SEGUIM MIRANT EL SOSTRE

MOURNING [A] BLKSTAR – “FLOWERS FOR THE LIVING”

NOU REGISTRE

Son un col·lectiu que imposa. Creen ritmes atmosfèrics diferents a les nyonyeries habituals d’ascensor. Son afro-futuristes. Una banda on agafar-se.

Mourning [A] BLKstar reapareixen tan aviat com han pogut amb un nou àlbum que ens predisposa a seguir des d’allà on ens van deixar amb The Cycle, aquell esplèndid doble LP de 2020, si no comptem experiments posteriors. Son un col·lectiu format per diferents generacions, totes amb el comú denominador de no distreure’s amb discursos imposats i manipuladors, i afrontar de cara com diuen ells ‘l’imminent apocalipsi nord-americà’.

Entre gires per Europa i els Estats Units, col·laboracions per encàrrecs com el de la Company Christoph Winkler i el Museu d’Art de la seva ciutat, el col·lectiu de Cleveland troba el temps per submergir-se en territoris que coneixen bé. Acaba de sortir aquest Flowers For The Living via Don Giovanni Records amb el que s’erigeixen definitivament, en artesans dels ritmes profunds i magnètics, que desapareixen i tornen a aparèixer en espai obert.

Les veus de RA Washington, James Longs i LaToya Kent, la guitarra i teclats de Pete Saudek, el baix de Jah Nada, la bateria de Dante Foley i la trompeta de Theresa May configuren mil paisatges cohesionats per notes de R&B, funk i gospel que recullen i adapten magistralment. Obre el disc aquest Stop Lion 2, amb la participació del seu amic Lee Bains (The Glory Fires) en la tonada i la darrere estrofa, una peça que ‘va ser escrita molt abans de les sessions d’enregistrament i que va passar per diferents estadis abans de convertir-se en aquesta fascinant i suggestiva cançó’ expliquen. #Continua mirant el sostre/ ... /Deixa d’enganyar-te# ressona dins les nostres orelles. 

                      

PERFECTES PER A LA BENVINGUDA

LAKE – “BUCOLIC GONE”

NOU REGISTRE

Anem a relaxar-nos i quina millor manera que escoltant el desè àlbum d’estudi de LAKE, la banda de Washington formada el 2005.

Escoltar-los és, vulguis o no, com prendre’t un tranquil·litzant. Cançons de pop sofisticat. El seu secret, deixar-se dur per les melodies gens pretensioses que sorgeixen de les experiències quotidianes, sempre amb un esperit assertiu i mantegós, de manera que per una orella t’entrin i per l’altra et surtin. L’àlbum, enregistrat als seus estudis respectius i a The Unknown, a Anacortes, es troba al carrer des de fa 10 dies, porta per nom Bucolic Gone i és el primer per a Don Giovanni Records.

Ashley Eriksson, Eli Moore i Andrew Dorsett es tornen a posar amb 10 pistes més o menys ensucrades que circulen per diferents estadis. Amb Ferrari, Airplane o Glad Rags els trobem en una brillant bombolla de soft-pop de la que no voldríem caure. Love Is Deeper Now ens introdueix en una mescla de downtempo i dub amb la seva càlida percussió, el trombó d’Steve Moore (Earth, Sufjan Stevens) – una de les moltes col·laboracions que es poden trobar – i els xiuxiuejos d’Ashley Eriksson. 

Fan també un homenatge al seu germà amb My Dear Brother, que va escriure quan va perdre al seu germà els dies en que només hi havia una malaltia per anar als hospitals. Tanquen amb No Wonder I, un tall que bé podria pertànyer a l’escuderia Sarah o Slumberland Records, diguem The Springfields o The Softies per dir-ne un de cada segell. Un bon disc per donar la benvinguda a la primavera.

              

FANTASIES ANIMADES

JEFFREY LEWIS & THE VOLTAGE – “THE EVEN MORE FREEWHEELIN’“

A LA VISTA

L’al·lucinant música de Jeffrey Lewis augmenta de pes. Tenim a la vista, un nou àlbum de cançons extretes de la seva particular bossa.

Lluny queden els començaments d’aquest dibuixant de còmics, quan es va posar a gravar casettes al seu apartament de Nova York un dia de 1998. Des que va entregar Bad Wiring fa ja sis anys, ha anat auto-editant cinc apetitosos àlbums DIY per entretenir-se a més d’enllestir una versió actualitzada de Revelations in the Wink of an Eye, les seves memòries en tira còmica.

Ara finalment ja té a punt per a la tercera setmana de març, el llançament de The Even More Freewheelin’ via Don Giovanni Records / Blang Records. Va ser enregistrat en tan sols quatre dies a Nashville amb el productor Roger Moutenot (Yo La Tengo, Sleater-Kinney), també de l’àlbum anterior de Lewis. Ha comptat amb la participació de The Voltage, la seva banda per al disc, formada per Mem Pahl (baix), Mallory Feuer (teclat, violí) i Brent Cole de Moldy Peaches (bateria).

Mantenint-se fidel a l’esperit satíric, i fetitxista, a la portada el podem veure emulant la famosa fotografia on es veuen a Bob Dylan i Suze Rotolo, feta per Don Hunstein a Nova York, per al disc The Freewheelin’ Bob Dylan de 1963. La fotografia està captada en el mateix lloc, a prop de la 4th Street al West Village, on vivia Dylan i on sempre ha viscut Jeffrey Lewis.

Ha compartit una primera pista, aquesta Sometimes Life Hits You, empàtica i catàrtica amb el seu mantra #Fuck, that hurts!#, una cançó que ha estat tenint molt d’èxit en els darrers directes possiblement per la seva tonada ultra-enganxosa. Per la primavera estaran de gira per Europa. El més proper a nosaltres, a París el 5 i 6 de maig. 

               

"THE SAD TOMORROWS" ENS FAN TENIR UN BON DÉJÀ VU

VELLES EMOCIONS

Fem una mirada enrere. Fins a principis dels 90. Quan hi va haver una certa saturació post-hardcore i van sorgir bandes que van endolcir el panorama.

Eren aquells Lemonheads, ALL, Sebadoh, de principis dels 90, que deixaven escoltar una certa melodia pop, darrera de l’impuls de les guitarres. The Sad Tomorrows son hereus d’aquell sembrat. Els seus quatre components, venen de guimbar en bandes punk de New Jersey. Jeff Schroeck (The Ergs), J Nixon (Nervous Triggers), Brian Gorsegner (Night Birds) i Mike Hunchback, volen recuperar l’esperit d’aquells fragments de 2 o 3 minuts que prenien com una metxa i t’explotaven a les orelles sense ni adonar-te. 

Comencen amb un EP de títol homònim, amb quatre trepidants temes. El van enregistrar el novembre amb Chris Pierce, el desembre el va masteritzar Stephen Egerton, guitarra dels Descendents, i a finals de gener l’editava Don Giovanni Records. Quedem ansioses a l’espera de més notícies.