONS

 

 

De les revistes, l’únic que acostuma a passar a la història són les portades. Per això, moltes vegades es paguen fortunes per aparèixer en elles. Sense anar més lluny, fins i tot portades de revistes musicals del país han estat adquirides única i exclusivament per a promocionar a alguna banda. 

 

 

 

 

Aquest evidentment és el cas contrari. La publicitat que en traurà la revista CQ, a nivell mundial de treure a Kylie Minogue fent una nova versió del mític anunci de Coppertone – Coppertone a TOTDEPOP – possiblement, també li deixi una marca com la del sol en la pell de la cantant, encara que aquesta, CQ no l’ensenyarà. 

 

En el número d’agost de l’edició italiana.

 

 

 

 

 

TUPATUTUPA RECORDS

c. Riera Baixa, nº 4 – BARCELONA

NOTÍCIES

 

Apassionats del hardcore, el punk i el metall, estan de sort. Des de primers de mes que s’afegeix a l’oferta disquera de Riera Baixa el segell/botiga Tupatutupa Records. Al carrer Tallers li està sortint competència.

 

 

 

 

 

THE PROPER ORNAMENTS – WOODEN HEAD

NOVETAT DISCOGRÀFICA

 

 

 

 

 

Possiblement sigui una de les sorpreses de l’any. Des de Gone, la primera cançó, fins l’última, You’ll See, és com un refotut mantra de 14 temes independents però que van entrant un darrere l’altre com qui engulleix un got d’aigua fresca després d’una travessia pel desert. 

 

 

 

 

Totes les cançons iguals de valuoses, cap destaca més que una altra, com un collar de belles rudrakshas, dolçes, carregades de raons, amb la lliçó ben apresa sense ser uns empollonts. Són Max Clapsi el Veronica Falls James Hoare, acompanyats de Daniel Nellis i Robert Syme en el baix i bateria.

 

Projecte paral·lel? El que tu diguis.

 

 

 

 

COURTNEY LOVE ANUNCIA UNA NOVA PEL•LÍCULA SOBRE KURT COBAIN

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

 

 

És que no pot evitar-ho. Encara no s’hi han posat que ja anuncia la realització per a l’any que ve d’una pel·lícula sobre el seu ex. Diu que se’n cuidarà personalment acompanyada de la seva filla, Frances, i dels dos altres components de Nirvana, Grohl i Novoselic.

 

amb la seva jove sòcia

 

 

Per animar la cosa ha afegit que s’ho està passant a lo grande amb l’allau de sol·licituds de nois de 25 anyets ‘rossos, guapos i monos’ per a fer de protagonista.

 

No descansa mai?

 

Love en els seus bons temps

 

 

 

VÍDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 31)

VIDEO

BENTCOUSIN – Dizzy

Dirigit per: Mat Sheldon

 

 

7” – Dizzy + 2014

2014 - TEAM LOVE RECORDS

 

http://www.bentcousin.com

 

 

 

JULIE DRISCOLL, BRIAN AUGER & THE TRINITY – SEASON OF THE WITCH

RECUPERANT CLÀSSICS

 

 

Un dels plaers del diumenge al matí és posar una recopilació de Julie Driscoll, Brian Auger & The Trinity i fer el ronso per casa. L’hipnòtica melodia d’aquest tema m’acompanya en els lents moviments del cos mentre es mou tot sol per les diferents habitacions a la recerca desesperada de la menys calorosa. 

 

 

 

 

Aquest cançó de Donovan és un clàssic de les versions, Joan Jett, Hole o Luna entre molts altres no s’han pogut resistir a la seva influència.

 

 

 

 

 

SUSAN SARANDON

RELACIONATS

 

Susan Sarandon, en una sucosa entrevista apareguda a The Daily Beast i a la pregunta de si alguna vegada havia tingut una història d’amor salvatge amb algun famós, va dir que es podria dir que si, que un parell de famosos bastant interessants si els havia repasat. Un d’aquests va ser David Bowie, que el va descriure com una persona brillant, talentosa i genial. Quina novetat. Es referirà fora de l’estrictament musical.

 

 

 

L’actriu, lliure i sense compromís formal, ho ha fet saber en una entrevista promocional de la seva nova pel·lícula The Last Of Robin Hood, que va d’amors entre edats allunyades. La que va tenir amb Bowie va sorgir a partir de la seva amistat durant el rodatge de The Hunger l’any 1983.

 

 

 

 

GONG

FESTIVALDE NOVES SONORITATS – COLLBATÓ
 

MENCIONS APART

 

Avui, Ravid Goldschmidt. Demà, Neønymus. Dues propostes d’especial interès que recullen testimonis passats i que són transportats al present de la mà de dos dels seus representants. Combinació d’antics instruments, electrònica o la pròpia veu, i molta sensibilitat.

 

 

 

 

FABRICA FEST

DINÀMIQUES DE MASSES

A La Hormigonera de l’Hospitalet.

 

 

 

 

LA ESCUCHA OBLICUA

LLIBRES

LA ESCUCHA OBLICUA – UNA INVITACIÓN A JOHN  CAGE

de Carmen Pardo

 

En espanyol per l'editorial SEXTO PISO

 

Sempre està allà present, com una deïtat, entremig de moltes de les coses que passen. La seva influència passa per moltes de les creacions actuals. Per això s’atreveixen a REeditar, REvisada i augmentada, La Escucha Oblicua de l’experta en sonoritats i no sonoritats Carmen Pardo, una RElectura que REtorna les coses al seu lloc. REpresentatiu.

 

 

 

 

"El rechazo del ego se presenta como una recusación del mundo dualista que opera la distinción entre sujeto y objeto.. /.. Por eso , la música de Cage tendrá por objeto borrar esas distinciones colocando al oyente en situaciones en las que no puede darse esta dualidad."

 

 

Cage amb D.T.Suzuki al Japó el 1962

 

 

 

PALMFEST

DINÀMIQUES DE MASSES

 

Amb tota la il·lusió del món – suposo – avui enceten al Palmfestival la tanda de concerts i sessions de punxamenta a l’Hospitalet de l’Infant. El ganxo: els Inspiral Carpets, la mítica banda de Manchester que el 1990 amb el discasso Life va aportar el seu important granet de sorra a la potent escena independent anglesa que per aquells dies arrasava en qualsevol llar que presumís de moderna.

 

Ànims que ja falta menys!

 

 

 

 

EFÍMER

CURIOSITATS

 

 

Avui va de rollo. Si es viu les coses amb els sentits es pateix. Quan no trobo el disc que busco, pateixo. Quan una botiga de discos tanca, pateixo. Que efímer que és tot. I quantes experiències efímers viscudes en aquests espais plens d'olors i de perfummmms... de fa poc i de fa molt temps, de llarga i de curta durada, de grans i de minúsculs, que van ser emblamàtics o no tant, o que els dependents em fossin simpàtics o per matar-los, però tots efímers.

 

ALGUERÓ DISCOS  de Balmes amb Travessera, HARCORE RECORDS del c.Industria, RAF del c. Aribau entre la Diagonal i la Travessera, EL GARAJE del c. Vallfogona, PAN Y MÜSICA del c. Ros de Olano i DISCO SHOP, del mateix carrer tocant més a Gran de Gràcia, JAZZ COLLECTORS del passatge Forasté, COMPACT & DISC STUDIO del c. Alfons XII casi a dalt de tot tocant a plaça Molina, ENGLAND RECORDS primer a Tallers i després a Torrent de l'Olla, IDEAS del c. Guillem Tell, JUKE BOX de Bigai, GAY & COMPANY al c. Hospital, 7"PULGADAS del c. Comtal, L'ESCALA del c. Avinyó, PALACE MUSIC a Consell de Cent, DISCOS PASEO DE GRÀCIA fent cantonada amb Rosselló, LA GRAMOLA al petit c. Cucurulla, la cadena de LA PERA amb varies botigues, la de Consell de Cent i la de Gràcia entre altres, TOCS que ho era també de llibres a Consell de Cent, VIRGIN, mastodóntica, al passeig de Gràcia amb Gran Via

 

 

 

ROCK & BLUES al c. Tallers, MANDALA també a Tallers, com QUERALTÓ, MOVIE'S o OVERSTOCKS, la filial de Castelló, RIFF RAFF a Riera Baixa, NEWTON més de còmics, però si val (encara existeix com a tal) a Riera Alta, DISCOS BALADA a Pelai, CD DROME a Valldonzella, LUCHADOR RECORDS a Ferlandina, CASA USHER del c. Aragó i després desgraciadament per poc temps al c. Pujades, PLANET MUSIC del c. Mallorca tocant Enric Granados, UNPLUGGED del c. de la Cera, DISCOS CHELSEA al c. de Sants, DISCOS CRAC al passeig Maragall més amunt dels 'quinze', MARTIN'S del c. Industria tocant al mateix Maragall, DISCOS JOCAR a Badalona com MEMPHIS RECORDS, o CRAYWINCKEL que tot i ser d'electrodomèstics antigament disposaven d'una secció de discos igual que VIDOSA al c. Balmes davant de Pàdua, i així moltes altres botigues que no em consten però tan efímers com qualsevol d'ellas.

 

 

 

JAMBINAI

CONCERTS

La [2] – BARCELONA

21 – 07 – 2014

 

 

 

Què dimonis? No hi havia futbol? Era que es podia entrar gratuïtament amb qualsevol dels carnets de la sala? Es va fregar el ple i pel què es va poder veure, amb ganes d’escoltar i de poca xerrameca. Érem allà i atents amb el que havia de passar a l’escenari. Com la cosa més estranya, feia goig i tot. Una comunió entre música tradicional i post-rock que va hipnotitzar-nos al llarg d’una curta hora i quart. 

 

 

 

 

Amb tan sols un àlbum editat, Ilwoo Lee, Bomi Kim i Eun Young Sim s’han enfrescat en una llarga gira europea carregats amb els seus delicats i meravellosos instruments tradicionals per demostrar que a Corea del Sud – al nord tenen a Mr.Kim – hi ha vida més enllà del Kpop.

 

 

 

 

 

LOST IN MUSIC

de GILES SMITH

Editat per: CONTRA

LLIBRES

 

 

Lo que no tengo ni idea es de cómo conseguía besarse la gente antes de la invención del tocadiscos.

 

Giles Smith – a Lost In Music

 

 

 

 

DECLARACIÓ D’ACORDS DIGITALS JUSTOS

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

Fa uns dies es va fer saber que la WIN (1) ha anunciat que la UFI (2) ha signat la “Declaració d’acords digitals justos per a artistes”, un acord que vol defensar un tracte, just, dels artistes independents, respecte els beneficis reportats de les vendes en format digital de les seves obres. 

 

Aquests són els 5 punts de la declaració que a més d’una mala traducció, com sol passar en aquests textos, no s’entén res:

 

1. Procurarem (sic) que el percentatge d’ingressos per descàrregues i streaming s’especifiquin clarament en els contractes i liquidacions de royalties de manera clara.

2. Liquidarem als artistes una part proporcional de qualsevol ingrés procedent dels serveis digitals pel finançament dels enregistraments però que no siguin imputables a enregistraments o interpretacions concretes.

3. Fomentarem la millora dels estandars de informació per part dels serveis digitals sobre l’us i finançament de la música.

4. Donarem suport a tots aquells artistes que decideixin oposar-se als usos no autoritzats de la seva música.

5. Donarem suport a la postura col·lectiva del sector discogràfic mundial com es descriu en el Manifest Global dels Independents.

 

Que bé. Ara els afectats ja poden dormir tranquils.

 

(1) WIN: Worldwide Independent Music

(2) UFI: Independent Phonographic Unión

 

 

 

 

 

 

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO

SLEEP PARTY PEOPLE – Floating Blood Of Mine

Dirigit per: Brian Batz

 

 

FLOATING

2014 – BLOOD AND BUSCUITS

 

www.facebook.com/SLEEPPARTYPEOPLE

 

 

 

 

PISCINES I ESPORTS

INSTANTÀNIES

 

aquest mes n'ha fet 45 del seu darrer bany

 

 

 

BAM 2014

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

Ibibio Sound Machine, Aliment, Modern Baseball, Young Fathers, Postiljonen, Zhala, Desert, El Remolon + Vj Oviedo, Opendesktop, Viento Smith, Moodoïd, Protomartyr i El Último Vecino són les primeres bandes confirmades per al Barcelona Acció Musical, segons van informar ahir des d’un dels despatxos de l’ajuntament. 

 

Ah! i el grup ol’Green del programa de la TV3 ‘Oh Happy Day’. 

 

Del 19 al 23 de setembre escampat per diferents escenaris gratuïts, fanalet inclòs.

 

 

 

 

 

ELASTIC SLEEP – LEAVE YOU

NOVETAT DISCOGRÀFICA

 

 

 

Debut d’Elastic Sleep en vinil de 10” color blanc d’aquesta banda de Cork que practiquen un dream pop com el campanar del poble del costat, que és més gran. 

 

 

 

 

Són Muireann Levis a la veu, Chris Somers guitarra i veu, Brendan Riordan guitarra, Ruairi Dale al baix i Dan Walsh a les baquetes. Fan el tipus de música que em protegeix a canvi d’apropiar-se de la meva ànima, només que ho faig amb total rendició.

 

 

 

 

NEKO CASE i KELLY HOGAN ES DIVERTEIXEN

D’ESQUITLLADA

 

Com a mínim en aquest vídeo per a la recopilació benèfica “2776”, un àlbum amb temes inspirats en el passat, present o futur i que tot el benefici anirà a parar a l’associació OneKid OneWorld.

 

 

 

 

L’assumpte va sobre la necessitat de fer una reflexió sobre la gent jove actual i que en un futur disposarà del poder de decisió. Que Déu ens agafi confessats.

 

 

 

 

 

 

SANTA FE – SANTA FE / 1971 (AMPEX RECORDS)

DISCOS

Des del primer tema que no van poder deixar-ho més clar. Influències dels Airplane i dels Dead sense amagar-se’n utilitzant harmonioses veus envoltades de perfumades guitarres i un baix i bateria que bombegen el combustible necessari que farà que, qui es presti, pugui enfilar directa cap a galàxies llunyanes sense necessitat de l’Enterprise.  

 

 

 

 

Iron Horse, el tema més llarg i que obre el disc, I’m Gonna Be Your Man o el tema que obre la segona cara, Blues Bus recuperant per uns instants les arrels més bluseres però sense perdre de vista la psicodèlia més elemental, són exemple clar d’un estil convertit en clàssic. Les cançons són totes originals de la banda, escrites pel cantant i guitarrista Woody Minnich la majoria o per Joe Saputo i Rob Riggs. La formació es completa amb Steve Salas i Bill Saputo al baix i bateria respectivament. Aquest àlbum debut va ser enregistrat als estudis Goldstar de Hollywood abans de concloure l’aventura amb un segon disc no tant refinat encara que igual d’important.

 

 

 

Són una banda de la que és difícil seguir-los la pista. Minnich va tocar també amb The Humane Society, una banda que figura en un dels primers àlbums Nuggets. Sembla que més tard, fora del negoci, el mateix Minnich es va convertir en un reconegut expert en plantes que viuen en el desert i va acabar muntant una empresa a Littlerock, als afores de Los Angeles, des d’on ven aquest tipus de gènere per correu a tot el món. Alerta.  

 

 

 

 

 

KEVIN DEVINE

CONCERTS

 

Aquesta nit a la sala Rocksound de Barcelona, concert del jove músic nord-americà.

 

A sota, el cartell de la gira europea on es pot veure que hi ha qui estar fora d’Europa, no només ho troba d’allò més normal, sinó que li importa ben poc.

 

 

 

 

THOUGHT FORMS

CONCERTS

  

CANCEL·LAT

 

 

L’esperat concert que havien d’oferir demà el trio de Bristol a la sala petita del Razz per gentilesa de Madnesslive, ha sigut cancel·lat. La web de la promotora, a hores d'ara resta muda i la gentilesa sembla donçs que s’ha fos. Desconeixement total de les causes i de si mantenen la resta de gira. Una veritable llàstima.

 

 

 

 

 

STUART MURDOCH DIRÀ: SÍ, VULL

RUMIAMENTES I BARRINADES

 

En unes recents declaracions, Stuart Murdoch, el músic i cantant de Belle and Sebastian, diu que després de tot el que ha anat observant i escoltant aquests dies, finalment es decantarà per donar suport a la independència del seu país. Cosa totalment normal i lògica si tens una mica d’amor propi.

 

Murdoch, nascut a Ayr i resident a Glasgow, afirma que no li agraden els nacionalismes, cosa normal si no tens necessitat de salvar el teu cul. Però com que no és el cas d’Escòcia continua: ‘Crec que és hora de que esdevinguem un país independent. A Anglaterra semblen una mica perduts, obssessionats amb la immigració i el sentiment anti-europeu. Realment podríem mostrar-lis el camí.’
 

Les coses clares i la xocolata espessa.