COLD WAVE A PUNT D'ENTRAR A L'HIVERN

XENO & OAKLANDER – “VIA NEGATIVA (IN THE DOORWAY LIGHT)”

NOU REGISTRE

De tant en tant posem cara d’ensopits per formar part d’aquell decorat amb banda sonora a base de... pop retro-futurista.

La música de Xeno & Oaklander, és música d’essència freda, que evoca una quantitat important d’imatges per a tots els gustos. Acaben de treure el seu vuitè àlbum d’estudi. Es diu VIA NEGATIVA (in the doorway light) que ho han fet a través de l’eficient segell nord-americà Dais Records.

Des de Brooklyn, porten ja gairebé dues fredes dècades construint, a base de melodies synthpop i coldwave, un carregament constant de familiars ritmes bailongos. El duo format per Liz Wendelbo i Sean McBrid es mantenen més feliços que mai a bord del seu vaixell/laboratori insígnia on conserven escrupolosament, la fórmula química que els fa durar com antigament les piles Duracell.

El títol que porta el disc està inspirat 'en l’estudi del que no s’ha de fer, una imatge negativa d’alguna cosa positiva'. En aquest parlen sobre el que no es percep a simple vista. Sempre els ha pogut el drama, els personatges i ambients teatrals. Aquí, també cançó rere cançó, ens mostren històries tèrboles i de final tràgic a través de paisatges farcits d’esperits inquiets que es mouen per sitges i runes d’ antigues mines. Wendelbo ens ho descriu: ‘És el contundent estrèpit de la maquinaria d’extracció en contrast amb el fascinant encant de les gemmes i metalls preciosos que s’extreuen’. El que dèiem de les imatges.

            

HEDONISME PUNK

VR SEX – “HARD COPY”

A LA VISTA

Explicar històries sobre personal inadaptat que no sap on caure mort o somiadors estrellats en els seus propis somnis, és amb el que es troben a gust VR Sex.

Això per no parlar de les escalivades amoroses amb nines inflables o femmes fatales que esnifen cola d’impacte. Des de finals de la dècada passada que ho agafen i ho emboliquen amb una bona dosi d’energia punk avantguardista a base d’una rítmica contundent i guitarres sorolloses a tota llet.

(fot Anders Larsson)

Aquest Hard Copy és el seu tercer treball, que surt d’aquí un mes via Dais Records. Andrew Clinco diu del títol: ‘Es refereix a allò que és real i la imitació, i la il·lusió de que un és millor que l’altre, quan en realitat tots dos tenen el seu propi menú de plaers diabòlics’.

Amb el pseudònim de Noel Skum, Clinco ha volgut reforçar el camí, que ara per ara s’endevina pla, ampliant la banda per aconseguir un so més robust. I ho ha fet amb Z. Oro ‘Aaron Montaigne’ (bateria, veu) i Mico Frost ‘Brian Tarney’ (baix i sintetitzadors). 

Es van instal·lar en un estudi a Glassell Park, un borrós barri de Los Angeles i el resultat, a més d’una evident contundència ben trobada  per Mike Kriebel a la taula de mescles, s’ha enriquit transformant-lo en una mena de collage que va del punk-rock fins a cops de pop psicodèlic.

Li van dedicar jornades de 12 hores seguides al llarg d’una setmana. ‘El meu objectiu era incloure d’una sola vegada, la més gran quantitat de so possible en cada toma’ explica Clinco. Amb les idees clares, a vegades anar per feina també dóna satisfacció.

XENO & OAKLANDER, ELEMENTAL NOIR SYNTH POP

A LA VISTA

Si no fos perquè hi ha tres vegades més cables i botonets que els que utilitzaven les bandes de techno dels vuitanta, diria que no ens havíem mogut de lloc.

En actiu des de 2004, Xeno & Oaklander formen part de l’ampli col·lectiu que recupera el gènere cold wave, aparegut a finals dels setanta i en ple ressorgiment des de principis d’aquest estrambòtic i singular segle. Miss Liz Wendelbo i Sean McBride, des de Brooklyn, aquesta tardor ens faran entrega del seu setè àlbum, Vi/deo, via Dais Records. Un àlbum inspirat per idees com la sinestèsia i les velles tecnologies. Aquest primer tema, Infinite Sadness, n’és un exemple, on a través del vídeo que l’acompanya es pot veure material analògic, collita de la propia Liz Wendelbo, en la línia de treballs de coetanis seus com Jonas Mekas o Maya Deren. Esclatant noir-synth-pop del més elemental. 

CHOIR BOY, SYNTH-POP DEL SEGLE XXI

NOU REGISTRE

Si estàs penjada del techno-pop britànic dels vuitanta i no t’acabes de suïcidar, Choir Boy faran que et decideixis 

Deu cançons plenes del romanticisme que unes tendres veus i uns teclats que llisquen com llàgrimes per les galtes envermellides d’aquella adolescència que totes enyorem, faran meravelles. No son de Leeds, ni de Londres, ni de Glasgow. Son de Salt Lake City, Utah. Coses més rares s’han vist. Gathering Swans és el seu segon disc, editat per Dais Records. No et cansaràs d’escoltar-lo.

(foto Jordan Utley)