Anava escoltant la radio del cotxe mentre em
dirigia a un concert del Primavera i per casualitat vaig ensopegar amb una de
les emissores públiques. Feien aquest programet incrustat a les emissions de
cap de setmana amb el nom pretesament graciós de Tarda Tardà i dic programet
perquè es veu que no tenen ni la mínima capacitat per realitzar-lo en
les condicions pròpies d’un que vol ser clàssic de les ones radiofòniques
catalanes.
Doncs resulta que el senyor Tardà aquell
dissabte era a Nova York. Hi estava per enregistrar un programa des dels Electric Lady Studios i per aquest motiu,
el que entrava per les nostres orelles no era en directe, sinó un simple i
trist arxiu enregistrat, evidentment, per ell mateix. I posant-hi la guinda, ho
feia saber com la cosa més normal i d’agrair per part dels pobres oients.
Dues preguntes
em van aparèixer de cop com dos míssils terra-aire: en la situació actual
de manca de pressupost, és imprescindible anar a Nova York a realitzar aquest
programet? Compte que l’emissora és pública i dubto que ho pagui de la seva
butxaca de golin stone. I segona,
suposant que sí, que fos tan important, tan egocèntric és aquest
senyor que no és capaç d’elaborar un equip apropiat que generi una persona de
suport amb la capacitat d'emetre el programa en directe?
En fi. Molt golim stone però cutres fins la medul·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada