Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris À La Carte Records. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris À La Carte Records. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 d’agost del 2025

ALS NORD-AMERICANS NI AIGUA

PLEASURE PILL – “ HANG A STAR”

NOU REGISTRE

Enyores mirar al cel amb la boca oberta mentre sona Live Forever?

Et sap greu no poder assistir a algun dels concerts que esta donant Oasis per tot arreu menys per Europa que se la reserven per quan els hi surti d’allà? (per cert, ves preparant la butxaca i el mòbil per quan arribi el moment).

Doncs no et preocupis. Amb el nou àlbum de Pulp, la recuperació de Cast, Happy Mondays i la pujada als escenaris dels germans Gallagher, el britpop torna a estar més de moda que mai. I com que els nord-americans estan a la que salta, no en tenen suficient amb la que estan embolicant que també volen participar d’aquest festival.

Com? Molt fàcil. Donant carn fresca a aquests inconscients enyoradissos i a la nova generació que encara està per exprimir. A l’etiqueta posa Pleasure Pill i porten un toc clarament modern, evitant la nostàlgia a favor d’una meravellosa re-invenció, anuncien els mitjans habituals. Com t’has quedat? Son de San Diego i fa una mica mes d’un mes que han tret un suposat àlbum de debut que es diu Hang A Star que els hi ha llançat el des d’ara sospitós segell à La Carte Records.

Per postres, son una parella de germans, Jonah (veu) i Ethan Paz (guitarra), que s’acompanyen també de tres membres més, Luke Blake (guitarra), Ivan Delgado (baix) i Dom Friedly (bateria). Des d’aquí pensem que els medis s’han equivocat. No son una copia. Son una simple banda tribut, també de moda, davant la manca d’idees i de pudor general. Si de veritat t’agrada el britpop, no perdis ni mig segon amb aquesta colla de desvergonyits i comprat qualsevol dels bons discos que van sortir en el seu moment. I als americans que els donin... 








                         

dimecres, 9 de juliol del 2025

SALTIRONS REPARADORS

WELCOME STRABWERRY – “DESPERATE FLOWER”

A LA VISTA

Voltats de flaixos constants que es produeixen atropelladament, anul·len la nostra capacitat de captar l’atenció en allò important.

La música de Welcome Strawberry pot posar el fre amb les seves composicions abstractes amb les que fer una parada en el camí i posar de nou les coses al seu lloc. Van treure un LP homònim el 2022 amb el que es plantaven en les sintonies properes al shoegaze. Ara, la banda de Califòrnia, amb aquest segon treball, Desperate Flower tiren un cable cap a les nebuloses més d’estètica dream-pop. Sortirà a finals de mes via Cherub Dream Records i À La Carte Records.

Cyrus Vandenberghe (guitarra, veu, sintetitzador) i Daniel Baylis (bateria) amb la col·laboració d’algunes amigues, produeixen un efecte sonor reparador, molt necessari després d’haver d’escoltar centenars de disbarats al llarg del dia des de tots els àmbits, siguin els mitjans de des-informació o de les persones contaminades. Algú encara no ha vist Invasion of the Body Snatchers de Don Siegel de l’any 1956. Ho claven bastant.


De moment han compartit tres cristal·lines pistes, Violets & Honey, Memory Cube i fa quatre dies aquesta que dona nom a l’àlbum, Desperate Flower. Ritmes vibrants, de ràpida transmissió a base de polits arranjaments i feedbacks que li donen el punt sanador amb el que no podem parar de moure’ns ni saltar sobre els nostres santificats peus.