10 – 11 – 2013
Precís, calculat, tant, que tot i les gairebé
dues hores de concert, en poquíssimes ocasions i va haver la comunicació
necessària amb el públic per a què no semblés que era una actuació de
compromís. Potser precisament això, pretendre homenatjar dos àlbums tan clavats
com Frosting The Beater i l’Amazing Disgrace a la vegada, interpretats
amb els baixistes i bateries originals cadascun d’ells, se’ls hi va girar en
contra a causa de la seva excessiva meticulositat. Per postres, l’organització
va haver de restar espai visual amb les cortines de rigor que, per molt vellutades
que siguin, produeixen ganes d’apretar a córrer.
No se el què, però hi va fallar alguna cosa.
Joan Auer i Ken Stringfellow
Ken Stringfellow
A l’acabar, Stringfellow
es va posar a vendre el seu material des de la part del darrera de la
furgoneta en la que van arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada