ALL RIGHT

MINUTS MUSICALS

Etiquetes, mmmm... Jo no sé si formen part del que es va definir com a britpop, o si del bretpop o del britpep. El cas és que la banda de John Power – The La’s – l’octubre de 1995 va editar All Change, el seu primer treball, un disc d’enèrgic power pop, transparent, sense les pretensions excessivament vanitoses d’altres col·legues seus.

El juliol van llançar el primer single, Finetime i el setembre aquest estimulant Alright.

HOLD ON IT HURTS versus HOLD ON IT’S EASY

BRIMFUL OF ASHA – CORNERSHOP

 

MINUTS MUSICALS

 

 

El grup de Leicester es manté allà dalt. Formen part de la història del que es va anomenar britpop, encara que amb un segell molt pròpi, resistint-se a desaparèixer. Des del seu propi segell Ample Play, van editant discos i van conformant un espai personal intocable i amb garantia d’èxit moderat, que és molt.

 

 

fot. Roger Sargent

                                                                    

A principis d’aquest any han tret Hold On It’s Easy, una revisió d’aquell primer disc del 1993, un àlbum que les crítiques han aplaudit. O més o menys. Les revisions no deixen de ser altres formes de ser del mateix producte, manipulat d’una manera com podria ser-ne d’un altre. Per això els originals, o el que es dona per original i acabat una primera vegada, són especials i únics.  Al cap em ve l’afortunat remix que – el 2006? – va fer Fatboy Slim d’aquell Brimful Of Asha editat en el tercer àlbum i convertit en un dels temes estel·lars dels anglo-indis. Però no.

 

 

 

LA REINA DEL BRITPOP

NOTICIES I ALTRES RUMORS

Així és el pop. Common People, de Pulp, una cançó sobre una estudiant grega d’escultura de St.Martin’s College, ha sigut l’escollida per la BBC Radio 6 a través d’una votació en que han participat més de 30.000 persones, per erigir-la com a himne del darrer moviment musical que ha omplert el suficient les arques fiscals britàniques, com per fer això, unes votacions. 

 

 

 

I què és l’important? La lletra? La música? La música i la lletra? Ni una cosa ni l’altre? La silueta del cantant o la cantant? Que porti barret? Tot una mica, sobretot el barret.

 

 

 

El resultat final de la votació:

1. Common People – Pulp
2. Bittersweet Symphony – The Verve
3. Don’t Look Back in Anger – Oasis
4. Wonderwall – Oasis
5. Parklife – Blur
6. Animal Nitrate – Suede
7. Girls & Boys – Blur
8. Slight Return – The Bluetones
9. Disco 2000 – Pulp
10. Girl From Mars – Ash

 

I les noies? Echobelly? Sleeper? Allà, al fons a la dreta. 

 

Tot plegat, amb l’excusa del 20è aniversari.

 

I com que l’important és participar...

 

 

 

LLUÍS LLACH I DOLORS LAFFITTE

Em vaig quedar sorpresa i esmaperduda. Apareixia al setmanari Tele-Estel que s’editava fa quasi cinquanta anys sota la batuta de l’Avel·lí Artís Giner i en Sempronio. Ella encantadora suggerint algunes formes amb un vestit blau marí per sobre els genolls i un mocador lligat al coll, ell amb la camisa per dintre els pantalons i un jerseiet, soso a matar. Per sort encara no li havia agafat pels gorrets. Però la intenció és la intenció. Una portada on, discretament, tan sols mirant a càmera, se’ls convertia en una parella de dos. Mai més ha estat vist.  

Els anglesos en son els especialistes. Les darreres més sonades van ser quan la febre britpopera amb les de Damon Albarn i Justine Frischmann o el petit Gallagher i la "víbora" de la Patsy Kensit. 

 

Nosaltres va haver un dia, molt molt llunyà que així entre músics, també fèiem parelles. Ara, no sabria ni per on començar.