dimecres, 2 d’abril del 2025

SENSE FILTRES

MONDE UFO – “FLAMINGO TOWER”

NOU REGISTRE

Continuen prioritzant més la creativitat que el virtuosisme. Tendència de la que des d’aquí, som del tot afins.

L’enigmàtic duo de psycho-pop de Los Angeles, Monde UFO, presenten el seu tercer àlbum, aquest Flamingo Tower que és el primer per a Fire Records

En aquests moments en que regne la perplexitat absoluta al veure el què aporten els que remenen les cireres, o sigui res, ells aporten tota la riquesa musical en constant evolució que son capaços de fer. Brian Bartus, alies Ray Monde (Velour Afternoon, Farmer Dave & The Wizards Of The West) i Kris Chau formen part del fèrtil ressorgiment de l’underground DIY de Califòrnia.


Han fet un pas endavant, sense importar-los si a la piscina hi ha aigua o no. Confien en que la reconducció cap a sons alguns més lleugers i altres més rebuscats, els que els seguim, ho percebem com una aposta d’èxit compartit. Hi ha menys dub i hi ha més risc. No abandona el seu cacofònic i exòtic so característic world beat, i el vesteix amb pinzellades de fascinant avant-jazz. Deixar caure els filtres és el que té.





         

dimarts, 1 d’abril del 2025

NI DE VENT NI DE CREMA

TRASPASSOS / MARÇ 2025

DE NO ARRIBAR A TEMPS DE PREPARAR-SE EL KIT DE SUPERVIVÈNCIA: 00

DELS EFECTES SECUNDÀRIS DE LA VACUNA DEL VIRUS MALIGNA / CÀNCER / ALTRES: 09

NO SABEN / NO CONTESTEN: 14

Aquestes son algunes de les persones que ja s’han quedat sense bunyols de quaresma.

El primer de mes traspassava Joey Molland, qui va ser guitarra de la banda anglesa Badfinger. En el seu currículum hi consta també l'aparició a All Things Must Pass de George Harrison, així com a The Concert For Bangladesh i en l’àlbum Imagine de Lennon. Ho va fer als 77 anys en un hospital de St.Louis Paerk, Minnesota, per complicacions derivades de la diabetis que patia.

Joey Molland

El dia 3, que va ser un dia molt negre, el músic nord-americà Bob Rupe. Va ser fundador de The Silos, membre de Cracker, va col·laborar amb Sparklehorse i va ajudar a muntar el super-grup Gutterball. Va traspassar als 68 anys sense que s’hagi especificat la causa exacte.

Bob Rupe

El mateix dilluns 3, el també baixista “Tino” Grandío, membre de la banda progressiva gallega N.H.U. (Una Hermosa Noche llegit al reves) amb qui va editar un únic àlbum. Va traspassar als 68 anys a Santiago de Compostela sense que s’hagi donat a conèixer més detalls.

“Tino” Grandío

El mateix dia també moria el nord-americà Jeffrey Runnings, membre de la influent banda de post-punk For Against als 61 anys de càncer.

Jeffrey Runnings

També el 3, Herb Greene. El reconegut fotògraf que va captar moltes de les imatges de la contracultura dels seixanta i setanta a San Francisco, de bandes com Grateful Dead, Janis Joplin, o la que il·lustra la portada de Surrealistic Pillow de Jefferson Airplane. Va traspassar a Maynard, Massachusetts als 82 anys d’un càncer de pàncrees segons ha informat la seva esposa, Ilze Green.

Herb Greene

Continuem amb John “Morsehead” Weider, guitarrista britànic que va militar a la Shotgun Express amb Rod Stewart abans d’unir-se a The Aynsley Dunbar Retaliation i continuar amb una llarga i sucosa carrera. No hi ha més informació.

“Morsehead” Weider

Acabem el fatídic dilluns, amb l’actriu italiana Eleonora Giorgi que també guionista i directora, entre les que destaca la seva participació a Inferno de Dario Argento el 1980. Va traspassar a Roma d’un càncer de pàncrees detectat el 2023, a l’edat de 71 anys.

Eleonora Giorgi

L’endemà Harry Elston, cantant de The Friends Of Distinction i co-fundador amb Floyd Butler. Ho va fer als 86 anys sense que s’hagi donat més informació.

Harry Elston

El mateix dia 4, l’influent Roy Ayers. Vibracionista, compositor i productor va ser figura clau en el desenvolupament del jazz-funk des de mitjans de la dècada dels seixanta. Va traspassar en un hospital de Manhattan després de la llarga malaltia als 84 anys.

Roy Ayers

El dia 6, el guitarrista angles Brian James, membre de The Damned i The Lords Of The New Church amb Stiv Bators. Va traspassar als 70 anys sense que s’hagi especificat la causa.

Brian James

Després de 10 dies de calma, el 16 reprenia la llista Jesse Colin Young de The Youngbloods. Després de la seva dissolució, va continuar amb una interessant carrera en solitari. El 2012 li van diagnosticar la malaltia de Lyme. Segons un comunicat, va morir a casa seva d’Aiken, Carolina del Sud als 83 anys, d’una malaltia cardio-vascular.

Jesse Colin Young

També el diumenge 16 el músic i percussionista català Quicu Samsó. Va ser un referent en el jazz i la música experimental i tot el contrari amb bandes com Setfree, Koniek, Macromassa o El Pont d’Arcalís. Com és habitual, tot i ser un traspàs de proximitat, a part de que va morir a Girona, tot ben fosc i amagat, no fos cas.

Quicu Samsó

L’endemà, el músic i membre de Fruupp, Peter Farrelly. Va ser el baixista, flautista i cantant de la banda nord-irlandesa durant la d’ecada dels setanta. Les portades dels dos primers àlbums eren obra seva. Tenia 76 anys i no s’han donat més detalls de la seva mort.

Peter Farrelly

El mateix 17, Rod Clark, que va tocar el baix als Moody Blues el 1966, entre la sortida de Clint Warwick i l’entrada de John Lodge. Entre altres, després va estar a Storyteller. Tenia 82 anys i no s’ha especificat gaire cosa més.

Rod Clark

El 18 moria Bob Harvey als 90 anys. Va ser el baix original de Jefferson Airplane abans de ser re-emplaçat per Jack Casady. Tenia 90 anys. 

Bob Harvey

També el dia 18, l’actriu i cantant italo – nord-americana Nadia Cassini. Va agafar popularitat amb moltes pel·lícules rodades principalment a Itàlia del dit gènere dubtós. Per canviar d’aires, després de la seva època italiana va tornar als Estats-Units on demostrava que el que passa avui a Eurovisión, està ja molt sobat. Ha traspassat de la llarga malaltia a Reggio, Calabria amb 76 anys.


Un parell de dies després, moria Leanne Cowie, bateria de la influent banda de Perth, The Scientists formada el maig de 1978. Cowie no va entrar fins 1984, primer com a manager i després substituint a Brett Rixon. No hi ha més detalls.

Leanne Cowie

El 21 ho feia Larry Tamblyn, teclista, i a vegades cantant, de la banda de los Angeles, The Standells. Va traspassa amb 82 anys sense que s’hagi especificat més detalls.

Larry Tamblyn

El 22 (dia en que es va donar a conèixer el traspàs)  Paul “Wags” Wagstaff, guitarrista de Paris Angels i dels post-Happy Mondays, Black Grape, a més de col·laboracions varies amb bandes de l’escena. No s’han donat tampoc més detalls. Aquest mes hi ha hagut poques ganes de treballar.

Paul “Wags” Wagstaff (és el de l'ull tapat)

El 23 Joe Goode (nascut José Bueno, s’entén el canvi). Pintor considerat dins del grup art-pop, va estar també fortament vinculat amb el moviment Light and Space de la Costa Oest dels seixanta. Va traspassar per causes naturalsmentre dormia un dia abans de fer els 88 anys.

Joe Goode

El mateix dia Dave Arbus, tocava violi, flauta i saxo a la reconeguda banda de Bristol de prog-rock, East Of Eden.  Informació addicional: és el violí de Baba O’Reilly dels Who. Tampoc hi ha més detalls del fet, més que tenia 83/84 anys.

Dave Arbus

El dimarts 25 Clarence “Chet” Willis, membre de Ohio Players. Va pasar a formar part del grup el 1975, coincidint en l’inici de la seva època daurada. Ha traspassat amb 74 anys sense que tampoc hi hagi més detalls.

Clarence “Chet” Willis

Tanquem el recull esperant que no ens haguem deixat a ningú dels que no han arribat a temps de provar els bunyols amb Terry Manning, productor, compositor, enginyer de so, fotògraf i music conegut de sobres.  Es va mudar d’Oklahoma, on va néixer, a El Paso, abans de instal·larse definitivament a Memphis, on va treballar durant anys per Ardent Studios i especialment per a Stax Records. De retorn a El Paso va morir també el dia 25, després d’una caiguda accidental a casa seva, amb 77 anys. 

Terry Manning




        

dilluns, 31 de març del 2025

ULLALS AFILATS

BUENOS VAMPIROS – “ENTRE SOMBRAS”

NOU REGISTRE

En el personatge de Dràcula de Bram Stoker, hi podem trobar molta saviesa.

El fugir de la ignorància a través del coneixement que ens durà al veritable amor, és un dels missatges que el compte ens aporta. Perquè en realitat els vampirs no son la mala gent que ens volen fer creure. És amb d’altres hem de fer servir els alls i el què faci falta per fer-los desaparèixer.

Tot i que al seu tercer àlbum – que ara finalment es pot trobar en vinil via Casa del Puente – l’han titulat Entre Sombras, la banda de Buenos Aires Buenos Vampiros, vol posar llum al panorama del pop de saga gòtica. Des que es van formar el 2018, han intensificat el seu compromís amb els sons post-punk. Irina Tuma (guitarra, veu), Ignacio Perrotta (guitarra, veu), Luana Giobellina (baix, veu) i Mora Murguet (bateria), la formació actual, posen el fre i assumeixen una producció més acurada. ‘Un dia Nacho ve i em diu: che, tinc com quatre cançons, anem a rematar-les i gravar el tercer disc, pel què vaig assumir que també m’havia de posar les piles’ recorda Irina. ‘De sobte, les cançons anaven sortint soles, teníem ja vuit temes i uns altres tres els van anar composant a l’estudi entre tots’.


Li donen importància als texts: ‘Hi ha lletres més literàries, inventades de històries imaginades’ explica Irina, que afegeix ‘En cada cançó hi ha diferents emocions de manera que les fa úniques. Però a la vegada, si es posa atenció, es veu que connecten entre elles sense adonar-nos. De totes maneres, és mera coincidència, es va anar donant sol’.

És la primera vegada que tenen una aparició estel·lar. Es tracta d’Ana Curra, amb la que van compartir escenari quan va anar a Argentina. ‘Les seves parts les va enregistrar a Madrid. Quan vam compartir dates aquí a Bueos Aires, ens va dir que havíem de fer alguna cosa juntes. Li vaig dir que estàvem gravant un disc en el que havia dos temes en els que encaixaria molt bé, Alguien Te Espera i Desorbitado. Ha estat un somni acomplert’ diu Irina.

El 24 i el 25 d’abril estaran tocant en el nostre país dintre de la seva primera gira europea. La primera data a l’espai La Residencia de València i la segona al Casal de Joves de Can Ricart de Barcelona acompanyades de la banda local, Tetas Frias. Per fi la vida eterna!





              

dissabte, 29 de març del 2025

AMB ELEGÀNCIA

STEVE QUERALT – “SWALLOW”

A LA VISTA

Al final s’ha atrevit. Steve Queralt, el baixista de Ride, ha decidit llançar també el seu àlbum en solitari.

Després d’alguns intents fallits, vaig començar a dubtar totalment del projecte’ explica Queralt. ‘Al seu dia, una de les maquetes em recordava a Lush, amb qui Ride havia anat de gira els 90, així que vaig contactar amb Emma pensant en que seria la veu perfecta. Però estava confosa. Em va dir que mai havia cantat com a veu principal.  Però al cap d’un temps, va contactar amb mi per dir-me si podia enviar-li algunes pistes. Després d’intercanviar alguns arxius, ens vam trobar a l’estudi i va sortir Lonely Town i Swiss Air’.

L’àlbum es diu Swallow, que és producte d’un munt d’esbossos guardats durant anys. A més d’Emma Anderson que apareix en dos talls, a Messengers hi participa Verity Susman (Electrelane). Sortirà  a mitjans de juny via Sonic Cathedral. Gran part del disc serà instrumental. ‘S’han fer àlbums instrumentals increïbles els darrers anys’ es justifica sense que faci falta.


Ha compartit Lonely Town, una de les dues amb Anderson, de la que explica: ‘El ritme i el tempo son Joy Division, un cop van estar en el lloc, la part del baix va venir amb naturalitat. Emma segueix la melodia amb el sintetitzador. Just després d’acabar-la, se li van ocórrer més parts vocals que eren massa bones per deixar-les córrer. Així que vam tornar a l’estudi’. Segons Anderson, la lletra parla de ‘retornar a un lloc familiar i refrescar els teus records tal com eren en realitat els fets i no com creies que eren al recordar-los’.

Swallow ha acabat sent molt millor del que esperava, en gran part gràcies a les col·laboracions d’Emma i Verity, que li donen forma a l’àlbum’. Com a bon baixista, més humil és impossible ser. 





         

divendres, 28 de març del 2025

COM UN BON CÒCTEL

EGGY – “FROM TIME TO TIME”

NOU REGISTRE

La gent es posa reptes. Els australians Eggy, se’ls plantegen des de la combinació dels diferents gèneres que han sigut capaços d’aglutinar.

El resultat ha acabat sent interessant per totes les parts. Reconeixen que els hi ha sortit un àlbum especialment eclèctic, en una mescla de John Cale i Ennio Morricone. És el tercer àlbum editat des que s’hi van posar a finals de la dècada passada, i es troba al carrer des de fa 10 dies via Flightless. Es diu From Time To Time, i ha estat enregistrat als Phaedra Studios, a Coburg, als afores de Melbourne, per John Lee.

(fot Ben Jones)

Conté 10 cançons que es despleguen com un arc de Sant Martí. ‘Voliem fer un àlbum que ens desafies a créixer i a sortir de la nostra zona de confort’ explica Dom Moore, cantant i guitarra de la banda. ‘Que combinés l’antic i el nou; sons tant analògics, com digitals. Hi ha bombos MIDI i caixes clàssiques, un violoncel, un violí i veus tunejades. Té una atmosfera de passat i de futur’ ha afegit Moore.



   

 

La tintinejant Two Horses és una cançó d’indie-pop que fa referència a una antiga historia bíblica sobre un cavall cec que era guiat per un altre cavall amb una campaneta lligada al coll, cada nit. Colouring The Silence és una cançó sobre l’expressió i les seves múltiples formes amb un piano clàssic i uns redobles que ens transporten als solistes de patilla ampla dels setanta. La imaginativa Open Field amb un ritme motorik per allà al mig o aquesta Are You Not Entertained? amb un violí que juga amb el desvariejar d’un sintetitzador, son algunes de les perles que amaga aquest disc amb totes les gràcies que han sabut relligar, superades. 






              

dijous, 27 de març del 2025

FEM UN STOP DE TANT EN TANT

CHARLIE CUNNINGHAM – “IN LIGHT”

NOU REGISTRE

La veritat és que aquest nou disc del músic de Londres Charlie Cunningham, entra com una seda.

Es diu In Light i actua com un salvavides, mai millor dit, per si no som capaços d’aturar-nos i contemplar la vida, caçar mosques si convé, deixant de banda ni que sigui per la mitja hora que dura l’àlbum, tota la porqueria que ens arrossega avall.

Al carrer des de fa 15 dies, el va enregistrar en cinc setmanes a Tottenham, amb una mínima edició, deixant a la vista càlides tonalitats, acollides per uns arranjaments que defugen tota urgència. Ha comptat amb la col·laboració de Leo Abrahams posant textures i de Liam Hutton a la bateria, amb producció de Luke Smith.


Cunningham ha volgut capturar l’essència que tenim des que naixem de la capacitat innata per crear, i ho fa en el moment perfecte, en el que la falsa i manipuladora intel·ligència artificial ho vol dominar tot. La seva filosofia, en un món en que la tecnologia homogeneïtza les expressions artístiques, és acceptar la imperfecció i la vulnerabilitat com aspectes fonamentals dels homes i dones. 

El seu compromís amb els temps actuals, és clar: a This House, explora l’aspecte de ser receptius a la vibració d’un lloc, tenint en compte com aquest pot influir-nos i en aquest Shape Of Tomorrow aborda l’inquietant control de dades de les nostres vides privades.