dissabte, 4 d’octubre del 2025

LAMENTS ENTRE NEBULOSES

ALIEN EYELID – “VINEGAR HILL”

NOU REGISTRE

Som en un estadi en que si observem al nostre voltant sembla que tot sigui molt normal. Un grapat de cançons que generen cremor d'estómac, ho posa tot a lloc.

La banda de Houston, Alien Eyelid, ens presenta el seu tercer treball, aquest Vinegar Hill que es troba al carrer des de fa un mes exacte, via Tall Texan. Els seus responsables son: Tyler Morris (veu, guitarra), Will Adams (pedal steel, guitarra, teclats), Brett Taylor (baix), Justin Terrell (bateria, mouth harp) i Mlee Marie Mains (flauta, saxo, harmònica, veu), més el músic convidat Tom Carter a la guitarra en el tema que dona nom al disc i Savanah Terrell fent cors a Easy Street, el tema que el tanca.

Fan un folk rock de rerefons psicodèlic que segons en quina pista es troben entre els discos que feien Sweetwater a finals dels 60 i uns The Band perfumats. En aquest clima, s’endinsen en temàtiques complexes com les addiccions, els amics que s’han quedat pel camí, i sobre les escasses estones que podem trobar, recolzats a la barra d’un bar dels d’abans, per sumir-nos en les nostres coses.




La balada de formes country F.I.T. que posa els pels de punta, Flys, una cançó de tall pop sortida dels virolats àlbums dels anys setanta o els 10 minuts de Vinegar Hill, fan que topem en un bassal d’evocacions terrenals. 

En aquest Nesadel Club no s’estan de cantar a quan tot era fàcil: #La gent venia de lluny / Per a veure’ls tocar aquelles cançons / Fa molt de temps / Molt temps enrere / Llavors la música era màgica / En el Club Nesadel / ... / El cambrer netejava un got / Li va servir una ronda / El vell se la va beure de cop / Va imaginar una multitud#. Un disc trist per recuperar l'alegria.







                       

divendres, 3 d’octubre del 2025

ANEM TARD

TRASPASSOS / SETEMBRE 2025

PER LES PROTESTES CONTRA L’ESPECULACIÓ EN L’HABITATGE: 00

DELS EFECTES SECUNDARIS DE LA VACUNA CONTRA EL VIRUS MALIGNE / CÀNCER / ALTRES: 11

NO SABEN / NO CONTESTEN: 07

Amb dos dies de retard, a continuació la llista d'algunes de les persones d'aquest mon, que aquest mes de setembre han dit que ja en tenien més que suficient. Son aquestes:

Comencem amb un endarrerit, John Cummings, bateria original de la banda californiana The Odd Numbers, d’aquestes que se’ls coneix més a Suècia que a casa seva. Va traspassar amb 58 anys el dimecres 27 d’agost sense que s’hagin donat més detalls. No som a Suècia.

John Cummings és el del mig

El primer en fer-ho ja dins de setembre, Robert Grosvenor, conegut per les seves escultures fetes amb materials industrials, per les seves instal·lacions i per co-fundar la cooperativa Park Place Gallery a Nova York, activa de 1963 a 1967. Va traspassar d’un càncer a casa seva a East Patchogue, NY amb 88 anys.

Robert Grosvenor

El dia 5 el carismàtic músic nord-americà Mark Volman (The Turtles, Flo & Eddie, The Mothers Of Invention). Va morir a Nashville a conseqüència d’una malaltia a la sang amb 78 anys.

Mark Volman

El mateix 5, Bruce Loose. Veu i baix dels influents Flipper, banda de punk rock de San Francisco. Va patir un vessament cerebral i mentre es recuperava a casa seva a Humboldt, un infart va insistir en dir-li que li havia arribat l’hora. Tenia 66 anys.

Bruce Loose

També el 5, l’arquitecte i dissenyador italià nascut a Torí, Pietro Derossi. Va crear mobles com el divertit sofà Pratone o el seient Torneraj que està en diferents museus, entre ells el MoMA. Va traspassar a casa seva amb 92 anys.

Pietro Derossi

L’endemà ho feia el talentós músic anglès Rick Davies, membre fundador, veu i teclats de Supertramp. El 2015 li van diagnosticar mieloma múltiple. Deu anys després ha mort per complicacions d’ella amb 81 anys a casa seva de East Hampton, NY on vivia des de feia anys.

Rick Davies

Saltem al dia 8, quan traspassava l’actriu nord-americana Salli Sachse, coneguda per les seves aparicions en pel·lícules característiques dels anys 60: Dr. Goldfoot and the Bikini Machine (1965), Thunder Alley (1967), Devil’s Angels (1967), The Trip (1967) dirigida per Roger  Corman o Wild in the Streets (1968). Després es va convertir per dos anys en la fotògrafa de Crosby, Stills, Nash & Young i a principis dels 70 va tenir una relació amb Jackson Browne. Ocupada estava. Va morir per causes que es desconeixen a casa seva a California City, amb 82 anys.

Salli Sachse

El dia 8 s’informava del traspàs de Viv Prince, el conflictiu bateria dels dos primers àlbums dels Pretty Things. Diuen que el seu estil va ser determinant per la carrera d’un altre bateria passat de voltes, Keith Moon. Va deixar aquest mon a casa seva a la regió d’Algarve, Portugal, amb 84 anys a les espatlles.

Viv Prince

El 13, el músic brasiler Hermeto Pascoal. Representatius, els seus inicis amb Trio Sambrasa Quarteto Novo la dècada dels 60. El 1971 ja participa a Live-Evil de Miles Davis. A partir d’aquí va crear nombroses bandes i va sorgir la llegenda. Va traspassar d’una insuficiència orgànica múltiple a Rio de Janeiro als 89 anys.

Hermeto Pascoal

El mateix 13, Stephen Luscombe, music anglès membre dels pocs reivindicats Blancmange, banda de synth-pop de la dècada dels 80. Fa més de 10 anys ja va declarar que patia problemes cardíacs. Al final, un aneurisme aòrtic abdominal se l’ha endut als 70 anys.  

Stephen Luscombe

El 13 es va afegir la prestigiosa pianista d’Osaka, Akiko Tsuruga. La seva especialitat, el Hammond B–3.  El 2001 es va instal·lar a Nova York on va conèixer a Lonnie Smith. Va traspassar a Brooklyn amb 58 anys a causa d’una “breu malaltia”.

Akiko Tsuruga

El dia 16, l’actor Robert Redford. The Chase (1966), Barefoot in the Park (1967), Butch Cassidy and the Sundance Kid (1969), Three Days of the Condor (1975) o All the President’s Men (1976) d’Alan Pakula son algunes de les pel·lícules que no deixarem de revisar. Va traspassar mentre dormia a casa seva a Sundance als 89 anys.

Robert Redford

El dia 19, Sonny Curtis. Compositor, music i cantant nord-americà, va formar part de The Crickets de Buddy Holly. Posteriorment, la seva carrera com a compositor, va fer ombra ràpidament al seu passat. Va morir d’una pneumònia a Nashville als 88 anys.

Sonny Curtis

El mateix 19, Miguel “Micky” Morales Barretto. Germà d’Antonio Morales ‘Junior’, guitarrista i compositor, nascut a Manila, va començar amb Los Pekenikes, va formar part dels darrers Los Brincos i va acabar formant la banda Barrabás, popular la dècada dels 70. Ha traspassat a Madrid als 75 anys a causa d’ “una malaltia” que li havien detectat recentment.

Miguel “Micky” Morales

Passem al dia 23 que traspassava el contrabaixista anglès Danny Thompson. Del 64 al 67 va formar part d’Alexis Korner’s Blues, després va estar amb un trio on també estava John McLaughlin i posteriorment va ser membre fundador de la banda Pentangle. Thompson va morir a casa seva Rickmansworth als 86 anys. Portava anys delicat de salut.

Danny Thompson

El mateix dia, l’actriu italiana Claudia Cardinale. A l’igual que amb Robert Redford no deixarem de revisar les seves pel·lícules icòniques com The Pink Panther (1963), Il Gattopardo (1963), 8 ½, la comèdia Don’t Make Waves (1967) o Once Upon a Time in the West de Sergio Leone. Va traspassar a casa seva a Nemours, Île-de-France als 87 anys.

Claudia Cardinale

El 25 traspassava l’activista política Assata Shakur, que va ser membre del Black Liberation Army (abans ho havia sigut de Black Panther Party) durant la dècada dels 70. Va morir a La Habana, on vivia exiliada, als 78 anys, segons un comunicat del Ministeri de Relacions Exteriors de Cuba.

Assata Shakur

Finalment, el 30 ho feia l’artista japonesa vinculada al col·lectiu Fluxus, Takako Saito. Les seves obres formen part de les col·leccions de museus d’Europa, Estats Units i Japó. El 1958 es va traslladar a Nova York, el 1968 es trasllada a Europa on ha viscut tota la seva vida com a artista. Ha mort als 96 anys.

Takako Saito