FANTASIES ANIMADES

JEFFREY LEWIS & THE VOLTAGE – “THE EVEN MORE FREEWHEELIN’“

A LA VISTA

L’al·lucinant música de Jeffrey Lewis augmenta de pes. Tenim a la vista, un nou àlbum de cançons extretes de la seva particular bossa.

Lluny queden els començaments d’aquest dibuixant de còmics, quan es va posar a gravar casettes al seu apartament de Nova York un dia de 1998. Des que va entregar Bad Wiring fa ja sis anys, ha anat auto-editant cinc apetitosos àlbums DIY per entretenir-se a més d’enllestir una versió actualitzada de Revelations in the Wink of an Eye, les seves memòries en tira còmica.

Ara finalment ja té a punt per a la tercera setmana de març, el llançament de The Even More Freewheelin’ via Don Giovanni Records / Blang Records. Va ser enregistrat en tan sols quatre dies a Nashville amb el productor Roger Moutenot (Yo La Tengo, Sleater-Kinney), també de l’àlbum anterior de Lewis. Ha comptat amb la participació de The Voltage, la seva banda per al disc, formada per Mem Pahl (baix), Mallory Feuer (teclat, violí) i Brent Cole de Moldy Peaches (bateria).

Mantenint-se fidel a l’esperit satíric, i fetitxista, a la portada el podem veure emulant la famosa fotografia on es veuen a Bob Dylan i Suze Rotolo, feta per Don Hunstein a Nova York, per al disc The Freewheelin’ Bob Dylan de 1963. La fotografia està captada en el mateix lloc, a prop de la 4th Street al West Village, on vivia Dylan i on sempre ha viscut Jeffrey Lewis.

Ha compartit una primera pista, aquesta Sometimes Life Hits You, empàtica i catàrtica amb el seu mantra #Fuck, that hurts!#, una cançó que ha estat tenint molt d’èxit en els darrers directes possiblement per la seva tonada ultra-enganxosa. Per la primavera estaran de gira per Europa. El més proper a nosaltres, a París el 5 i 6 de maig. 

               

COLLAGES SONORS

DAMON LOCKS – “LIST OF DEMANDS”

NOU REGISTRE

Damon Locks: persona inquieta, sempre en moviment, que constantment té projectes nous.

El músic de Chicago és també educador, artista visual, DJ i vocalista. Ex-cantant de la llegendària banda punk Trenchmouth i líder del col·lectiu Black Minument Ensemble, té al carrer des de fa 15 dies el seu nou treball en solitari, List Of Demands via International Anthem Recording Company. És un àlbum conceptual que va per lliure d’una manera poderosa. Si va cap a noves formes de jazz, ho anirem veient, números en té.

(fot Jamie Kelter)

L’àlbum va sorgir quan Locks va ser convidat per l’Experimental Sound Studio (ESS) a presentar una peça sonora en una exposició del Museum Of Contemporany Photography. Després de l’exhibició Alex Inglizian un dels responsables de l’ESS, el va animar a ampliar-ho. Va ser quan va aprofitar l’ocasió per afegir les col·laboracions d’alguns habituals seus com Ben LaMar Gay (corneta), Macie Stewart (violí), el percussionista Ralph Darden i la poeta Krista Franklin.

A través de samples i proclames poètiques ens parla de moments que son atractius però també amenaçadors. El nom del disc està influenciat pels treballs de Lock’s Work in Stateville Correctional i el de Neighborhood Arts+Education Project. ‘L’estiu de 2023 vaig donar un curs en el que vam confeccionar un document que recollia els desitjos dels artistes del grup empresonats’ explica Locks. ‘Aquesta llista d’aspiracions i demandes, no és només la meva llista. Sinó que és una transmissió, una resposta i un homenatge a tots els grans oradors negres que van transformar una frase en moviment i canvi. Es deu a l’excel·lència oratoria de Rammellzee, Fred Moten i Sun Ra, com a Kwame Ture/Stokely Carmichael i Angela Davis, Michael Smith i Linton Kwesi Johnson, les gravacions de Ruby Dee i tants altres que es fa difícil de nombrar-los a tots’. És evident que la inquietud i la curiositat amb la constant necessitat de nous projectes, és el que fa avançar el món. El que interessa. 

              

AMBIENT FOLK (llegir-ho en català)

IAN HUMBERSTONE – “MIDSUMMER TIDELINE”

NOU REGISTRE

Estem acostumats, i preparats, per escoltar tot tipus de música. Ja està bé.

Però sempre ansiosos per la nova sensació, aquesta actitud pot fer que propostes com la del músic d’Edimburg, Ian Humberstone, ens passin de llarg. És una proposta carregada de senzillesa a partir de les formes que porten anys captivant-nos. No en va, des del segell s’agraïa el suport econòmic:... ‘amb el que així fer possible que hi pugui haver més música com aquesta en el futur’. Amén.

Involucrat en estudis doctorals sobre rituals de les comunitats pesqueres de les illes Shetland escoceses, fa servir la música per tancar el cercle, no només sota el seu nom sinó també com a Tissø Lake. Ha co-fundat i participa del treball dels segells ITLAN o DVRC, que és amb el que ha llançat, dins de Cerimonial Counties – Lantern Series Vol.2, aquest darrer i particular treball titulat Midsummer Tideline.

Les cançons d’aquest disc han estat escrites al llarg d’uns quants anys, mentre treballava a les Shetland. Arribaven a poc a poc, escrites durant la nit, una vegada acabada la feina del dia, ha explicat. Les zones liminals entre els paisatges terrestres i marins del lloc li van servir d’inspiració. També el va ajudar observar la vida de les persones que el músic va conèixer durant la seva estada en aquell remot territori. 

NOTA: Qui es vulgui fer una idea del paisatge i també distreure’s una mica, pot recuperar la sèrie del mateix nom amb les aventures del detectiu Jimmy Perez (que per al cas, amb un capítol ja en tens prou).

S’ha acompanyat d’Emily Scott (contrabaix, veu), Sarah Hayes (flauta, veu), Owen Curtis (bateria) i una secció de corda per part de l’orquestra Pumpkinseeds dirigida per Pete Harvey. Es va enregistrar a Analogue Catalogue, a Irlanda del Nord, en format analògic. També es van fer algunes sobre-gravacions a l’església parroquial d’Abdie i Dunbog, a prop de Perth, a la mateixa Escòcia. Autèntica música folk que no hem de deixar passar.

            

MODERN TIMES

SNAPPED ANKLES – “HARD TIMES FURIOUS DANCING”

A LA VISTA

Si no pots amb l’enemic, uneix-te a ell. La frase diuen que és del bisbe de Troyes, un senyor de fa uns quants segles enrere.

Des d’aleshores, les coses no han canviat gaire. Snapped Ankles son un venerat cuarteto de Londres que fan punk-dance com aliment de subsistència contra els falsos profetes, la cultura de les xarxes, els memes, vídeos autovirals i els pitjors impulsos humans. I quina és la dieta? Moure el cos a través d’aquest caos fins que et cansis. Entregarem les armes, però ens posarem a ballar.

(fot Laura Lewis)

Han anunciat el seu quart treball d’estudi. Es dirà Hard Times Furious Dancing, continuació de Forest Of Your Problems (Leaf – 2021) i que sortirà a finals del proper mes. El títol l’han extret del poemari d’Alice Walker, Hard Times Require Furious Dancing (New World Library – 2010) que ho va ampliar: ‘Encara podem mantenir la línia de la bellesa, la forma i el ritme. No és poca cosa en un món tan desafiant com aquest... els temps difícils requereixen un furiós ball. Cadascú de nosaltres és una prova d’això’.

Coneguts com a woodwoses (éssers que equivalen a un esperit diví, amb el poder com el d’un rei que encarna la bellesa del salvatge en sí), son dels músics que utilitzen aquest enigma per amagar les seves identitats amb vestimentes estranyes i màscares per amagar el rostre. Han compartit un primer tall, Raoul amb aquest inquietant vídeo surrealista. 

               

EN PRO DE L’ESTABILITAT MENTAL

BIKINI BEACH – “CURSED”

NOU REGISTRE

Funcionen en estampida. A base de rock del brut somien en fer tremolar les estructures de l’estat, com es porta fent des de temps immemorials.

Bikini Beach son un terceto de Konstanz, al costat del llac Bodensee a Alemanya, format per Nils Hangstrom (guitarra, veu, teclats), Lotti Peach (baix, veu) i Flip700 (bateria). Fan un garatge-punk que recorda les cantarelles d’Alice Cooper i l’energia dels primers White Stripes. 

Guitarres distorsionades, percussió incendiaria i veus amarades de ràbia frenètica son la seva marca habitual, que trobarem en el que és aquest setè disc, Cursed, que els hi acaba d’editar la setmana passada La Pochette Surprise Records, enregistrat a Garage Love Studio a Volkertshausen.

Les lletres parlen de l’estructura destructiva que representa la família, transmesa de generació en generació definitiva i tristament instaurada entre nosaltres. Cursed Century és el darrer tall compartit acompanyat d’un vídeo amb imatges de somni amb rintintin introspectiu. Mentre que la resta de pistes son primitives, de color calimotxo, aquesta evoca les psicodèlies californianes a base de fuzz relantit. La banda ha explicat: ‘A vegades no pots dormir perquè tots els problemes del món s’apreten dins del teu cap’. Haver de continuar suportant l’extrema dreta, els vomitius discursos polítics, els enganys, la hipocresia, la manipulació, costa, per això intenten amb la seva música, transformar-ho en un alliberament catàrtic d’emocions. A veure si ajuda. 

              

SER-HI i NO SER-HI

THE MOLES –“COMPOSITION BOOK”

NOU REGISTRE

En les altes esferes, és dels músics venerats.  El que passa és que això, no li preocupa gens ni mica.

Richard Davies va a la seva. A finals dels 80 va fundar The Moles a Sydney i sí, la trajectòria ha estat irregular. Però tot i això, sempre ha compartit el seu talent compositiu amb tothom. Després d’un parell d’EP’s van debutar amb Untune The Sky (Seaside – 1992). De la família de culs de mal seure, amb desplaçaments a Nova York i Londres, no van durar gaire i a l’any següent ho deixaven córrer.

Davies en un cop d’efecte, el 94 va fer reaparèixer la banda amb alguns canvis. Així es va editar Instinct (Flydaddy Records – 1994). Als Estats Units es va associar amb Eric Matthews (Sub Pop) i van formar Cardinal. Va llançar varis àlbums en solitari. Va col·laborar amb Robert Pollard (Guided By Voices) amb el nom de Cosmos. El 2016 treu Tonight’s Music, un àlbum de cançons compostes en la seva estada a Boston, Nova York i Massachusetts amb Bob Fay (Sebadoh), Malcolm Travis (Sugar), i la col·laboració de Dion Nania (Free Time) i Jarvis Taveniere (Woods) i em deixo coses.

Ara a través del segell recentment creat pel seu amic Pollard, Splendid Research, treu el quart disc de The Moles, el primer en nou anys. Hi apareixen Malcolm Travis, Sue Metro, David Gould i Matt Gerha, a més de Caroline Schutz i Katherine Poindexter que posen veus en diferents cançons. The Cleans, The Bats (fa versions de Had To Be You i Tragedy), però també CCR, The Sweet com ell diu es camuflen per entre aquestes 11 noves cançons. Una enciclopèdia en les formes i en la trajectòria. Però ara fins quan?

              

A L'ATAC

TONY FROM BOWLING – “APPEAR”

NOU REGISTRE

Aquest és un àlbum per a totes aquelles que enyorem els contundents sons de guitarra a base de riffs de metralladora.

Els seus autors son Tony From Bowling, un quartet de Pittsburgh que sospiren per una bona rebregada d’aquelles que et fan sortir en estampida la brutícia de les orelles. Aquest àlbum s’ha d’escoltar amb el botó del volum a dalt de tot. Per tant, si ets de les que es posa taps als concerts, passa de llarg. El mitjà en qüestió, que també és el seu debut, es diu Appear, i ha sortit fa una setmana de la mà de Michi Tapes.

Onze fulminats talls amb melodies prou impetuoses com per ocupar el lloc dels desfibril·ladors en cas de necessitat. No ens deixem enganyar per les primeres notes del primer tema, One, que ràpidament entren en matèria convertint la dolça harmonia en impetuosa fúria. Sense perdre el fil, Pyramids ens recorda pel que estem. La peça central de set minuts, Disappear, amb les seves pujades i baixades, atorga un breu i lisèrgic trànsit cap a les profunditats del fluix en el que ens rebolcarem de seguida. Al final, els riffs, els sols estratosfèrics i les esbatussades, ens deixen una ganyota perversa a la cara a l’espera d’una nova víctima a la que clavar-li els dents. Meravelloses criatures.

            

DESACOMPLEXATS

SHRAPNEL – “SEDAN CRATER”

NOU REGISTRE

Estic content d’escoltar aquest nou treball de Shrapnel. És de les poques bandes capaces d’aportar una mica d’originalitat a les seves composicions.

Ritmes desequilibrats hàbilment recomposats amb melodies enganxoses. Cançons pop desintegrades que acaben vestint-se d’una elegant extravagància i sofisticació. En uns temps de tendències musicals a la deriva, la proposta de Sam Wilkinson (Day Ravies), el líder de la formació, és com a mínim captivadora. Va començar tot sol a casa seva a Sydney, però ràpidament se li van unir Matthew Neville, Ben Schattner, Nick Johnson i Toby Wilkinson als que no li va ser difícil d’engrescar per passar-ho bé tan sols deixant anar la capacitat creativa de cadascun d’ells.

Acaben de llançar Sedan Crater a través del segell de Melbourne, Tenth Court Records. El componen 17 pistes que van sorgint de forma sorprenent a base de girs inesperats que van de la psicodèlia a l’experimentació. El gran atractiu d’aquest disc és la capacitat de retrobar-se amb les composicions heterodoxes sense complexos. 

             

FRANQUESA EXPRESSIVA

CINDY – “SAW IT ALL DEMOS”

ALTRES REGISTRES

A vegades podem veure a una banda tocant en directe amb un equip rudimentari en imatges de fa 50 o 60 anys i flipem amb l’energia que transmeten.

Sempre he pensat que la tecnologia actual està sobrevaloradíssima en favor de ves a saber què. Cindy, la interessant banda de fog pop – terminologia inventada per Glenn Donaldson (The Reds, Pinks & Purples) – és una peça clau en aquesta escena de San Francisco/Bay Area de pop suau, minimalista, al costat d’altres no menys interessants com Flowertown o April Magazine.

Cindy, de la que alguna vegada ja hem parlat aquí, va debutar amb un àlbum homònim el 2018. La banda està liderada per Karina Gill que s’acompanya de Will Smith (Now), Staizsh Rodrigues (Children Maybe Later) i Oli Lipton (Now, Violent Change).  L’any passat va treure Swan Lake, un  EP en 12” i amb l’any, ha decidit donar una volta més a l’assumpte traient aquest Saw It All Demos, una cassette amb les seves primeres gravacions tal qual, que li edita Paisley Shirt Records.  

Son 7 pistes de pop nebulós – alguns talls inclosos a Swan Lake amb la banda –  amb Gill sola, excepte la darrera cançó, The Violins, on es torna ha escoltar al grup.  Tots d’una senzillesa solemna, amb la guitarra suaument acariciada i alguns tocs de percussió. Per veure com és de fàcil.