dilluns, 16 de juliol del 2018

DISCJÒQUEIS A TORT I A DRET

D’ESQUITLLADA

Especialment en aquesta època, igual que passava anys enrere amb les orquestres, en prolifera l’activitat. N’hi ha de tots colors i mides, i com en les bodes, no hi ha terrassa d’hotel ni festival que no en tingui com a mínim un. Això, si a falta de pressupost, o amb l’únic interès de beure i suar durant tota la nit, no en fan el plat fort. N’hi ha fins i tot que s’hi guanyen la vida, i que repeteixen com si allò fos casa seva, cosa admirable tenint en compte que no cal cap màster.


Com tot, amb els anys, la parafernàlia ha anat transformant-se, des de ser la cosa més simple amb un parell de plats i un mesclador, fins a la cosa més sofisticada i cara, que no vol dir millor, on l’únic que es punxa és una oliva si és l’hora del vermut. Però lo de punxadiscos no ha quallat.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada