CITROËN
2CV
Un clàssic entre els clàssics, referent dels
anys seixanta i setanta (tot i que la seva producció es remunta bastant més
enrere). De quan conduir encara no s’havia convertit en un acte d’alt risc,
tant per la sofisticació dels cotxes i dels motors en particular, principal
causa del pànic que sento quan em toca portar-lo a la revisió anual, o passar la ITV, o quan em paren per qualsevol control i em comencen a
demanar papers en idiomes estrangers, bé, això no és nou. Va haver un dia, i això
no és nostàlgia sinó constatació, que érem lliures a l’hora d’agafar un
volant o d’anar asseguts al costat del conductor. Que mentre viatjaves, podies
estirar-te al seient del darrera a fer la migdiada sense que això fos cap
delicte. I ara parlen de sensació de llibertat. Quin contrasentit!
Immillorables la seva genuïna conducció sobre
uns amortidors que et produeixen la sensació d’anar en barca, l’original obertura
de les finestres laterals a base d’un cop sec cap a dalt, els estridents colors
de les tapisseries, la seves sinuoses línies, o el sostre descapotable que el feien,
i el fan, un automòbil perfecte per saltar-me totes les normes conduint-lo a
partir d’avui, primer dia de PRIMAVERA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada